Lamine

Historia Contemporània

  • Invent de la màquina de vapor

    Invent de la màquina de vapor
    Una màquina de vapor és una màquina tèrmica de funcionament alternatiu que utilitza el vapor d'aigua com a fluid de treball i que transforma una part de l'energia interna del vapor en energia mecànica;[1] és a dir, un motor de combustió externa que transforma l'energia d'una certa quantitat de vapor d'aigua en treball mecànic. Les màquines de vapor solen ser motors de combustió externa.[2]
  • Revolució Francesa

    Revolució Francesa
    La Revolució Francesa (1789 – 1799) es considera el model de revolució política de la seva època i va suposar la conquesta del poder per la burgesia i el desplaçament de l'aristocràcia i el clergat. En acabar el segle xviii, el regne de França, com la major part d'Europa, estava sotmesa a l'Antic Règim. Era, doncs, una societat estamental fonamentada en el privilegi i la propietat de la terra.
  • Revoluciò Francesa

    Revoluciò Francesa
    La Revolució Francesa (1789 – 1799) es considera el model de revolució política de la seva època i va suposar la conquesta del poder per la burgesia i el desplaçament de l'aristocràcia i el clergat. En acabar el segle xviii, el regne de França, com la major part d'Europa, estava sotmesa a l'Antic Règim. Era, doncs, una societat estamental fonamentada en el privilegi i la propietat de la terra. La monarquia absoluta de Lluís XVI era incapaç de millorar la situació de crisi financera, fam i debil
  • Cop d’estat de Napoleó

     Cop d’estat de Napoleó
    El cop d'estat del 18 de brumari, en francès: coup d'État du 18 brumaire (de l'any VIII) del calendari revolucionari o 9 de novembre de 1799, de Napoleó Bonaparte marca la fi del Directori (Directoire) i de la Revolució Francesa, i el principi del Consolat francès. El cop d'estat va ser fomentat a la casa de Joséphine de Beauharnais del carrer Chantereine de París, al voltant de la zona compresa entre l'actual Rue de la Victoire i la rue de Châteaudun.
  • Batalla de austerlitz

      Batalla de austerlitz
    La Batalla d'Austerlitz (en txec Bitva o Slavkov u Brna) també coneguda com la Batalla dels Tres Emperadors, va ser una de les majors victòries de Napoleó I de França, que de manera eficaç va destruir la Tercera Coalició contra el Primer Imperi francès.[2] Va tenir lloc a la ciutat moraviana de Slavkov, més coneguda amb el seu nom alemany Austerlitz, que a l'època de la batalla era la cultura dominant.L'abril de 1805 el Regne Unit de la Gran Bretanya i Irlanda i Rússia van signar un tracta
  • Naixement de la fotografia

     Naixement de la fotografia
    Els inicis història de la fotografia es remunten en l'Antiguitat, durant el segle XVIII, amb el descobriment de la cambra fosca (o càmera obscura) i l'observació d'algunes substàncies visiblement alterades per l'exposició a la llum. La unió d'aquests dos fenòmens va portar a la captura d'imatges.
  • Primera línia ferroviària: Manchester-Liverpool

    Primera línia ferroviària: Manchester-Liverpool
    El ferrocarril de Liverpool y Mánchester (en inglés: Liverpool and Manchester Railway,1​2​3​ L&MR por su abreviatura) fue una línea de ferrocarril inaugurada el 15 de septiembre de 1830 entre las ciudades de Liverpool y Mánchester, en Inglaterra. Fue el primer ferrocarril basado exclusivamente en la energía del vapor, sin que se permitiera en ningún momento el tráfico tirado por caballos; el primero enteramente de doble vía a lo largo de todo su recorrido;
  • Publicació del Manifest Comunista

    Publicació del Manifest Comunista
    El Manifest Comunista fou el programa teòric i pràctic destinat a la publicitat de la Lliga Comunista, una organització obrera internacional. Va ser redactat el novembre de 1847 per Karl Marx i Friedrich Engels, per encàrrec del partit. Publicat inicialment en alemany, no veu la llum a Anglaterra fins al 1850.
  • Naixement de l’estat d’Itàlia i Alemanya

    Naixement de l’estat d’Itàlia i Alemanya
    assenyala un nou camí per a la major part dels habitants d’Europa. Ja hem dit que el nacionalisme representa una de forces transformadores més importants de l’Europa del XIX. Per molts homes d’aquest segle, l’objectiu de la unitat i la independència nacional i la creació de l’estat-nació es converteix en una espècie de fe secular. Aquesta fe, basada en la creença d’un compromís col·lectiu en un destí comú sobre la terra és capaç de fer trr
  • Conferència de Berlín

    Conferència de Berlín
    La Conferència de Berlín o Tractat de Berlín (en alemany: Kongokonferenz) foren unes conferències tingudes entre el 15 de novembre de 1884 i el 26 de febrer de 1885 a la ciutat de Berlín. La conferència va ser convocada i organitzada pel Canceller d'Alemanya Otto von Bismarck[1] a petició de Portugal,[2] amb la finalitat de resoldre els problemes que creava l'expansió colonial a Àfrica i resoldre la Cursa per l'Àfrica.
  • Revolució Russa

