-
1508
Control sobre la Esglesia
Entre 1508 i 1523 els papes degueren concedir prerrogatives als reis d'Espanya o de la Monarquia Hispànica; però ja en 1516 havien concedit privilegis semblants al rei de França i abans encara al rei de Portugal . -
1516
Sucesió de Fernando el Católic
En ell, ho nomenava governador i administrador dels Regnes de Castella i de Lleó, en nom de la reina Joana I de Castella incapacitada per la seva malaltia. Pel que concerneix la Corona d'Aragó, el rei Ferran deixava tots els seus estats a la seva filla Juana, nomenant, també en aquest cas, governador general a Carlos en nom de la seva mare. -
Period: 1516 to 1556
Carles I
Carles I d'Espanya i V del Sacre Imperi Romanogermànic, anomenat "el Cèsar", va regnar juntament amb la seva mare, Joana I de Castella —aquesta última de forma només nominal i fins a 1555—, -
1521
La guerra de Navarra
En aquesta ocasió, Enric II de Navarra amb suport del rei francès Francesc I, va aconseguir la recuperació en poc temps. Per tant els legitimistes navarresos depenien gairebé totalment del suport militar i econòmic francès, la qual cosa els deixava en una situació estratègica molt fràgil. En breu termini els errors estratègics del general francès André de Foix i la recomposició ràpida de l'exèrcit espanyol van portar al desastre militar en la batalla de Noáin. -
1522
La organizació de la Monarquía Hispánica
A causa de l'increment i diversitat d'assumptes a tractar, en temps dels Reis Catòlics s'havia dividit el Consell en seccions que es convertirien en Consells independents,en 1494 es va instituir el Consell d'Aragó, en 1483 el Consell de la Inquisició, en 1498 el Consell d'Ordres, i en 1509 el Consell de Croada, però seria Carles I qui va donar l'impuls al sistema de Consells. -
1535
Duque de Milán
Els reis de França, emparentats amb la família *Visconti, reclamaven el ducat. Aquesta va ser una de les causes de les successives guerres italianes. -
1553
Rey de Nápoles
Carles I va solucionar l'inconvenient renunciant al Regne de Nàpols en favor del seu fill, perquè aquest fos rei. El 24 de juliol de 1554 Juan de Figueroa, enviat especial de Carles I i regent de Nàpols, va arribar a Anglaterra amb la investidura formal de Felipe com a rei de Nàpols i duc de Milà. -
1554
Rey de Inglaterra e Irlanda
Les clàusules matrimonials eren molt rígides per a garantir la total independència del Regne d'Anglaterra. Espanya no podia demanar a Anglaterra ajuda bèl·lica o econòmica. Si el matrimoni tenia un fill, es convertiria en hereu d'Anglaterra, els Països Baixos i Borgonya. Si María morís sent l'hereu menor d'edat, l'educació seria a càrrec dels anglesos. -
1556
Rey de España, Sicilia y les Indias
El 16 de gener de 1556 Carles I, a les seves habitacions privades i sense cap cerimònia, va cedir a Felipe la Corona dels Regnes Hispans, Sardenya, Sicília i les Índies. -
Period: 1556 to
Felip II
Felip II d'Espanya, anomenat "el Prudent", va ser rei d'Espanya des del 15 de gener de 1556 fins a la seva mort; de Nàpols i Sicília des de 1554; i de Portugal i els Algarves —com Felip I— des de 1580, aconseguint una unió dinàstica que va durar seixanta anys. -
Period: to
Felip III
Felip III d'Espanya, anomenat "el Piadós", va ser rei d'Espanya i de Portugal des del 13 de setembre de 1598 fins a la seva mort. Era fill de Felip II i Ana d'Àustria. -
Expulsió de los moriscos (1609 a 1610)
Entre 1609 i 1614 es va produir l'expulsió de la població morisca dels territoris d'Espanya, i més de 300.000 persones haurien d'abandonar forçosament la seva terra en una de les majors migracions per motius religiosos de la Història Europea. -
Destitució del duque de Lerma (1618)
El seu últim èxit diplomàtic va ser obtenir la pau d'Itàlia amb Savoia i Venècia en la pau de *Pavía (1617). Al març de 1618 Lerma va ser nomenat cardenal de Sant Sixt, la qual cosa l'obligava a renunciar als seus càrrecs de palau. -
Guerra de els Trenta Anys (1618-48)
La guerra dels Trenta Anys va ser una guerra lliurada a l'Europa Central (principalment el Sacre Imperi Romanogermànic) entre els anys 1618 i 1648, en la qual van intervenir la majoria de les grans potències europees de l'època. Aquesta guerra va marcar el futur del conjunt d'Europa en els segles posteriors. -
Els Països Baixos
Els Països Baixos van tornar a la Corona espanyola per la falta de descendència d'Isabel Clara Eugenia. Finalitzada la Treva dels Dotze Anys amb les Províncies Unides en 1621, van començar les hostilitats. Van començar així operacions de bloqueig i contra els interessos neerlandesos en els ports europeus. En terra, la guerra es va concretar en grans setges a ciutats, com a Breda, plaça presa per *Ambrosio de *Spínola en 1625. -
Period: to
Felip IV
Felip IV d'Espanya, anomenat "el Gran" o "el Rei Planeta", va ser rei d'Espanya des del 31 de març de 1621 fins a la seva mort, i de Portugal des de la mateixa data fins a desembre de 1640. -
Inglaterra
Però aquest fracàs va simbolitzar l'obtenció, per part de Països Baixos, d'un nou aliat contra la Monarquia i l'impediment d'establir relacions marítimes amb Europa per la mar Cantàbrica. -
Francia
Nerviosa per la presència de territoris dels Habsburg en la major part de les fronteres, va iniciar una política d'enfrontaments contra la monarquia hispànica després de l'arribada al poder del cardenal Richelieu, primer ministre de Lluís XIII de França. En 1635 les victòries dels exèrcits imperials en la Guerra dels Trenta Anys la van decidir a intervenir del bàndol dels protestants. Es va declarar la guerra a Espanya. -
El Validamnent de Juan Everardo Nithard
Així, el pare Nithard va arribar a copar llocs de gran rellevància en la monarquia, actuant com un veritable «valgut» en ser gairebé l'única persona en la qual la reina regent va dipositar la seva plena confiança. El encumbramiento del jesuïta a tal dignitat jurídic-religiosa no va ser en absolut fàcil, però la reina va posar en joc tots els recursos que va tenir al seu abast per a aconseguir tal càrrec per al seu confessor. -
Period: to
Carles II
Carles II d'Espanya, anomenat "el Fetillat", va ser rei d'Espanya entre 1665 i 1700.Fill i hereu de Felip IV i de Mariana d'Àustria, va romandre sota la regència de la seva mare fins que va aconseguir la majoria d'edat en 1675.