Roma, Grup 4

  • Fundacion Roma
    753 BCE

    Fundacion Roma

    Fundació de Roma 753 aC. al turó Palatí per Ròmul lloc fèrtil, de fàcil defensa i lloc de pas del riu Tíber, aquesta circumstància convertia l’enclavament en un lloc de pas obligat per als comerciants i els viatges que travessaven la Península Itàlica
  • Period: 753 BCE to 509 BCE

    I.Monaquia

  • Rey
    717 BCE

    Rey

    Numa Pompili 717-672 aC
  • Rei
    712 BCE

    Rei

    Ròmul 753-717 aC
  • Rey
    672 BCE

    Rey

    Tul·li Hostili 672-640 aC
  • Rey
    640 BCE

    Rey

    Ancus Marci 640-616 aC
  • Rey
    616 BCE

    Rey

    Tarquini I 616-578 aC
  • Rey
    578 BCE

    Rey

    Servi Tul·li 578-534 aC
  • Rey
    534 BCE

    Rey

    Tarquini II el Superb 534-509 aC
  • La Roma Republicana
    510 BCE

    La Roma Republicana

    La Roma Republicana Assemblees i magistrats de la República. Comicis: reunió dels ciutadans romans per elegir els magistrats, proposar lleis i decidir sobre la pau i la guerra. Comicis Tribunats Segons la residència . Segons la riquesa Elegien els magistrats superiors: Cònsol, Pretor, Censor.
    Magistrats: ciutadans que exercien diversos càrrecs de govern i eres escollits anualment, els més importants eren els cònsols .
  • final de la monarquia
    509 BCE

    final de la monarquia

    Al 509AC es va produir una revolta a Roma, varen expulsar als etrucsc i es substitueix el sistema monàrquic per la República.
  • 509 BCE

    Assemblees i magistrats de la República.

    Divisió del poder en 3 institucions:
    Comicis Curiats: Segons l’origen familiar Comicis Tribunats: Segons la residència 35 tribus: 4 urbanes i 31 rústiques Elegien els magistrats inferiors: Edil, Qüestor. Comicis Centuriats Segons la riquesa format per 193 grups, cada grup tenia un vot. Es començava pels més rics i s’atura quan s’arriba a la majoria absoluta Elegien els magistrats superiors: Cònsol, Pretor, Censor
  • Period: 509 BCE to 27 BCE

    La Roma Republicana (509 - 27 aC)

  • 500 BCE

    Expansió i crisi de la República

    . Expansió a la Península Itàlica. Al llarg de l’expansió per Itàlia els romans van topar amb els cartaginesos (púnics) i el conflicte es va fer inevitable.
  • Guerres púniques
    264 BCE

    Guerres púniques

    Guerres púniques (Cartago) Romans i cartaginesos van lluitar en tres guerres molt llargues i la victòria sobre els cartaginesos va produir dominar el Mediterrani Occidental.
  • Expansió pel Mediterrani Oriental
    146 BCE

    Expansió pel Mediterrani Oriental

    Expansió pel Mediterrani Oriental i es completa l’ocupació d’Hispània, Gàl·lia i Britània a l’Occident (creació de l’Imperi Romà) Divisió dels territoris conquerits en províncies (50), per facilitar el govern i l’explotació dels recursos, dirigides per un Governador i que havien de pagar impostos a Roma. Les fronteres fortificades Limes Els romans varen estendre entre els pobles dominats la seva llengua (el llatí), les seves lleis (dret romà) i la seva forma de vida.
  • Final de la republica
    27 BCE

    Final de la republica

    En los últimos años de la República estuvieron al cargo dictadores como Julio César.
  • Period: 27 BCE to 476

    L'Imperi

  • L’aparició del cristianisme
    313

    L’aparició del cristianisme

    L’aparició del cristianisme. Aquells que es comporten segons aquest ideal rebran com a premi una vida eterna després de la mort. - Poc èxit entre els jueus de Palestina mort de Jesús. Problemes amb la religió oficial per no acceptar el culte imperial ni voler participar a l’exèrcit considerats rebels van ésser perseguits. -313 dC l’emperador Constantí va autoritzar als cristians a practicar lliurement la seva religió.
  • L’Imperi: de la “pax romana” a la crisi
    476

    L’Imperi: de la “pax romana” a la crisi

    4.1 Octavi August, emperador.
    • Fill adoptiu de Juli Cèsar derrota als seus rivals en una guerra civil al 27 dC rep el títol d’August (elegit pels déus) concentra tots els poders civils (cònsol vitalici i redacta les lleis, edictes), militars (emperador, cap de l’exèrcit) i religiosos (pontífex màxim) a la seva mort s’organitzà el culte imperial (els emperadors eren déus i havien de ser adorats com a mostra de fidelitat a Roma).