-
30,000 BCE
El paleolític (3 millons d'anys a.C.)
Els humans eren recolectors: arrels, fulles, cargols, cucs, sargantanes, petits rosegadors, peix, crustacis, fruits de bosc, etc.
Descobriment de la manipulacio del foc, que fa aliment mes digestible i menys nociu. Tecniques simples com assats i mes tard bullits. -
12,000 BCE
El neolític (10 mil anys a.C)
Les persones creen pobles i establiments, on hi ha un espai específic per la cuina.
Tambe descobreixen l'agricultura i ramaderia. -
3150 BCE
L'antic Egipte (3150-50 a.C.)
El menjar pasa a ser un acte social (menjaven sentats i amb coberts) dividit entre les classes altes, que menjaven carn tres vegades al dia; i les populars, que vivien dels seus cultius, que eren molt rics gracies al riu Nil: llegums, hortalices, cereals, dàtils, figues, raïm, melons o síndries.
Tambe feien culte al menjar, abastecint als faraons amb aliments al momificarlos, per la vida despres de la mort. -
146 BCE
La Grècia Classica (1200 - 146 a.C.)
Tenien terres agrestes, on cultivaven viña i oliva, per aixo van comercialitza amb altres paisos com llegums.
El peix de riu era de classes pudients, i es conservava en oli; tambe menjaven les carns que nosaltres coneixem. utilitzaven condiments com orenga, fonoll, llorer, farigola, coriandre i comí. -
27 BCE
L'imperi Romà (27 a.C.- 476 d.C.)
Les persones riques menjaven, tombades, grans banquets amb importancia a la presentacio, feta per un cuiner.
Els alimentes eren basicment els mateixos que avui, amb el comerç per tota europa, s'inicia la cuina internacional. -
476
L'época medieval (476-1492 d.C.)
Decreix la preocupacio pels temes culinaris, amb acord a la moral cristiana, a la finalitat de supervivencia; es menjen aliments locals i de poca barietat.
Les classes acomodades menjen en abundancia.
les ciutats creen gremis que produeix primera especialització. -
711
L'aportació musulmana (711-726 d.C.)
A la peninsula iberica es van intrduir una gran varietat de aliments: arrós, canya de sucre, magrana, albergínia, carxofes, palmeres datileres , etc. Noves tecniques de cultiu com l'empelt; i Tecniques culinaries com plats bariats, frits, croquetes, empanats, escabetxos, salaons, extens us de condiments i especies i la barrega de sabors dolços en plats salats. -
1491
El renaixement (1492-1616)
L'era clasica aporta principis als modals a la taula, i el humanisme permet que els vegetals entri a la cuina de classe alta, al igual que pastes, llet, mantega, formatges i carns ben cuites i tallades.
Es fan grans decobriments de la cuina africana, asiatica i sobretot americana. -
El barroc (1616-1681)
En aquesta epoca les taules es sobrecarreguen i el exces, la desproporcio i la ostentacio son protagonistes. S'introdueix aliments americans: patates, tomàquets, mongetes i blat de moro.
Es considera XVIII com el segle d'or, on es creen bases de salses: bechamel, veloute, holndesa; coccions clasiques, i primers maridatge. -
L'era de revolucions (1775-1840d.C.)
Durant l'epoca de revolucions, hi va haver un transbasament a la cuina, dels palaus al carrer. Ames, amb la necesitat de campanyes militars van fer avanços en la conservacio (invent de la conserva i industrialitzacio sucre) tambe util per les families en crisi, limitats a pa, carn i cervesa.
La aparicio de l'alta burgesia, que es mes dinamica que l'aristocracia, s'obre a entreternir-se de noves formes (turisme).
A Niza neix la primera escola de gastronomia. -
El segle XX
Avans de la WWI va sorgir la Belle Époque, a Paris, on es concentraven els grans chefs.
I despres de la WWII, s'estableixen les bases de l'actual gastronomia, amb la recuperacio econmica de la classe mitjana dona un nou nivell de necesitats gastronomiques.
Als 80's amb frança seguint sent la central on els grans cuiners es fixen, donant pas al boom de la Nouvelle Cuisine
