-
Estats generals
És la reunió dels 3 estaments a França: noblesa, clergat i camperolat. El rei Lluís XVI convoca els Estats Generals per a l’1 de maig de 1.789. Al Març de 1789 es fan les eleccions per a representants als Estats Generals. Hi havia 1139 diputats. 5 de maig de 1.789, sessió d’apertura dels Estats Generals.
Els privilegiats volen seguir com a l’Antic Règim.
17 de juny de 1789, el 3r Estat convoca a tots els diputats i es proclama l’ASSEMBLEA NACIONAL. Deixen d’existir els Estats Generals. -
Period: to
Monarquia parlamentària
-
El jurament del joc de la pilota
El joc de pilota va tenir, indirectament, un paper a la Revolució Francesa, pel nom que va donar al jurament que va tenir lloc, el 20 de juny de 1789, a la sala del joc de pilota de Versalles. El compromís va ser signat per centenars de diputats del tercer estat, que van jurar restar units fins que França no tingués una Constitució. La sala s'anomenava així perquè el rei Lluís XIV i d'altres personatges de la cort hi practicaren aquell joc tan popular de l'època. -
La presa de la bastilla
Els poderosos del regne, incloent-hi el monarca, estaven insensibles a les angúnies del poble francès. Van haver d’apujar els impostos al 3r estat davant la negativa dels privilegiats a pagar. Era l’única manera que la cort de Versalles mantingués la seva vida. Quan els representants del 3r estat en els estats generals es van rebel·lar contra l’Antic Règim, esdevenint Assemblea Nacional, la ciutat de París s’unís i el poble, assaltés la Bastilla, la presó que simbolitzava el vell sistema. -
La gran por
Va ser una revolta camperola. Els camperols van deixar de pagar impostos, per això, els nobles van organitzar partides de bandolers per castigar-los. Es va propagar el pànic entre els camperols. Van exigir-li a Dom Prieur promeses de deutes inexistents, van fer prometre que no els devien cap dret ni servitud, que haurien d’abonar-los part de les seves herències. Van calar-li foc al pati de l'abadia. Es van retirar, dient que els fets serien molt més dolents si no es compleixen les condicions. -
La declaració dels drets de l'home
Text votat per l’Assemblea Constituent francesa. Recollia la influència de la declaració d’Independència dels EUA i del pensament dels filòsofs il·lustrats del segle XVIII. Proclamava la igualtat de tots els homes, i també els seus drets naturals: llibertat, propietat, seguretat, resistència a l’opressió.
Insistia en la inviolabilitat del dret de propietat. Va ser utilitzada com a preàmbul de la Constitució francesa, va tenir una gran influència en tots els moviments revolucionaris posteriors. -
El trasllat del Rei a les Tuileries de París
Lluís XVI i la família reial intenten fugir, disfressats d'aristòcrates russos. La indecisió de Lluís davant dels fets de la Revolució francesa va fer que la família reial es traslladès des del Palau de Versalles al Palau des Tuileries a París, després que s'hagués organitzat una marxa sobre Versalles. Lluís XVI i la seva família van tenir un arrest domiciliari a les Tuileries. Va créixer el sentiment republicà a França, ja que el rei havia perdut tota credibilitat com a monarca constitucional. -
Matança del Camp-de-Mart
Una concentració popular a París demanant el destronament de Lluís XVI acaba amb l’aplicació de la llei marcial per part de l’ajuntament controlat per Lafayette, el que suposa que les tropes disparin sobre els manifestants. Aquesta llei permet a les forces de l'ordre fer ús de les seves armes. Mentre que La Fayette intentava vanament dispersar la multitud, Bailly dóna l'ordre de disparar al poble, el que va fer 50 morts i centenars de ferits. Una càrrega de cavalleria va dispersar la multitud. -
La fugida de Varennes
A causa d'errors, la comitiva fou aturada quan Lluís XVI fou reconegut a Varennes, poble controlat pels revolucionaris. El rei fou identificat perquè el seu retrat apareixia a les monedes, però la veracitat d'aquest fet no és segura. Lluís XVI va confiar la seva salvació en la intervenció estrangera. Va encoratjar la facció dels girondins de l'Assemblea Legislativa a arribar a la guerra contra Àustria esperant que una desfeta militar francesa dugués a la restauració de la seva autoritat reial. -
Manifest de Brunswick
El Duc de Brunswick va emetre el Manifest. Deia que cremarien París fins als seus fonaments si la població de París feia mal a la família reial francesa. Brunswick va mantenir un correu secret amb Louis XVI i Marie Antoinette, i dos dies abans de fer públic el manifest, va enviar-ne una còpia al Palau de les Tulleries i va ser aprovat pel rei francès i la reina. Molts van creure que aquest manifest era la prova final sobre que els reis col·laboraven amb els Aliats. -
Aixecament del 10 d'agost del 1792.
