-
-
-
En el segle XII, el filòsof i científic anglès Roger Bacon inventa el "cap parlant", que és la prducció de parla humana artificialment i que genera la veu sintètica.
-
Funcionaven mitjançant l'acció d'un cilindre de pues que empenyia els martells perquè colpegessin les campanes en un determinat ordre. S'equipava els rellotges dels campenars amb aquets carillons que sonaven a cada canvi d'hora.
-
El seu funcionament consisteix en que el cilindre de pues es fa girar sobre una pinta metàl·lica enganxant les diferents dents per provocar un vibrin i produeixin so. Incloïen autòmats que es movien al ritme de la música,
-
El so és per la seva naturalesa una magnitud analògica, és a dir, varia sempre de forma progressiva i constant. En aquets sistemes el senyal de registre varia continuament de manera similar al senyal de l'ona sonora. Exemples d'antics sistemes analògics: fonògraf i el magnetòfon.
-
El poeta i inventor francès Charles Cros formla el principi del seu paleòfon. Es basava en l'enregistrament mecànic del so que després d'invertir el procés en permet la reproducció.
-
FuncionamentVa ser inventat per Thomas Alva Edison i va reproduir el primer enregistrament de la història. Va presentar el seu invent sense conèixer la invenció de Cros va presentar el seu invent com una "màquina parlant". El seu funcionament consistia en un cilindre cobert per un full d'estany que es giraba mitjançant una maneta.
Al 1888 Edison el va perfeccionarsubstituint el cilindre per un de cera i afegint-hi un motor petit, el qual funcionaba amb piles. -
Funcionament
Emile Berliner patenta el gramòfon, el primer sistema de gravació i reproducció de so que va utilitzar un disc pla, a diferència del fonògraf que gravava sobre cilindre. La qualitat del so en el gramòfon era molt superior a la del fonògraf. -
Principalment funcionava mitjançant un cilindre de pues. A finals del segle XIX es substitueix per rotlles de paper perforat qe permetien produïr més sons.
-
El seu sistme de reproducció esta basat una la cinta magnètica en la qual s'imprimeixen per polarització magnètica els senyals elèctrics de les ones sonores. Per reproduir els sons necessita un amplificador i un altaveu. Hi han diferents tipus d'enregistraments:
- Enregistament estereofònic (1957): separa la distribució del so en dos o mes canals per aconseguir un efecte més real.
- Sistemes de reducció del soroll (1975): permetia reduir el soroll de fons. -
Durant aquet període de temps, s'incorpora l'ús de l'electricitat per enregistrar i reproduir sons i introdueix nous components bàsics:
- El micròfon
- L'amplificador
- L'altaveu -
És un sistema que reprodueix sons registrats elèctricament. Es compon d'un giradiscos o plat, un amplificador i un altaveu. El suport de disc en va anar perfeccionant per augmentar-ne la durada. El 1948, el disc de baquelita es va substituir pel disc de vinil, que permetia gravar solcs més fins que van donar lloc al "microsolc".
l’aparició del «microsolc» -
Aquets sistemes converteixen el senyal analògic del so en combinacions binaries registrades com una seqüència ràpida de mesures searades. El convertidor analògic ha d'anar prenen mostres de la freqüència de mostratge. La qualitat del so serà major si la freqüència del registre també ho és. Exemples: el CD i el DAT.
-
El so digital s'aconsegueix per mitjà d'un convertidor analògic que codifica numèricament el senyal sonor que prenen la mesra de l'ona.
-CD
-DAT -
Compost per policarbonat i de forma circular. En la grabació registra la informació digital en forma de buits microscòpics gravats sobre la seva superfície. El buits s'anomenen "pits" i la seva lectura es reproduiceix en zero. Es tradueix a so mitjançant un senyal elèctric.
-
Cinta magnètica que emmagatzema el senyal sonor en una seqüènica de petites zones de magnetisme que represente els codis binaris. Ofereix una qualitat superior a la del CD.
