-
401 BCE
EL COMPORTAMENT FÍSIC DE LA LLUM
Una de les primeres mencions conegudes de la càmera obscura es troben a un escrit
xinès datat al segle V a C. Mo Tzu (墨子), un filòsof xinès i fundador de l'escola de
lògica Moïsta va explicar en aquests escrits com la llum projectava imatges
invertides sobre una paret quan aquesta llum passava per un petit orifici. -
801
LA CAMBRA OBSCURA , L'ÒPTICA I L'ASTRONOMIA
Entre els segles IX i XI es troben referències de la càmera
obscura en escrits de científics àrabs. Cal destacar la figura
d’Alahazeni, matemàtic àrab que al s. X dC, va demostrar,
a través dels seus experiments i d’un estudi i descripció
detallada dels ulls, que els rajos lluminosos no són emesos
pels ulls tal com deia Aristòtil. De fet és al contrari, són els
objectes els que reflecteixen els rajos lluminosos, que són
captats pels ulls. -
1401
LA CAMBRA OBSCURA COM UN INSTRUMENT PER COPIAR O CALCAR IMATGES
Ja al s. XV la càmera fosca va començar a utilitzar‐se com un instrument auxiliar per a la representació de
la realitat.
La primera descripció detallada i il∙lustrada data del s. XV i es troba als manuscrits de Leonardo da Vinci.
En aquell moment la cambra obscura era una habitació fosca, sense llum, en la que hi havia un forat o
orifici pel que passava la llum de manera que sobre la paret d’enfront es projectava una imatge invertida
d’allò que hi havia fora. -
1501
LA CAMBRA OBSCURA PORTÀTIL
Més endavant, al s. XVI, Giovanni Battista della Porta va afegir una lent a l’orifici per tal de millorar la
qualitat de la imatge projectada.
L’interès per les cambres obscures va ser tan gran que es van acabar construint en fusta, com si fossin
armaris, que es podien transportar allí on fos necessari per a representar la realitat. Tenien una mida que
permetia que una persona estigués dins, de peu, dibuixant. -
L’EVOLUCIÓ QUÍMICA. COM CAPTURAR IMATGES DE MANERA PERMANENT
A principis del s. XVIII el naturalista alemany Henrich Schulze, que va descobrir que alguns compostos com
la sal de plata es feien foscos en entrar en contacte amb la llum. Això va fer que els científics comencessin
a investigar la possibilitat de grafiar una imatge sobre un paper amb substàncies químiques fotosensibles. -
LA PRIMERA IMATGE PERMAMENT , HELIOGRAFIA
Les primeres imatges fotogràfiques permanents que es van obtenir daten de 1826 (s. XIX) i van ser obra
del científic francès Nicéphore Niepce.
Niepce les va anomenar heliogravats o heliografies.
Les va aconseguir sobre unes plaques de peltre (un
aliatge d’estany, coure i plom) cobertes de betum,
que va situar dins d’una cambra obscura i que va
deixar exposades a la llum durant vuit hores. -
MILLORANT LA QUALITAT I REDUINT EL TEMPS D'EXPOSICIÓ GRÀCIES A LA QUÍMICA
Al 1835 Daguerre va substituir la planxa de
peltre per una planxa recoberta d’una capa de
iodur de plata sensible a la llum, sobre la que es
produïen impressions en blanc i negre, de molta
més qualitat i amb molt de detall, reduint el temps
d’exposició a uns 30 minuts. Ara bé, era una imatge
única, de la que no se’n podien fer còpies. Va
batejar el seu invent amb el nom de Daguerrotip. -
LES PLAQUES SEQUES I LES CÒPIES
Cap al 1850 Gustave Le Gray va inventar el sistema del col∙lodió humit, que s’aplicava sobre una placa de
vidre neta i polida. El col∙lodió era sensibilitzat amb nitrat de plata, exposat a la cambra obscura i un cop
produïda la impressió es procedia al revelat amb sulfat de ferro amoniacal. Aquest sistema reduïa el
temps d’exposició a pocs segons i permetia realitzar còpies de la impressió. -
EL RODET I LA FOTOGRAFIA A COLOR
L’any 1884 als Estats Units l’inventor George Eastman va
patentar una pel∙lícula que consistia en una tira llarga, que
primer era de paper i més endavant es va fabricar amb material
transparent i flexible, recoberta amb una emulsió sensible. Així
va nàixer la pel∙lícula de rodet. -
LA FOTOGRAFIA INSTANTÀNIA
La fotografia instantània és aquella que permet la impressió de la foto que s’acaba de fer. Aquesta va
néixer l’any 1938 i va ser obra de Edwin Land, un científic que prèviament havia inventat el filtre
polaritzador. Aquesta càmera va ser comercialitzada per l’empresa Polaroid i va ser llançada al mercat 10
anys després de ser inventada. -
LA REVOLUCIÓ TECNOLÒGICA LA FOTOGRAFIA DIGITAL
El 1960 els primers VTR Video Tape Recorder ja eren capaços de capturar imatges, convertir‐les en senyals
elèctriques i guardar‐les en suport magnètic.
L’invent que revolucionaria el camp de la fotografia es va produir l’any
1969 i va ser el desenvolupament de l’estructura bàsica del CCD (Dipositiu
de Càrrega Acoblada). -
EL PRIMER PROTOTIP
El 1975 Kodak va encarregar a l’enginyer
Sasson la construcció de la primera càmera
digital de la que es té constància. Després de
mesos de treball va aconseguir un prototip
que utilitzava sensors CCD, que gràcies a
diminutes cèl∙lules fotoelèctriques captaven
la llum i la transformaven en corrent
elèctrica que era processada per la càmera,
que emmagatzemava les imatges en una
cinta magnètica. -
LA PRIMERA CÀMERA DIGITAL A LA VENDA
El primer model de càmera digital es va comercialitzar l’any 1990, era la
Dycam model 1. Disposava d’un cable per a descarregar les imatges a un
ordinador. Després van venir la DC 40 de Kodak o la Quick‐Time d’Apple, que
era la versió per a ordinadors Mac. -
LA CÀMERA COMPACTA
Al 1997 es va comercialitzar la primera càmera compacta, la
DC210 de Kodak, que era senzilla d’utilitzar, tenia un disseny
ergonòmic i disposava d’una pantalla LCD en color.
L’emmagatzematge es feia en una targeta de memòria. Aquesta
era molt similar a les càmeres digitals que podem trobar avui en
dia al mercat. -
L'SMARTPHONE
El darrer avenç que s’ha produït en el camp de la fotografia va
lligat a l’aparició dels smartphones. L’any 2005 la telefonia
mòbil va llançar els smartphones o telèfons intel∙ligents, que
són els telèfons mòbils que tenim avui en dia i que incorporen
potents processadors, capaços d’executar multitud de funcions i
que a més es poden connectar a internet.
