Grecia i Roma

By superadri
  • Period: 2600 BCE to 146 BCE

    Marc historic de Grecia

    La història de la Grècia antiga es divideix en diferents períodes: minoic, micènic, dòric, arcaic, clàssic i hel.lenístic.
  • 1500 BCE

    Civilitzacio Minoica

    Els minoics o cretenses van crear a l'illa de Creta una brillant civilització anomenada Minoica en honor del seu llegendari rei Minos. Aquesta civilització devia la seua prosperitat econòmica al comerç amb grans imperis com Egipte i a una potent armada (talasocràcia) i va construir palaus amb centenars d'habitacions al voltant de patis (d'ací vindria la llegenda del laberint i el Minotaure?) i frescos als murs, com el de Cnossos.
  • 1200 BCE

    Civilitzacio Micenica

    Els aqueus o micènics van desenvolupar aquesta civilització que rep el seu nom per la ciutat de Micenes, al Peloponès. Els seus reis exercien un poder despòtic i vivien en palaus sòlidament fortificats (Micenes, Atenes...) Era un poble amant de la guerra i la caça i es dedicaven activament a la pirateria i al comerç.
    Els aqueus conquistaren Creta, Rodes, la costa d'Àsia Menor (Troia) i Xipre, controlant, d'aquesta manera, les rutes marítimes del Mediterrani.
  • 800 BCE

    Civilitzacio Doria

    Les enormes despeses de les empreses reals (com l'expedició a Troia), la sublevació de les poblacions sotmeses als aqueus i l'arribada dels doris provocaren l'emigració d'una part dels aqueus, la creació de les polis i, en general, un empobriment cultural de Grècia.
    La polis, ciutat-estat d'escassa extensió i poca població, estava formada pel centre urbà (amb muralles, temples, àgora, acròpolis...) i pel territori que l'envoltava
  • Period: 753 BCE to 476

    Marc historic de Roma

    La situació estratègica d'Itàlia explica l'arribada des d'època molt temprana de molts pobles. A finals del segon mileni, arriben pobles indoeuropeus (gals, umbros, oscos, sabins, volscos, ecuos, llatins i samnites) Més endavant, els etruscos, procedents d'Àsia Menor, i el grecs (Magna Grècia), pobles més desenvolupats cultural i econòmicament.
  • 509 BCE

    Monarquia

    Davant l'acossament dels etruscos i els sabins, els llatins, que habitaven a la planície del Lacio, es van asentar, cap al 753a.C., en una colina pròxima al riu Tíber, el Palatí, i la van fortificar: havia nascut Roma. Poc després, el seu domini es va estendre a les sis colines dels voltants.
    La fàcil defensa, les riques salines, la possibilitat de comunicacions pel riu Tíber fins a la mar o cap a l'interior
  • 500 BCE

    Epoca Arcaica

    En aquesta època es consoliden les polis que entren en crisi per:
    - la concentració de la riquesa i el poder polític en uns pocs
    - superpoblació de les ciutats
    - escàs rendiment de la terra
    - necessitat de matèries primeres i aliments
    - el deteriorament de la convivència política
    Aquesta situació es va alleujar gràcies a les colonitzacions (750-550 a.C.) a diferents punts del Mediterrani i el mar Negre, perquè van proporcionar terres als desheretats.
  • 336 BCE

    Epoca Classica

    És el període més florent de Grècia. S'inicia amb les Guerres Mèdiques, en les quals els perses invadeixen la Grècia continental (perquè els grecs ajudaven als jònics, sublevats contra l'Imperi persa): una coalició de polis gregues, amb Atenes i Esparta al capdavant, derrotà als perses a Marató (general Milcíades, 490a.C), les Termòpiles (rei d'Esparta, Leònidas), Salamina (Temístocles) i Platea.
  • 146 BCE

    Epoca Hel·lenistica

    S'inicia amb el regnat d'Alexandre el Gran (336-323a.C.), fill de Filip II, que crearà un gran Imperi amb el qual la civilització grega es va universalitzar i es fusionarà amb la dels pobles conquistats i el grec es va convertir en la llengua d'un territori molt ample.
    Després de la mort d'Alexandre, amb 33 anys, els seus generals es repartiren l'imperi i van constituir els regnes hel.lenístics (Macedònia, Egipte, Síria...)
  • 27 BCE

    Republica

    L'època republicana serà la més llarga i més activa ja que es van aconseguir més drets per als plebeus (tribú de la plebs, assemblees plebees...) i les institucions i es van realitzar grans conquestes (domini dels pobles del centre d'Itàlia, la Magna Grècia, Macedònia, Síria, Àsia menor, Grècia i, més endavant, la victòria sobre els cartaginesos en les dues guerres púniques que les donarà el control de una bona part de la conca mediterrània)
  • 284

    Alt Imperi

    En general, fou un període d'estabilitat gràcies a la prosperitat econòmica, el suport d'un exèrcit professional i a la creació d'una eficaç administració. Durant l'alt Imperi continuà l'expansió territorial: al nord, la frontera estarà al Rin i al Danubi, a l'oest a les illes Britàniques, al sud al Sàhara i a l'est en Mesopotàmia.
  • 476

    Baix Imperi

    Des de finals del segle III, l'Imperi entrà en crisi per:
    - la dificultat de governar un imperi tant extens: Dioclecià, per defensar millor les fronteres, va dividir l'imperi en dos (Orient i Occident) i va crear un nou sistema de govern compartit, la tetrarquia (dos emperadors per cada zona); Constantí el Gran els tornà a unificar, però l'emperador hispà Teodosi repartirà l'Imperi entre els seus dos fills (Honori, Occident, i Arcadi, Orient) i ja no tornaran a unir-se.