-
Assassinat de José Calvo Sotelo
El monàrquic José Calvo Sotelo mor assassinat a Madrid per un grup d'esquerrans. El motiu era venjar la mort del tinent José del Castillo. -
Alçament Militar a Melilla
El coronel Yagüe va rebel·lar-se contra la República i va viatjar cap a Ceuta per estendre el seu moviment de rebel·lió. -
Period: to
Guerra Civil Espanyola
-
Period: to
Objectiu dels Nacionals: Madrid
Volien ocupar la capital de l'Estat. -
Èxit de l'aixecament militar al Marroc
La revolta contra la República es va estendre per tot el Marroc, on es trobaven els soldats amb més experiència. -
Arribada de Franco a Tetuan
Franco es va col·locar al capdavant de l'exèrcit africà i va dirigir-se cap a Espanya. -
Els Nacionals prenen Sant Sebastià
Els Nacionals van fer-se amb el control d'aquesta ciutat, però encara els faltava el territori basc. -
José Giral com a nou cap del govern de la República
Després dels atacs de Mola i Queipo de Llano a Navarra i Andalusia en contra de la República, Casares Quiroga va ser substituit del seu càrrec de cap de govern per José Giral. -
Mola decreta la guerra contra Pamplona
Mola va iniciar la guerra contra Navarra, i amb l'ajuda dels requetès va aconseguir obtenir el control d'aquest territori. -
Derrota dels insurrectes a Catalunya
Goded, el general dels insurrectes, va intentar fer-se amb el control de Barcelona als republicans. Però, per la manca de suport de la població i dels partits polítics de Catalunya, va ser detingut i obligat a anunciar per ràdio la seva derrota. -
Entrada de les tropes d'Àfrica, legionaris i regularsa España
Aquestes tropes van arribar a Espanya per ordres de Franco per intentar conquerir Madrid. -
Period: to
Govern de José Giral
Temps que va estar José Giral com a cap del govern de la República. -
Period: to
Substitució de poder de l'Estat Republicà per forces del Front Popular
Van començar a sorgir consells, comitès, juntes entre d'altres per organitzar les forces de l'exèrcit republicà. S'ocupaven de l'economia, de l'ordre públic, dels soldats,... -
Creació del Comitè Central de Milícies Antifeixistes a Catalunya
Lluís Companys, president de la Generalitat, va oferir a les organitzacions que havien col·laborat en l'aturada dels insurrectes a unir-se a la creació del Comitè Central de Milícies Antifeixistes per poder-se organitzar i treballar conjuntament. Aquest comitè estava format per les següents organitzacions fidels a la República; ERC, CNT, FAI, UGT, PSUC, POUM, Unió de Rabassaires i Acció Catalana. -
Retorn dels obrers als seus llocs de treball a Catalunya
Els obrers van tornar als seus respectius llocs de treball a Catalunya. Però els propietaris de les empreses o fàbriques havien estat assassinats o havien fugit a altres regions. Per aquest motiu, el poder executiu va ser repartit entre els mateixos treballadors, augmentat el seu poder econòmic. -
Period: to
El Comitè Central de Milícies Antifeixistes com a centre de poder de Catalunya
Aquest comitè va ser presidit per Lluís Companys durant dos mesos. Aquest es va encarregar de controlar les columnes de milicians, formades principalment per voluntaris, i d'organitzar l'ordre públic. -
Creació de la Junta de Defensa Nacional (JDN)
Va ser creada a Burgos pel general José Sanjurjo per donar un cop d'estat i enderrocar els poders de la República. -
El Decret de Col·lectivitzacions a Catalunya
El decret va ser propulsat per la Generalitat per facilitar als treballadors la gestió d'empreses formades per més de 100 individus sempre que no fossin bancs, caixes o companyies estrangeres. Les empreses petites o privades no van estar afectades pel decret, però sí que es trobaven sota el control del comitè obrer. -
Creació de la Conselleria de Defensa a Catalunya
La Generalitat el va crear per poder controlar qüestions militars. Aquesta acció va ser mal rebuda pel Govern Central, ja que aquesta funció formava part de les funcions de l'Estat. -
Comunistes al govern per primera vegada
Largo Caballero, el nou cap de govern, va formar un nou govern conformat per republicans, socialistes i comunistes. Poc temps després, també es van incorporar dos grups anarquistes. La seva estratègia per poder guanyar la guerra era agrupar diversos sectors de la burgesia, obrers i republicans per reorganitzar l'Estat i lluitar conjuntament contra els nacionals. -
Yagüe a Extremadura
