-
1516
La derrota contra els turcs otomans
El príncep Selim d'Alger va demanar ajuda al corsari conegut com Barbarroja, per desfer-se del sotmetiment de Castella. Aruj va acudir en qualitat d'amic, però després d'atacar Alger i expulsar els espanyols de la ciutat, va matar Selim i es va autonomenar rei. Carles I, va enviar una tropa de 8000 homes al comandament de Diego de Vera per reconquerir la ciutat, però la seva falta d'instrucció militar va provocar la seva derrota derrotats. -
Period: 1516 to 1556
Regnat Carles I
Influït per l'erasmisme a la primera etapa del seu regnat, va intentar fer realitat l'inici d'un imperi universal cristià, però per això necessitava el Milanesat com a mitjà d'unió dels seus regnes. -
1520
El conflicte de les Germanies
El 1520 quan es va produir una epidèmia de pesta a València i els nobles van abandonar la zona, les milícies van aconseguir el poder i van desobeir l'ordre d'Adrià d'Utrecht de la seva immediata dissolució. En pocs dies el moviment va arribar a les illes Balears on va durar fins al 1523. Després de la derrota dels comuners, l'exèrcit va acabar amb el conflicte de les Germanies. -
1521
Batalla de Noain
La batalla de Noain va ser l'única gran batalla campal que va haver durant la conquesta de Navarra per part de Castella i Aragó. Hi van lluitar les tropes de l'exèrcit navarrès, que havien reconquerit Navarra, a l'exèrcit castellanoaragonès. Aquelles van ser derrotades, acabant amb això les possibilitats que els Albret recuperessin el territori navarrès de la part sud dels Pirineus, deixant-los Carles I el 1528, per motius estratègics, la sobirania de la Baixa Navarra. -
1521
Conquesta de Navarra
Aprofitant la Guerra de les Comunitats de Castella, es va produir la tercera contraofensiva dels navarresos per recuperar el regne el 1521. En aquesta ocasió, Enric II de Navarra amb suport del rei francès, va aconseguir la recuperació. No obstant això, la població seguia sent passiva. Els legitimistes navarresos depenien del suport francès, cosa que els deixava en una situació molt fràgil. Els errors del general francès i la recomposició de l'exèrcit espanyol van portar el desastre militar. -
1556
Herència d'Holanda
Felip II havia rebut com a herència del seu pare, Carles I, els Països Baixos en unió del Franco Comtat, perquè Espanya, per aquell temps la nació més poderosa del món, defensés l'Imperi enfront de França. Espanya era un focus d'inflació per als Països Baixos a causa de l'or arribat d'Amèrica, afavorint els salaris alts. Els ciutadans dels Països Baixos, no van acabar d'acceptar a un rei estranger. -
Period: 1556 to
Regnat Felip II
Felip II d'Espanya, “El Prudent”, va ser Rei d'Espanya, Sicília i Sardenya des de 1556 fins a 1598. Pertanyent a la dinastia dels Àustries, el monarca va néixer a Valladolid el 21 de maig de 1527 i va morir a Sant Llorenç de l'Escorial el 13 de setembre de 1598. -
1567
La rebel·lió de les Alpujarres
Pedro de Deza, president de la Reial Cancelleria de Granada, va proclamar la Pragmàtica sota ordre de Felip II. L'edicte limitava les llibertats religioses, lingüístiques i culturals de la població morisca. Això va provocar una rebel·lió dels moriscos de les Alpujarras que Juan d'Àustria va reduir militarment. -
1570
Guerres contra l'imperi Otomà
Els turcs van iniciar una expansió atacant diversos ports venecians de la Mediterrània oriental i van conquerir Xipre i Venècia. Van demanar ajuda a les potències cristianes, però només el papa Pius V va respondre. Va aconseguir convèncer el rei d'Espanya, i van formar una armada per enfrontar-se als turcs. Aquesta coalició, coneguda com a Lliga Santa, es va enfrontar a la flota turca, el 7 d'octubre de 1571, a la batalla de Lepant que va acabar en una gran victòria dels aliats catòlics. -
Conflictes amb Anglaterra
Felip II va lluitar contra la Corona anglesa per motius religiosos, pel suport que oferien als rebels flamencs i pels problemes que suposaven els corsaris anglesos que robaven la mercaderia americana als galions espanyols a la zona del Carib a partir de 1560. Així doncs , els principals escenaris dels combats serien l'Atlàntic i el Carib. -
La crisi d'Aragó
Antonio Pérez, va ser arrestat per l'assassinat de Joan d'Escobedo, home de confiança del senyor Juan d'Àustria, i per abusar de la confiança real en conspirar contra el rei. La relació entre Aragó i la corona estava deteriorada des del 1588. Quan Antonio Pérez va escapar a Saragossa, Felip II va intentar enjudiciar Antonio Pérez mitjançant el tribunal de la Inquisició. Això va provocar una revolta a Saragossa que Felip II va reduir usant la força, i eliminant els privilegis d'Aragó. -
