LA CASA D'AUSTRIA

  • Period: 1516 to 1556

    CARLES I

    Així, Carlos I va ser rei d'Espanya de 1516 a 1556 i emperador d'Alemanya de 1519 a 1556. Influït pel erasmisme en la primera etapa del seu regnat
  • 1517

    Mrtín Luter i les 95 tesis.

    L'any 1517, que va donar principi a la Reforma protestant, un cisma a l'Església catòlica que va canviar profundament la història europea. Les tesis promovien els arguments de Luter contra el que ell considerava un abús de la pràctica del clergat en vendre indulgències plenàries
  • 1520

    Conflictes a Castella: les Comunitats (1520-1521)

    L'arribada de Carlos a Castella va suposar l'arribada d'un jove inexpert que desconeixia els costums i idioma del seu regne, donat la qual cosa va dipositar la seva confiança en els seus col·laboradors borgonyons que li havien acompanyat des dels Països Baixos, als quals els va procurar altes dignitats i accés a rendes i riqueses. Això va molestar als castellans i així li ho van fer saber en les Corts de Valladolid de 1518. Les ciutats es van oposar.
  • 1538

    Treva de Niça

    18 de juny, però de 1538, Carles I d'Espanya i Francesc I de França van signar la Treva de Niça amb el propòsit de frenar els enfrontaments en terres
    italianes durant deu anys.
  • 1540

    Felip com a duc de Milà

    L'11 d'octubre de 1540 va ser investit Felipe com a duc de Milà. La cerimònia va ser secreta i no es va consultar amb els prínceps electors per a evitar problemes internacionals.
  • Period: 1556 to

    Felip II

    El monarca Felip II va arribar a ser considerat com el més absolut del món. Va haver de carregar amb la responsabilitat d'administrar el major imperi conegut.
  • 1557

    La batalla contra França

    La batalla contra França
    La batalla de San Quintín va ser una batalla entre les tropes de l'Imperi espanyol i l'exèrcit francès, que va tenir lloc el 10 d'agost de 1557, amb victòria decisiva per al regne d'Espanya. I els va obligar a firmar la pau de Cateau-
    Cambresis de 1559.
  • 1563

    La defensa del catolicisme.

    La defensa del catolicisme.
    La Contrareforma, defensada a Espanya per Felip II, lluitarà contra qualsevol indici d'heterodòxia en el si de l'Església Catòlica. El control sobre les més diverses mostres de religiositat es farà més fort a través d'institucions ja existents com el Tribunal de la Inquisició. Les manifestacions artístiques es convertiran en un autèntic instrument dels fidels i de difusió de les veritats de la fe.
  • 1571

    La batalla de Lepant

    Es van enfrontar en ella l'armada de l'Imperi otomà contra la d'una coalició catòlica organitzada pel papa Pius V, anomenada Lliga Santa, formada per l'Imperi espanyol, els Estats Pontificis, la República de Venècia, l'Orde de Malta, la República de Gènova i el Ducat de Savoia
  • L’enfrontament amb Anglaterra.

    L’enfrontament amb Anglaterra.
    La Guerra angloespanyola de va ser un conflicte intermitent entre els regnes d'Espanya i Anglaterra, que mai va ser formalment declarada. La guerra va ser interrompuda per batalles àmpliament separades. La guerra va començar el 1585 amb la fracassada expedició militar d'Anglaterra als Països Baixos
  • Period: to

    FELIP III

    Se'l considera el primer dels Àustries menors, donada la grandesa de Carles I i Felip II
  • La expulsión de los moriscos de España.

    La expulsión de los moriscos de España.
    Els moriscos eren antics musulmans convertits forçosament al cristianisme en el regnat dels Reis Catòlics. Felip III va aprovar el decret d'expulsió dels moriscos en 1609, davant el temor del seu possible suport militar a una invasió otomana. "Siguin expulsats tots els cristians nous moriscos, així homes com a dones i nens, excepte els que fossin esclaus".
  • La guerra dels 30 anys

    La guerra dels 30 anys
    La guerra dels Trenta Anys va començar com un conflicte de religió entre catòlics i protestants, però va acabar convertida en un enfrontament mundial on els bàndols es van conformar per interessos polítics i no sols per credo, ja que la catòlica França es va aliar amb la luterana Suècia.
  • Period: to

    FELIP IV

    Felip IV va signar el Tractat dels Pirineus en 1659 amb la finalitat de concentrar tots els recursos de la monarquia hispànica en la reconquesta del regne rebel
  • Crisis de 1640

    La presència de tropes castellanes va precipitar l'esclat de revoltes entre la pagesia catalana. Finalment el dia del Corpus Christi de 1640, grups de pagesos van atacar Barcelona, van assassinar al virrei i van precipitar la fugida de les autoritats.
  • Caiguda del comte-duc d'Olivares

    L'atac contra els catalans, en el qual va intervenir el mateix Felip IV, va ser detingut a Lleida. El rei, al seu retorn a Madrid va ordenar, el 23 de gener de 1643, el desterrament del comte-duc d'Olivares a Loeches. Els seus propòsits d'unió no van funcionar i fins i tot va estar a punt d'aconseguir la ruptura de la Monarquia Hispànica
  • Tractat de Westfàlia

    Tractat de Westfàlia
    La pau de Westfàlia fa referència als tractats signats en Osnabruck i en Munster, que van posar fi a la guerra dels Trenta anys.
  • Tractat del Pirineus

    Tractat del Pirineus
    Felip IV va signar el Tractat dels Pirineus amb la finalitat de concentrar tots els recursos de la monarquia hispànica en la reconquesta del regne rebel: a partir d'aquesta data, Espanya estava finalment en pau amb França, Anglaterra i els Països Baixos
  • Period: to

    CARLES II

    Durant el seu regnat van tenir lloc dues guerres contra França
  • Guerres contra França

    Guerres contra França
    Durant el seu regnat van tenir lloc dues guerres contra França, En 1684 a Ratisbona es va signar una treva de vint anys amb França, treva que va ser trencada en 1690 en concloure's una aliança entre Espanya, Anglaterra, els Països Baixos i l'Imperi donant lloc a un tercer enfrontament bèl·lic que duraria fins a 1697.