Yagüe va arribar a Extremadura i va fer-se amb el control d'Almendralejo, Mérida i Badajoz. -
Creació del Consell d'Economia a Catalunya
Aquest consell s'encarregava del control de l'economia del territori. La seva creació no va agradar al Govern Central de la República, ja que consideraven que aquests temes els havia de tractar l'Estat. -
Tancament de fronteres
Aquest fet va afectar la República perquè no van poder obtenir armes d'altres països per fer front als atacs dels Nacionals. -
Period: to
Govern de Largo Caballero
Temps que va estar Largo Caballero com a cap de govern de la República. -
Franco com a militar suprem únic de la JDN
Escollit en Salamanca, Franco va obtenir el poder de comandant militar únic de la JDN (Junta de Defensa Nacional). Després va obtenir tots els poders, sent la màxima autoritat política. -
Nou govern de la Generalitat presidit per Josep Tarradelles
Josep Tarradelles es va convertir en el nou president de la Generalitat. Va dissoldre el Comitè Central de Milícies Antifeixistes i el seu govern es va compondre de republicans, la CNT i els obrers de Catalunya per reconstruir l'aparell de l'Estat de Catalunya. -
Franco com a Generelíssim de les forces Nacionals i Caudillo
Franco es va convertir en el comandant de les forces Nacionals, sent qui tenia més poder d'entre ells. També se li va atorgar el nom de Caudillo, ja que la gent el seguia cegament. -
Creació de la Junta Técnica del Estado
Franco va crear aquesta junta per poder governar la zona rebel, encarregant-se de les qüestions administratives i polítiques. -
Atac a Madrid
Els insurrectes van intentar entrar i fer-se amb el control de la ciutat, però no ho van aconseguir. Això va ser degut a la gran defensa dels Republicans organitzada per la Junta de Defensa. -
Militarització dels Falangistes i Requetès
Franco va ordenar la militarització dels requetès i dels falangistes per poder tenir-los controlats i no permetre que s'interposessin en el seu camí cap al control absolut. -
Agrupació de forces dels Nacionals
Franco es va encarregar de fer una sèrie d'accions per unificar els grups que prestaven la seva ajuda als Nacionals. -
Period: to
Govern de Juna Negrín
Període que va estar Juan Negrín com a cap del govern de la República. -
Nou intent d'atac al Sud de Madrid, batalla del Jarama
Madrid va tornar a aconseguir protegir-se, aquest cop gràcies a les Brigades Internacionals i als voluntaris que provenien de Catalunya. Aquesta batalla s'anomena batalla del Jarama perquè un riu proper a la zona d'on va haver-hi la batalla, el qual tenia aquest nom. -
Ofensiva dels Italians a Guadalajara
Els italians es van convertir en un dels grans aliats dels Nacionals, ja que estaven governants per un dictador que estava a favor de les intencions que tenia Franco, Andrea Mussolini. En aquesta batalla en Guadalajara, però, van ser vençuts per la República. -
Ofensiva contra el País Basc
El general Mola, amb l'ajuda del seu exèrcit, va atacar el País Basc. Entre les diverses ofensives va tenir lloc el Bombardeig de Guernica, tot i que no va ser obra del mateix Mola, sinó dels avions alemanys. -
Period: to
Objectiu dels Nacionals: Ocupar la franja cantàbrica
Després de les dificultats trobades a Madrid, Franco va decidir atacar la franja cantàbrica, aïllada dels Republicans. -
Creació de la Falange Española Tradicionalista i de la JONS
Aquest partit creat per Franco va ser resultat de l'unificació dels tradicionalistes amb la falange, convertint-se en l'únic partit del règim. El cap de la Falange, Miguel Hedilla, es va oposar, sent desterrat per ordres de Franco. -
Bombardeig de Guernica
El bombardeig, ejecutat per tropes alemanyes amb la Legió Còndor, va ser una ordre dels Nacionals per baixar la moral dels Republicans que hi havia al País Basc. La ciutat va quedar destruïda i va haver-hi moltes morts. -
Period: to
Fets de maig de 1937
La CNT-FAI, el POUM i el PSUC estaven en conflicte amb les forces de la ERC i de la Generalitat sobre quina era la millor forma de guanyar la guerra. Quan els policies de la Generalitat van voler dessallotjar la CNT-FAI de l'edifici de la Telefònica de Barcelona, aquests no s'ho van prendre bé i van iniciar un enfrontament entre ambdós bàndols. Des de València van arribar 5000 guàrdies d'assalt per ajudar la Generalitat a parar aquest conflicte, i des de llavors el POUM va ser prohibida. -