Period: to
Regnat Felip III
Felip III d'Espanya, anomenat «el Piadòs» (Madrid, 14 d'abril de 1578-Madrid, 31 de març de 1621), va ser rei d'Espanya i de Portugal des del 13 de setembre de 1598 fins a la seva mort. -
Expulsió dels moriscs
Per a aquesta operació van ser mobilitzats 30.000 soldats i l'Armada va ser l'encarregada de transportar-los fins a Tunísia o el Marroc. Aquesta mesura va afectar considerablement el Regne de València, les vegues d'Aragó i les hortes de Múrcia. Van disminuir considerablement la mà d'obra i els propietaris que paguessin rendes a aquestes zones. Els cultius de sucre i arròs van haver de ser substituïts per la morera, la vinya i el blat. -
Guerra dels Trenta Anys
L'emperador Ferran II d'Habsburg va demanar ajuda als seus familiars espanyols per fer front a la rebel·lió dels alemanys protestants. Espanya, aliada d'Àustria i de Baviera, es va enfrontar als protestants bohemis recolzats pel Palatinat. Les tropes espanyoles manades per Ambrosio de Spínola al Palatinat, i les de la Lliga al comandament del comte de Tilly Johan Tzerelae a Bohèmia van vèncer a la batalla de la Muntanya Blanca el 1620 contra els txecs. -
Period: to
Regnat Felip IV
Felip IV d'Espanya, anomenat "el Gran" o "el Rei Planeta", va ser rei d'Espanya des del 31 de març de 1621 fins a la seva mort, i de Portugal des de la mateixa data fins a desembre de 1640. El seu regnat de 44 anys i 170 dies va ser el més llarg de la casa d'Àustria i el tercer de la història espanyola, sent superat només per Felip V i Alfons XIII, encara que els primers setze anys del regnat d'aquest darrer van ser sota regència -
Revolta dels Portuguesos
El retorn de les hostilitats amb les Províncies Unides va repercutir sobre les colònies portugueses a Àsia i Brasil. Al desembre de 1640 una conspiració, encapçalada per la noblesa, va proclamar rei de Portugal al duc de Bragança amb el nom de Joan IV de Portugal qui va signar la pau amb els neerlandesos i va obtenir el suport d'anglesos i francesos. S'inicia llavors la coneguda com a Guerra de Restauració portuguesa obligant al comte-duc a combatre en molts fronts. -
La crisi de 1640
Castella, l'únic regne que havia col·laborat amb les despeses de les empreses de la Monarquia, mostrava senyals d'esgotament. Per això, el vàlid va exigir als altres regnes una contribució equivalent i es va disposar a pal·liar les traves institucionals que hi poguessin existir. Durant aquesta darrera etapa es produeixen les diferències amb Catalunya, Portugal i Andalusia. -
Conspucació d'Andalusia
El 1641 el marquès d'Ayamonte i el duc de Medina Sidonia van desenvolupar una conspiració contra la Monarquia. L'intent de rebel·lió es fonamentava en el descontentament de la noblesa i el poble i estava recolzat per Portugal. No obstant això, la conspiració va ser malmesa. -
Conspiració del Duc d'Híjar
A causa de la política del comte duc d'Olivares a la Corona d'Aragó, a més del conflicte a Catalunya, cal afegir-hi un problema al Regne d'Aragó. Pels alts impostos establerts als territoris d'Aragó, la majoria de la noblesa aragonesa volia desvincular-se del Regne de Castella, proclamant rei el duc d'Híjar. Però les tropes castellanes van parar la revolta. Al duc d'Híjar no se'l va condemnar a la mort, va romandre reclòs sense poder participar a les Corts Aragoneses. -
Period: to
Regnat Carles II
Carles II d'Espanya, anomenat «l'Echizado». El seu sobrenom li venia de l'atribució del seu lamentable estat físic a la bruixeria, és probable que els successius matrimonis consanguinis de la família reial ocasionessin els seus greus problemes de salut, amb símptomes com musculatura feble i infertilitat. Alguns autors han suggerit que l'hereu patia síndrome de Klinefelter. Tot això va comportar un greu conflicte, en morir sense descendència i extingir-se així la branca espanyola dels Habsburg. -
Guerra de successió
El 1700, Carles II de Castella i d'Aragó va morir reconeixent com a hereu a Felip de Borbó, duc d'Anjou, esdevingué Felip V de Castella i IV d'Aragó. La guerra va començar perquè l'emperador Leopold I va reivindicar els seus drets a les corones hispàniques. A mesura que Lluís XIV es va anar mostrant cada vegada més imperialista, d'altres potències europees, Anglaterra, Portugal i les Set Províncies Unides dels Països Baixos van aliar-se amb l'Imperi per oposar-se a l'expansionisme francès.