-
Noves tècniques, nous sistemes organitzatius i noves fonts d'energia
La clau de la Revolució Industrial fou la màquina de vapor, inventada l'any 1712. La seva aplicació a la indústria tèxtil representà l'aprofitament de noves fonts d'energia basades en el carbó. Un altre material fonamental fou el ferro. La utilització combinada d'aquests tres elements (màquina de vapor, carbó i ferro) feu sorgir l'anomenat maquinisme. -
Aparició de sindicats
Un sindicat és una organització sorgida a Londres l'any 1720 que organitzava els obrers tèxtils amb una caixa de resistència, inscrivint els afiliats i mitjançant reivindicacions laborals. Varen aconseguir múltiples millores, com augment de sous i disminució de la jornada laboral. Aconseguiren la primera llei laboral, que consistia a reduir la jornada de treball dels nens a dotze hores. -
Revolució agrícola
L'increment de la demanda de productes alimentaris va fer que els propietaris de terres s'adonessin de la necessitat d'augmentar la producció. Els propietaris decidiren crear unitats d'explotació més grans i individualitzades. La fi del vell sistema d'explotació senyorial provocà l'expulsió de molts pagesos o la seva conversió en jornalers; els petits propietaris es veieren obligats a vendre les seves terres i a emigrar cap a les ciutats, on es convertiren en obrers de noves fàbriques. -
Revolució demogràfica
L'augment de la població de la Gran Bretanya i d'Europa, en general: el 1750, el continent tenia 140 milions d'habitants, que arribaren als 266 el 1850. Aquest augment demogràfic fou el resultat d'un doble moviment: el retrocés de les taxes de mortalitat i la millora del nivell de vida que afavorí la natalitat. L'augment de la població fou un estímul per al creixement industrial, ja que proporcionà mà d'obra abundant per la nova indústria. -
Primera Revolució Industrial
La primera Revolució Industrial fou un procés gradual que tingué com a primer escenari la Gran Bretanya del final del segle xviii. Aquesta revolució representà el model clàssic de transformació d'una societat agrària en una d'urbana i industrial. -
La millora dels transports i les societats financeres
La millora de les vies de comunicació fou fonamental per crear les condicions adequades que permetessin una fàcil circulació dels productes agrícoles i industrials. El desenvolupament de la navegació de vapor constituí el factor principal de la transformació dels transports durant la primera fase de la Revolució Industrial. L'expansió ràpida del ferrocarril correspon a mitjans del segle xix. -
El treball infantil durant la Revolució Industrial
Els nens començaven a treballar als 7-8 anys i cobraven un 20% del sou d'un adult. Feien tasques de vigilància del funcionament de les màquines, neteja i altres. Estaven exposats a accidents i no tenien cap protecció. Treballaven més de 12 hores diàries. -
Aparició del terme Revolució Industrial
L'expressió aparegué a França entorn del 1820 per a designar el conjunt de canvis que es van produir a Anglaterra i Escòcia a la segona meitat del segle xviii. Els avenços tècnics —sobretot la màquina de vapor—, l'explosió demogràfica que a partir del 1750 i l'èxode rural per la mà d'obra per la mà d'obra excedentària a l'agricultura van encapçalar canvis profunds de la societat. -
Primeres manifestacions obreres (ludisme)
Al primer quart del segle xix tenen lloc les primeres manifestacions obreres amb el moviment conegut com a ludisme. Els obrers destrueixen les filadores i la fàbrica Bonaplata de Barcelona (1835). També es rebel·len contra les selfactines a través de vagues i la crema de fàbriques. -
Inicis de l'associacionisme
Cap al 1840 comença a divulgar-se l'associacionisme obrer, sent la primera associació organitzada, a Espanya, l'Associació de Teixidors de Barcelona, que lluitava pels drets dels treballadors en problemes com l'atur, els baixos salaris i per unes mínimes condicions laborals, en aquella època insalubres. -
Primeres colònies tèxtils a Catalunya
L'auge de les colònies tèxtils (segona meitat del segle xix) als peus dels rius Llobregat i Ter (i afluents), es deu a 3 factors: 1) la recerca d'una font d'energia barata, com és la hidràulica proporcionada pels salts d'aigua dels rius; 2) la recerca d'una solució a la preocupant conflictivitat laboral, que els empresaris van trobar en el paternalisme exercit a les colònies, i 3) els beneficis de les lleis de colònies que establien algunes exempcions per l'empresa i pels treballadors. -
La Primera Internacional - Associació Internacional de Treballadors
A Londres, el 1864, els representants de les delegacions obreres de diferents països van organitzar la Primera Internacional o AIT (Associació Internacional de Treballadors). Karl Marx fou l'encarregat d'escriure el manifest inaugural i els estatuts, i va incloure-hi aspectes fonamentals del seu pensament: l'emancipació social l'havien de realitzar necessàriament els treballadors i la classe obrera no es podia mantenir al marge de la participació política. -
La segona Revolució Industrial
Es caracteritza pel gran progrés científic i tècnic, per l'aparició dels sectors elèctric i químic, la concentració empresarial i la consolidació del sistema capitalista. En aquesta nova fase d'industrialització els Estats Units d'Amèrica foren l'estat capdavanter. Les noves fonts d'energia eren el petroli (ús d'automòbils) i l'electricitat. S'obriren els canals de Panamà i Suez que milloraren el transport marítim. -
Protecció de la infància
Al llarg del segle XIX, una sèrie de lleis anomenades Factory Acts comencen a limitar el treball infantil. Primer, es va prohibir el treball de nens menors de 9 anys. Els nens entre 9 i 16 anys treballaven 12 hores al dia.
A partir del 1900 l'edat s'augmentà als 12 anys. -
La Tercera Revolució Industrial
La tercera revolució industrial, també coneguda com a revolució digital va suposar l'adopció de dispositius digitals enlloc de dispositius analògics i mecànics. És també quan apareixen els primers robots industrials, màquines de control numèric, etc -
Estatut dels Treballadors
La Llei de l'Estatut dels Treballadors (Estatuto de los Trabajadores), és la llei bàsica que regula les relacions laborals a l'estat espanyol. Va ser aprovat per primer cop el 1980, i publicat en el Butlletí Oficial de l'Estat (Boletín Oficial del Estado) el 10 de març de 1980. Després, aquesta llei bàsica ha estat reformada diverses vegades, especialment el 1995[1] i posteriorment el 2015.