-
El mont Olimp (en grec antic Όλυμπος, transcrit Ólimpos segons la pronúncia antiga i Ólimbos segons l'actual) és la muntanya més alta de Grècia, amb una alçada de 2.919 m al pic anomenat Mítikas (Μύτικας). El massís de l'Olimp marca el límit entre la plana de Macedònia, al nord, i la Tessàlia hi ha una muntanya amb el mateix nom (Olympus Mons) al planeta Mart. https://ca.wikipedia.org/wiki/Olimp -
Zeus: deu del cel i del Olimpo.
Poseidón: deu del mar i dels oceans
Hades: deu del inframon
Hermes: el mensager de els Deus.
Hera: Reina dels dues
Hefesto: Heroi de los Deus
Dioniso: deu del vi i la vida
Atenea: dèssa de la sabiduría.
etc...
https://ca.wikipedia.org/wiki/Llista_de_d%C3%A9us_grecs -
El terme edat fosca reflecteix la decadència en termes de riquesa i cultura material enfront dels períodes anteriors i posteriors i es justifica el terme foscor per escassesa de dades. Només la ciutadella de civilització micènica d'Atenes, encimbellada a la part alta de l'Acròpoli, va resistir la destrucció.
https://ca.wikipedia.org/wiki/Edat_fosca_grega -
a religió de l'antiga Grècia abasta la col·lecció de creences i rituals de l'antiga Grècia en forma de pràctiques cultuals, homòlogues de la mitologia grega la pràctica religiosa variava suficient com per poder parlar de religions gregues.
Les pràctiques culturals dels grecs hel·lens s'estenien més enllà de la Grècia continental, les illes i els costos de Jònia (l'Àsia Menor), la Magna Grècia (Sicília i Itàlia del sud), i les colònies gregues disperses pel Mediterrani occidental.wikipedia.Religi -
El Regne de Macedònia s'havia format al segle VII aC i va ocupar un paper poc influent en la política grega fins al segle V aC. A principis del segle IV aC, el rei Filip de Macedònia, un home ambiciós educat a Tebes, pretenia ser acceptat com a nou líder de Grècia, i recuperà la llibertat de les ciutats gregues d'Àsia del domini persa. En prendre les ciutats gregues d'Amfípolis, Metona i Potídea, guanyà el control de les mines d'or i argent de Macedònia i això li donà recursos per assolir les se
-
Atenas (griego antiguo: Ἀθῆνα) actualment la ciutat més gran del paísLa història d'Atenes s'estén més de tres mil anys, fet que la converteix en una de les ciutats habitades més antigues. Té una població de 664.046 (cens del 2011) i una superfície de 38,964 km². L'àrea metropolitana d'Atenes, que inclou la regió de l'Àtica excepte algunes illes, és de 3,7 milions de persones,[1] al voltant d'un terç de la població total del país. https://ca.wikipedia.org/wiki/Atenes -
a guerra del Peloponès (431 a. C.-404 a. C.) va ser un conflicte militar de l'Antiga Grècia que va enfrontar les ciutats formades per la Lliga de Delos (encapçalada per Atenes) i la Lliga del Peloponès (encapçalada per Esparta. Tradicionalment, els historiadors han dividit la guerra en tres fases. Durant la primera, anomenada la guerra arquidàmica, Esparta va llançar repetides invasions sobre l'Àtica, mentre que Atenes aprofitava la seva supremacia naval per atacar les costes del Peloponès
-
No obstant això, la data tradicional del final del període de l'Antiga Grècia coincideix amb la mort d'Alexandre el Gran el 323 ac . o la integració de Grècia a l'Imperi Romà el 146 a.C.
-
meitat del segle vii aC.Socialment, la polis es caracteritza per l'existència d'un grup de ciutadans que gaudien de tots els drets, d'un grup d'estrangers (metecs) sense drets però lliures, i d'un tercer grup, els esclaus, privats de llibertat i que no disposava de cap dret. -
L'exèrcit atenès era la força militar d'Atenes, una de les ciutats més importants de l'antiga Grècia. Tots els ciutadans en bona forma física, eren responsables del servei militar dels 18 fins als 60 anys.1 Es deia que els atenesos estaven tan enamorats dels plaers de la vida pacífica que preferien pagar tropes mercenàries en lloc de servir ells mateixos a les expedicions llunyanes, -
Amb la fi de la Guerra peleponesa, Esparta seria l'ama de l'antiga Grècia, però l'elit guerrera espartana no pogué prendre el seu lloc. En pocs anys, el partit democràtic prengué el poder a Atenes i a altres ciutats. El 395 aC, els governadors espartans van treure Lisandre del poder, i Esparta perdé la supremacia naval temporal. Atenes, Argos, Tebes i Corint van amenaçar el domini espartà en la Guerra coríntia, -
La batalla del polines va ser Esparta contra els Grecs axio va sucedir perque se estaben aprofitatn del poder que tenien en la aliansa
-
El 490 aC, el rei persa Darios I, després de suprimir la revolta de les ciutats jòniques, envià una flota per castigar els grecs.Els perses van arribar a l'Àtica, però foren derrotats en la batalla de Marató . Deu anys després, el successor de Darios I, Xerxes I de Pèrsia, va enviar-hi una força molt més poderosa per terra. Després de ser detinguts pel rei d'Esparta Leònides I a les Termòpiles, Xerxes va avançar cap a l'Àtica, i capturà i cremà Atenes.