Durant el regnat del rei Carles V de França va construir-se a París una gran fortalesa destinada a protegir la Porta de Sant Antoni, a la zona est de la ciutat. Posteriorment ampliat, l’imponent edifici, estava coronat per 8 torres i rodejat d’un profund fossar. En el s.XVI, durant el regnat de Francesc I, la fortalesa ja havia perdut la seva utilitat militar i defensiva com a conseqüència del creixement de la ciutat i va passar a ser emprada per a recepcions reials i com a seu de la tresoreria. -
Period: to
La república democràtica
-
Victòria fracesa a Valmy
Fou enfrontament d'artilleria indecís entre les tropes franceses i els exèrcits de Prússia i Àustria. Tanmateix fou una victòria estratègica de l'exèrcit revolucionari francès que permeté la supervivència de la Revolució Francesa i com a tal és considerada una de les batalles més decisives de la història de l'Europa moderna. -
Execució de Lluís XVI
Chrétien comunicà a Lluís XVI que la Convenció l'havia condemnat a mort. L'execució a la guillotina tingué lloc a París l'endemà, el 21 de gener del 1793 a la Plaça de la Revolució. El seu cos fou enterrat al cementiri de l'església de la Magdalena, ja que la Convenció havia rebutjat enterrar-lo al costat del seu pare a Sens. Maria Antonieta porta avui dia el nom d'avinguda Lluís XVI. Es construí una capella i l'altar de la cripta d'aquesta marca el lloc exacte on fou enterrat. -
Llei de màximum
El comitè de Salvació Pública va aprovar una sèrie de lleis socials per respondre a las demandes dels sans-culottes, entre elles el control de preus i dels salaris, que es va anomenar la Llei des màxim. -
Gran terror
Període en què les lluites entre faccions polítiques rivals van dur a una mútua radicalització, que comporta un caràcter violent amb execucions a la guillotina. Iniciat amb les Massacres del 2 de setembre. La fi del Terror va ser quan Robespierre, Saint-Just i d'altres dirigents del Terror acabaren condemnats a mort i executats. El nombre de morts causat pel Terror s'avalua entre 18.500 i 40.000. En el darrer mes del Terror, van ser executades unes mil nou-centes persones. -
Batalla de Fleurus
L'exèrcit de la 1r República Francesa, va obtenir una victòria davant de la coalició del Regne Unit de Gran Bretanya, les Províncies Unides i l'Imperi austríac. Tots 2 bàndols havien reunit exèrcits de 80.000 homes però els francesos van aconseguir concentrar-los més efectivament, els proporcionà un avantatge. La victòria va donar als francesos la iniciativa que es mantindria fins a la victòria final amb el col·lapse dels Països Baixos austríacs i la destrucció de les Províncies Unides. -
El calendari revolucionari
Va ser instaurat per un decret de la Convenció Nacional amb el qual s’abolia l’«era vulgar» per als usos civils i es definia el 22 de setembre de 1792 com el primer dia de l’anomenada «era dels francesos». El disseny mirava d’adaptar el calendari al sistema decimal i eliminar-ne les referències de caire religiós. El calendari republicà va ser dissenyat pel matemàtic Gilbert Romme. Tanmateix, se sol atribuir al poeta Fabre d’Églantine, el nom dels mesos i als dies.