     Revolució Russa
    La Revolució Russa de 1917 fou un procés polític que culminà el mateix any amb l'establiment d'una república que substituí el sistema tsarista anterior i que porta a l'establiment de la Unió Soviètica. La revolució, es dividí en dues fases. La primera, «la revolució de Febrer», en la qual es derrocà el règim autocràtic del tsar Nicolau II i s'estableix una república de caràcter liberal. En la segona, «Revolució d'Octubre», fou una revolució de tipus socialista en la qual els Soviets (control
  • 1a Guerra Mundial

    1a Guerra Mundial
    La Primera Guerra mundial o la Gran Guerra fou un conflicte bèl·lic que va tenir lloc a Europa i al Pròxim Orient entre 1914 i 1918. La política exterior cada vegada més agressiva d'Àustria-Hongria, Rússia i especialment Alemanya va originar el conflicte. El detonant de l'esclat de la guerra fou l'assassinat, el 28 de juny de 1914 a Sarajevo (Bòsnia), de l'hereu al tron dels Habsburg, Francesc Ferran d'Àustria. Després de la declaració de guerra d'Àustria a Sèrbia el 28 de juliol, la majoria
  • Crack del 29

     Crack del 29
    El Crac del 1929, també anomenat la caiguda de la Borsa de Wall Street, representa la fallida del mercat de valors que va ocórrer a final d'octubre de 1929. Va començar el 24 d'octubre,[1] anomenat Dijous negre i va continuar fins al 29 d'octubre de 1929, anomenat Dimarts negre, quan el valor de les accions en la Borsa de Nova York (New York Stock Exchange) va baixar de forma imparable. De fet, els darrers dies varen viure una agitació del mercat amb fortes vendes provocades per pànic interca
  • Guerra Civil Espanyola

    Guerra Civil Espanyola
    La Guerra Civil espanyola[n. 2][n. 3] (17 de juliol de 1936 - 1 d'abril de 1939) va ser un conflicte bèl·lic que va enfrontar el govern de la Segona República espanyola, que tenia el suport de les organitzacions d'esquerres, contra una part de l'exèrcit i de les organitzacions de dretes. Va ser un fet històric decisiu de l'Espanya del segle xx, ja que el cop d'estat i la posterior guerra civil van representar la culminació de totes les contradiccions
  • : 2a Guerra Mundial

    : 2a Guerra Mundial
    La Segunda Guerra Mundial fue un conflicto militar global que se desarrolló entre 1939 y 1945. En ella se vieron implicadas la mayor parte de las naciones del mundo, incluidas todas las grandes potencias, agrupadas en dos alianzas militares enfrentadas: los aliados de la Segunda Guerra Mundial y las potencias del eje. Fue la mayor contienda bélica de la historia, con más de cien millones de militares movilizado
  • Dictadura Franquista

     Dictadura Franquista
    La dictadura de Francisco Franco o régimen franquista9​ fue el período de la historia contemporánea de España correspondiente con el ejercicio por el general Francisco Franco de la Jefatura del Estado y con el desarrollo del franquismo; esto es, desde el fin de la guerra civil en 1939 hasta su muerte y sucesión en 1975.nota 4​ Su amplia dimensión temporal y la marcada presencia del propio Franco en toda ella hace que a menudo se utilice para designarla la expresión era de Franco.
  • Aprovació de la Constitució Espanyola

     Aprovació de la Constitució Espanyola
    La Constitució espanyola és la màxima llei escrita de l'ordenament jurídic i de l'Estat espanyol. S'hi regulen els deures i drets fonamentals dels ciutadans, la forma i estructura de l'Estat. La Constitució espanyola actual fou aprovada en el referèndum del 6 de desembre de 1978 i sancionada pel rei Joan Carles I d'Espanya el 27 de desembre de 1978,[1] essent la novena constitució de l'Estat espanyol. El Dia de la Constitució Espanyola és una de les festes nacionals d'Espanya i es va es]
  • Invenció de la bombeta d’Edison

    Invenció de la bombeta d’Edison
    Thomas Alva Edison (Milan, Ohio, els EUA, 11 de febrer de 1847 - West Orange, Nova Jersey, els EUA, 18 d'octubre de 1931)[1] va ser un inventor i un home de negocis dels Estats Units que va crear molts aparells importants. Conegut com El màgic de Menlo Park va ser un dels primers inventors que va aplicar els principis de la producció en massa a la invenció.
  • Aprovació de l’Estatut de Catalunya

    Aprovació de l’Estatut de Catalunya
    L’Estatut d'Autonomia de Catalunya és la norma institucional bàsica de Catalunya desenvolupada d'acord amb el que s'estableix al títol vuitè de la Constitució espanyola de 1978. Té, doncs, caràcter i rang de llei orgànica. A l'Estatut reformat de 2006 se l'anomena també informalment Estatut de Miravet perquè va ser a Miravet, a la Ribera d'Ebre on es van reunir parlamentaris catalans de tots els partits per tal de fer progressar una iniciativa de Pasqual Maragall. En canvi, alguns dels seus de
  • Dissolució de la URSS

    Dissolució de la URSS
    La història de la Unió Soviètica des de 1985 fins a 1991 és la història de la seva desaparició com a estat. El col·lapse de la Unió Soviètica, que la portà a dissoldre's en una munió d'estats, començà a inicis de 1985. Després de dècades de desenvolupament militar soviètic, assolit en detriment del desenvolupament de l'economia domèstica, el creixement econòmic es trobava en un punt mort. Els fracassats intents reformistes, una economia estancada i la guerra de l'Afganistan havien portat al