La il·legalització del POUM
El cap de govern de la República Largo Caballero va ser obligat a abandonar el seu càrrec ja que la seva posició en la batalla no millorava i perquè es va negar a la petició dels socialistes, republicans i comunistes sobre la il·legalització del grup POUM. Per aquest motiu, el socialista Juan Negrín el va substituir i va il·legalitzar definitivament el POUM, fent que el seu cap Andreu Nin fos assassinat. -
Ocupació dels Nacionals a Bilbao
Després que els Republicans de Bilbao es quedessin sense armes o artilleria amb la qual defensar-se dels atacs enemics, van acabar cedint la ciutat als Nacionals. -
Justificació de l'esglèsia sobre l'alçament dels Nacionals
L'església, al estar en conflicte amb el bàndol republicà després que aquest li hagués tret tots els privilegis dels quals disposaven, es va col·locar a favor dels Nacionals escrivint una carta. I, ja que tenia molta influència entre els seus creients, va justificar el fet que aquests es revoltessin contra la República, comparant els enfrontaments amb creuades. Però hi va haver alguns sectors, com l'església basca o alguns arquebisbes que es van negar a donar suport a l'aixecament militar. -
Atacs del Republicans al Nord
Els Republicans van decidir atacar als Nacionals que els estaven oprimint des del Nord. Per això van enfrontar-se a ells en zones del centre de la península i en territori d'Aragó. Les batalles més importants van ser la Batalla de Brunete i la Batalla de Belchite. -
Period: to
Batalla de Brunete
L'atac dels Republicans pretenia allunyar les tropes Nacionals de Madrid, la capital republicana. Aquesta batalla no va tenir resultats clars, ja que ambdós bàndols van perdre territoris. -
Pèrdua de la Industria Metal·lúrgica al bàndol Republicà
En el mes d'agost, Santander i Astúries van caure en mans nacionals, fent que la República es quedés sense els recursos miners que existien en aquests territoris d'Espanya. -
Period: to
Batalla de Belchite
Aquest atac va ser per poder recuperar el territori de Saragossa. Ells van guanyar als Nacionals, però poc temps desrpés aquests van enviar més reforços per aturar l'ofensiva Republicana. -
Trasllat del govern Republicà de València a Barcelona
El cap de govern Juan Negrín va decidir traslladar el govern cap a Barcelona, ja que era l'epicentre de les riqueses i recursos de la República. Això va crear un malestar entre la població catalana, ja que van deixar de banda la Generalitat, fent que la República ho controlès tot. -
Atac a Terol
Els Republicans van decidir recuperar el poble Terol d'Aragó. Ho van aconseguir, però al febrer els Nacionals van tornar a ocupar-lo, guanyant més territori. -
Period: to
Batalla de l'Ebre
La República va dur a terme diverses reformes per poder millorar el seu exèrcit i d'aquesta manera poder vèncer als Nacionals. Van escollir a comandants professionals per dirigir millor els seus soldats formades per milícies i de Brigades Internacionals. També hi havia entre ells el general Vicente Rojo, defensor de Madrid. Fetes aquestes modificacions, van decidir atacar a diverses zones ocupades pels Nacionals. -
Period: to
Època difícil per la República
Hi havia manca d'aliments i l'esgotament estava present entre tota la població. Cada cop anaven cedint més territori envers els Nacionals. -
Atac Nacional a Aragó
Els Nacionals van decidir atacar aquest territori per apropar-se més a Catalunya. -
Arribada dels Nacionals a Catalunya
Els Nacionals van arribar a Catalunya, entrant a les ciutats del Serós, Aitona i Soses. -
Anul·lació de l'Estatut de Catalunya
Franco, en trepitjar territori català, va decidir invalidar l'Estatut de Catalunya. -
Intent d'aturar la guerra per part dels Republicans
Juan Negrín, cap del govern de la República, va intentar acabar amb la guerra proposant a Franco, cap dels Nacionals, una aturada de les armes mitjançant el Programa dels Tretze Punts. Però aquest es va negar, rebutjant cap mena d'acord entre ambdós bàndols. -
El riu Segre com a divisió dels bandols a Catalunya
Els Republicans, pel fet que les incursions dels Nacionals, van forçar als Republicans a traslladar-se a l'altra riba del riu Segre, convertint-se aquest en una frontera natural entre els dos bàndols. Els Nacionals van conquerir la zona de Lleida i els poblets de Balaguer, Tremp i Camarasa. A més a més, també van apropiar-se d'algunes centrals hidroelèctriques dels Pirineus. -
