-
Antecedents - Caiguda de la dictadura de Primo de Rivera.
Després de la dimissió de Primo de Rivera, els successius governs de Berenguer i Aznar no aconsegueixen restablir un ordre constitucional capaç d'assegurar la pervivència de la monarquia.
Les aspiracions de democratització i modernització del país havien anat agafant força no sols en sectors intel·lectuals i polítics sinó també en els moviments de masses. En aquest marc reivindicatiu, la República és concebuda com la forma d'Estat més idònia per dur-les a terme. -
Eleccions municipals
Las elecciones municipales del 12 de abril de 1931 arrojaron, en el momento de la proclamación del nuevo régimen, unos resultados parciales de 22.150 concejales monárquicos y apenas 5.875 antimonárquicos, quedando 52.000 puestos aún sin determinar. Pese al major número de concejales monárquicos, las eleccions suponían a la Corona una amplia derrota en los núcleos urbanos: la corriente antimonárquica había triunfado en 41 capitales de provincia. -
Proclamació de la República
Eibar va ser la primera ciutat a alçar la bandera tricolor, la matinada del dimarts 14 d'abril de 1931, a les sis i mitja del matí. La corporació municipal acabada de triar a les eleccions de diumenge (10 regidors socialistes, 8 republicans i 1 del PNB) va proclamar a Eibar la Segona República. La bandera tricolor ha estat hissada pel regidor més jove de la corporació triada, Mateo Careaga, que era militant d'Acció Republicana. -
Aprovació de la Constitució
La Constitució espanyola de 1931 va ser aprovada el 9 de desembre de 1931 per les Corts Constituents després de les eleccions generals espanyoles de 1931 que va seguir a la proclamació de la Segona República i va estar vigent fins a la final de la Guerra Civil Espanyola el 1939. República espanyola a l'exili va continuar reconeixent la seva vigència fins a 1977, quan el procés polític de la trucada Transició Espanyola va permetre la redacció d'una nova Carta Magna democràtica. -
President de la República Niceto Alcalá-Zamora
Fou elegit President de la II República Espanyola Niceto Alcalá-Zamora, per 362 vots dels 410 diputats presents (la Cambra estava composta per 446 diputats). En aquesta càrrega es mantindrà fins el 7 d'abril de 1936, quan el nou govern del Front Popular va demanar la seva dimissió per haver convocat dues vegades eleccions generals en un mateix mandat, el que podia considerar-se una extralimitació de les seves prerrogatives (tot i les prerrogatives). -
Cop d'Estat del General Sanjurjo
Es coneix com La Sanjurjada al fallit cop d'Estat que va intentar part de l'exèrcit espanyol la matinada del 10 d'agost1 de 1932 contra la II República liderada des de Sevilla, pel general Sanjurjo.2 Després del cop, Sanjurjo, va ser en primer lloc condemnat a mort, i posteriorment, després d'una temporada al Dueso, va ser exiliat a Estoril (Portugal),3 des d'on va intentar tornar anys després per posar-se al capdavant dels revoltats el 1936. -
Esdeveniments de Cases Velles
Va tenir lloc a la localitat gaditana que actualment es diu Benalup-Casas Viejas una revolta protagonitzada per un ampli grup d'anarquistes de la CNT secundant la vaga general revolucionària convocada per la central sindical a nivell nacional. Forces de la Guàrdia Civil i de la Guàrdia d'Assalt van incendiar la casa on s'havia refugiat alguns dels dirigents de la insurrecció, entre ells Francisco Cruz Gutiérrez, conegut com "Seisdedos". -
Vaga General Revolucionària
La Revolució de 1934 o vaga general revolucionària a Espanya de 1934, va ser un moviment vaguístic, revolucionari que es va produir, entre els dies 5 i 19 d'octubre de 1934, durant el bienni radical-cedista de la II República. Aquest moviment va estar encoratjat des de grans sectors i importants dirigents del PSOE i la UGT, com Largo Caballero o Indalecio Prieto i de forma desigual per la Confederació Nacional del Treball (CNT) i el Partit Comunista d'Espanya (PCE). -
Triomf del Front Popular a les terceres Eleccions Generals
El Front Popular d'Espanya, coalició política de republicans d'esquerra, socialistes i comunistes formada el 1935, va convocar les eleccions celebrades el 16 de febrer del 1936. La formaven el PSOE, el partit comunista PCE, els marxistes del POUM, a més dels partits. republicans Esquerra Republicana (IR) de Manuel Azaña i la Unió Republicana (UR) de Diego Martínez Barrio. -
Azaña nomenat President de la República
Azaña és nomenat, el 19 de febrer de 1936, President del Govern, del qual no formen part els socialistes.
