-
Primera imatge
Se sap que a l'any 1824, el científic francès Joseph Nicéphore Niépce va fer les primeres fotos experimentals inèdites, però no es conserva cap d'aquestes fotografies. La més antiga que es conserva és "Punt de vista desde la finestra de Gras", del mateix personatge, de l'any 1826. -
Invenció oficial de la fotografia
Aquest any és quan s'anuncia públicament que l'Estat francès adquireix l'invent de la fotografia i el deix lliure de tot monopoli, deixant així via lliure pel que fa al dret d'explotació de la fotografia. -
Primer fonògraf
Va ser també Edison (inventor del gramòfon) qui va inventar aquest aparell. La primera peça que hi va interpretar va ser "Mary had a little lamb", al 1877. Més endavant, al mateix any, presenta el seu nou invent de cara al públic. -
Primera revista amb imatges
Va ser la revista americana Life la pionera en omplir de fotografies les notícies i articles que publicaven. Aquest fet va fer augmentar la seva popularitat desorbitadament, amb vendes milionàries i va fer que alguns presidents escrivissin les seves memòries en les pàgines d'aquestes revistes. -
Invenció experimental de la televisió
Paul Nipkow va inventar el disc per a fer possible l'anàlisi mecànic d'imatges. Consisteix en un disc circular i pla amb petites perforacions en espiral que el feia girar sobre un eix i permetia veure una imatge sencera a l'altre costat. Aquest invent va ser la base per a la invenció de la televisió. -
Primer gramòfon
Va ser Edison Bell qui inventa el gramòfon, al principi sense posar-li cap nom i després demanant una patent pel seu producte destinat a la grabació i a la reproducció. Consistia en el plat d'Edison (anomenat disc per Berliner) i una agulla que donava voltes a sobre d'aquest. Berliner també inventà un sistema per fer còpies a partir d'un disc original. -
Invenció del cinema
Va ser el quinetoscopi qui va posar els fonaments del cinema, però són els germans Lumière qui l'inventen com a tal. -
Primera emissió experimental de ràdio
Al 1901 Marconi va ser capaç de transmitir senyals radiofòniques no abans de que Hertz posés les bases de com transmetre energia elèctrica per l'aire. També la invenció del codi morse va resultar clau per a que això fos possible. Recapitulant, al 1901, doncs, Marconi envia senyals telegràfiques inalàmbriques des de Cornualles, a l'Atlàntic fins a Terranova, Anglaterra. -
Primeres sales -Nikelodeon- de cinema
Aquestes sales de cinema van ser pioneres en la projecció d'imatges cap al públic, amb un cost de 5 centaus i distribuïdes al llarg d'Estats Units i Canadà. -
Primera emissió pública de ràdio
Reginald Aubrey Fessenden va ser capaç de transmetre desde Brant Rock Station, Massatchusetts, com ell tocava el violí a sobre de la cançó "Oh Holy Night" i un passatge de la Biblia. -
Primera pel·lícula sonora
Va ser la pel·lícula "The Jazz Singer" la que es manté com a primera en emetre soroll. Va ser produïda per Warner Bros Pictures i consistia en una adaptació d'un musical de Broadway. -
Primeres emissions de TV
Al 1930 és quan la NBC i CBS comencen les seves emissions regulars, donant inici així a la regularitat d'emissió de la televisió. -
Primer magnetoscopi
Va ser el primer aparell inventat per a la grabació d'imatges, i va sorgir com a una necessitat d'Estats Units per a grabar les notícies per a emetre-les a posteriori per la televisió. -
Primer Internet "www"
Va ser desenvolupat amb un ordinador NeXTcube per a la CERN (Consell Europeu per a la Investigació Nuclear). Al 1993 el producte passa a ser de domini públic. -
Primeres xarxes socials a Internet
Va ser la anomenada Six Degrees la primera xarxa social connectada a Internet cap a l'any 1997. Actualment la xarxa es troba desapareguda i fora de servei. -
Primer mòbil amb càmera
No és fins a l'any 2000 i a Japó on trobem disponible el primer mòbil amb una càmera funcional integrada. És amb el model Sharp J-SH04. -
Inici de YouTube
YouTube és una plataforma per a pujar i compartir vídeos a la xarxa. Va ser creada a l'any 2005 per antics treballadors de la empresa "Pay Pal" i un any després la comparia Google pel "mòdic" preu de 1650 milions de dòlars.