Separació de Catalunya del bandol Republicà
Els Nacionals van arribar al mar Mediterrani després d'haver ocupat Castelló. Això va fer que els Republicans de Catalunya quedessin incomunicats respecte als altres territoris de la República. -
Última oportunitat dels Republicans
La batalla que es va desenvolupar al riu Ebre i als seu voltant va ser l'última oportunitat que disposava la República per demostrar que encara podien guanyar la guerra. Van poder conquerir certes zones, com els pobles d'Ascó, Mora de l'Ebre i Flix d'entre altres. També es van emplaçar en zones muntanyoses, com la serra de Cavalls, la Fatarella i la serra de bàndols. Però aquestes victòries van durar poc. -
Contraofensiva dels Nacionals a Catalunya
Els Nacionals van començar a sotmetre pressió als Republicans fins que van acabar cedint parts dels territoris prèviament conquerits per ells, aconseguint avançant. -
Els Nacionals entren a Mora de l'Ebre
Els Nacionals van conquerir Mora de l'Ebre, territori que els Republicans havien recuperat feia poc temps. -
Derrota definitiva dels Republicans a Catalunya
Els Nacionals van acabar expulsant els Republicans de Catalunya, fent que la moral d'aquests baixés considerablement. -
Primera fase de conquesta a Catalunya dels Nacionals
L'exèrcit Nacional franquista, juntament amb les tropes italianes i el cos de Navarra, van endinsar-se per Catalunya i així poder conquerir-la. Van començar per Tremp, i seguidament van ocupar Sarroca i Maials. Els Republicans no van saber com reaccionar, i per la desorganització present a l'exèrcit no van poder fer res més que veure com cada cop anaven perdent més territori. -
Period: to
Objectiu dels Nacionals: ocupació de Catalunya
Després de la seva victòria a la batalla de l'Ebre, l'exèrcit va procedir a la conquesta i ocupació de Catalunya. -
Segona fase de conquesta a Catalunya dels Nacionals
Els Nacionals van arribar a Tarragona. Al mateix temps els avions anaven bombardejant tot el territori català. -
Tercera fase de conquesta a Catalunya dels Nacionals
L'exèrcit franquista va arribar a la ciutat de Barcelona. -
Quarta fase de conquesta a Catalunya dels Nacionals
Els Nacionals van entrar a Girona. -
Exili dels polítics Republicans
Tots els polítics que havien estat involucrats en la República van haver de fugir d'Espanya, traslladant-se a territori francès. Allà, en ser un país on la democràcia i la República eren benvingudes, no van trobar cap problema. Aquestes persones van ser: Manuel Azanya, president de la República; Lluís Companys, president de la Generalitat; J.A. de Alguirre, president del govern basc; Juan Negrín, cap del govern republicà; Diego Martínez Barrio, president de les corts. -
Llei de Responsabilitats Polítiques
Aquesta llei aplicada pels Nacionals va fer que les persones que havien ajudat o que estaven a favor de la República patissin càstigs per les seves accions. La llibertat democràtica i tots els sindicats van ser suprimits, juntament amb les manifestacions d'identitat nacional catalana. -
Cinquena fase de conquesta a Catalunya dels Nacionals
Les tropes Nacionals van arribar a Puigcerdà i Portbou. -
Period: to
Decadència de la República
Les zones republicanes havien estat reduïdes als territoris d'Almeria, València, Madrid i la Manxa. I, encara que el president del govern Juan Negrín va intentar fer front a les tropes Nacionals, al final no va poder aturar l'avanç. -
Reconeixement de l'autoritat de Franco per altres països
França i Gran Bretanya van acceptar el govern de Franco, tot i ser països democràtics. -
Intent d'aturar la guerra dels Republicans
El coronel Casado va fer un cop d'estat a Madrid i després va crear el Consejo de Defensa Nacional, amb el qual va intentar arribar amb un acord amb Franco per aturar la guerra. Però Franco es va negar a fer negociacions amb ells i va continuar amb les seves incursions a Madrid. -
Entrada dels Nacionals a Madrid
Els Nacionals van aconseguir entrar a dins de la ciutat de Madrid. -
Els Nacionals guanyen la Guerra
Franco es va apoderar dels territoris de la costa Mediterrània, a excepció d'algunes ciutats, com València, Albacete i Alacant, on encara no s'havien rendit. Però arribat el dia 1 d'abril va signar un comunicat on afirmava la derrota de l'exèrcit Republicà. Aquest dia va finalitzar la guerra.