https://www.cervantes.es/bibliotecas_documentacion_espanol/biografias/toulouse_manuel_azana.htm -
Assassinat del tinent Castell
El 12 de juliol quatre pistolers d'extrema dreta li disparen sense donar-li temps a treure la seva arma reglamentària. El seu assassinat motivarà, en venjança, el segrest i l'execució per alguns dels seus companys d'un dels polítics més assenyalats de l'època, José Calvo Sotelo, líder de la ultraconservadora i monàrquica Renovació Espanyola. -
Assassinat de José Calvo Sotelo
Van matar al militar José Calvo Soleto.
https://www.cefax.org/tecno/aulah09/joscalvsot.htm -
Sublevació militar a Melilla
Va ser una rebel·lió militar (com a part del Cop d'Estat del 18 de Juliol de 1936) que va tenir lloc a la ciutat de Melilla i que va significar l'inici de la Guerra Civil Espanyola.
https://es-academic.com/dic.nsf/eswiki/1440951 -
Govern Giral. Zona republicana
Quiroga és substituït per José Giral que pren mesures:
- dissoldre l´exèrcit.
- lliurar armes a les milícies dels sindicats (socialistes,
anarquistes) i dels partits del Front Popular.
https://www.enciclopedia.cat/gran-enciclopedia-catalana/guerra-civil-espanyola -
Els camps de concentració
Les autoritats franceses no preveieren un èxode tan massiu i ben aviat totes les previsions es van desbordar. No esperaven que en aquell hivern, mig milió de persones demanessin auxili en poc més d'una setmana. No hi havia instal·lacions preparades, ni previsions alimentàries i encara menys sanitàries i higièniques. Les principals preocupacions dels francesos eren l'ordre i la seguretat, sobretot després que la dreta francesa alertés del perill de la vinguda de tants "rojos" d'Espanya -
Govern Negrín. Zona republicana
La caída de Largo Caballero y la formación de gobierno por el socialista Juan Negrín supuso un giro considerable en la estrategia política de la República, que concedería la máxima prioridad a la guerra. Esto requería un control absoluto de todas las decisiones por parte del gobierno y la necesidad de garantizar los envíos de armamento soviético.
file:///C:/Users/Alumnes/Downloads/19954-229-75458-1-10-20180613.pdf -
Després de la guerra
La dictadura, que havia de ser la salvació després de la misèria de la guerra, desemboca en una
profunda crisi que deixa a l'Antònia i la Rosa en una pobresa, encara si es pot, més extrema. No hi
havia manera de què el país avancés, quan les fabriques van començar a remuntar, es trobaven
amb una barrera: No hi havia prou mà d'obra. Molts homes estaven a la presó, milers i milers, així
que per solucionar el problema van començar a sorgir maneres per poder reduir les penes. -
La fi de la Guerra Civil i l'inici de l'exili republicà
Falten dos dies perquè arribi un dels Nadals més tristos que es recorden a Catalunya. La guerra, definitivament, està perduda. L'Exèrcit Popular de la República està desfet després de la derrota a la batalla de l'Ebre. La República, la Generalitat, la democràcia i la llibertat tenen les hores comptades. Tot i els intents de la premsa i la ràdio per aixecar la moral, la majoria de la població ja només espera l'arribada dels franquistes. Paral·lelament, comença l'exili més traumàtic per nosaltres. -
Després de la Guerra Civil
Els fons dels museus són testimonis excel·lents d’un període que s’inicia a l’esclatar la guerra i que s’allarga molt més enllà de la proclamació de la seva fi, l’1 d’abril de 1939. Amb la selecció d’objectes de les col·leccions de 25 museus de la província de Barcelona i la seva exhibició amb instal·lacions singulars a les seves seus, s’ha creat un relat compartit al voltant de tres eixos temàtics: la salvaguarda del patrimoni, guerra i repressió i simbologia del canvi. -
Fi de la Guerra Civil
El primer d'abril Franco emet la darrera part, que diu el següent:
Al dia d'avui, captiu i desarmat l'exèrcit vermell, han aconseguit les tropes nacionals els seus darrers objectius militars. La guerra s'ha acabat. Burgos, 1r d'abril de 1939, any de la victòria. El Generalíssim. Signat. Francisco Franco Bahamonde.
https://www.sapiens.cat/epoca-historica/historia-contemporania/guerra-civil-i-franquisme/la-fi-de-la-guerra-civil-i-l-exili-republica_10962_102.html
