Eix cronològic UE

  • TRACTAT DE PARÍS (1951)

    TRACTAT DE PARÍS (1951)

    El Tractat de París es va signar el 18 d'abril de 1951 i va entrar en vigor el 23 de juliol de 1952. El principal objectiu d'aquest tractat era establir una comunitat europea destinada a coordinar la producció i la distribució de carbó i acer entre els seus membres fundadors. Aquests membres eren Alemanya Occidental, França, Itàlia, Bèlgica, Luxemburg i els Països Baixos.
  • La signatura del Tractat de Roma

    La signatura del Tractat de Roma

    El 25 de març de 1957, es van signar els Tractats de Roma, que van establir la Comunitat Econòmica Europea (CEE) i la Comunitat Europea de l'Energia Atòmica (Euratom). Aquests tractats van establir les bases de la integració econòmica europea i van obrir el camí a la creació del mercat comú.
  • La integració d'Alemanya, Bèlgica, França, Itàlia, Luxemburg, Països Baixos en la CEE

    La integració d'Alemanya, Bèlgica, França, Itàlia, Luxemburg, Països Baixos en la CEE

    Tots aquests països van ser fundador de la CEE (Comunitat Econòmica Europea) actual UE (Unió Europea). Alemanya Occidental: creació d'un mercat comú europeu
    Bèlgica: integració de la seva economia amb les altres nacions europees
    França: avenç de la integració europea
    Itàlia: l'expansió de les relacions econòmiques i la cooperació amb altres països membres
    Luxemburg: creació d'un mercat comú europeu més gran
    Països Baixos: la creació d'un mercat únic europeu i a la cooperació econòmica regional
  • La incorporació de Dinamarca, Irlanda, Regne Unit

    La incorporació de Dinamarca, Irlanda, Regne Unit

    Els països, Dinamarca i Irlanda són membres de la UE, encara que Regne Unit ja no pertany, va abandonar aquesta unió al 31 de gener de 2020.
    Irlanda: va implicar un creixement econòmic per a la UE. A més de la cooperació en la política exterior i de seguretat
    Dinamarca: Participació activa en àrees com el medi ambient i l'energia.
    Regne Unit: va intentar unir-se a la CEE en dues ocasions abans (en el 1961 i 67) de ser finalment acceptat com a membre.
  • La incorporació de Grècia a la Unió Europea, en aquell moment CEE

    La incorporació de Grècia a la Unió Europea, en aquell moment CEE

    Grècia es va incorpora a la CEE l'1 de gener de 1981.
    La seva adhesió a la UE va ser un pas important en la seva història i va representar un avenç significatiu en la seva integració europea després de diverses dècades de dictadura i inestabilitat política.
  • La incorporació d'Epanya i Portugal al CEE

    La incorporació d'Epanya i Portugal al CEE

    Aquests dos països es van incorporar a la CEE l'1 de gener de 1986. La incorporació d'Espanya i Portugal a la UE va ser part d'un procés més ampli de la UE per aprofundir la seva integració i expandir-se cap a l'oest de la Península Ibèrica, i va tenir un impacte profund en la seva economia, política i societat.
  • L'Acord de Schengen

    L'Acord de Schengen

    Al juny de 1985, cinc països de la Comunitat Econòmica Europea (Bèlgica, França, Alemanya, Luxemburg i els Països Baixos) van signar l'Acord de Schengen, que va obrir el camí a l'eliminació dels controls fronterers entre aquests països. L'acord va portar a la creació de l'Espai Schengen, una àrea on les persones poden viatjar sense passaport ni controls fronterers interns.
  • La signatura del Tractat de Maastricht

    La signatura del Tractat de Maastricht

    El 7 de febrer de 1992, es va signar el Tractat de la Unió Europea, conegut com el Tractat de Maastricht. Aquest tractat va establir la Unió Europea com a un concepte més ampli i va obrir el camí a la creació de la moneda única europea, l'euro. També va introduir la cooperació en política exterior i de seguretat comuna.
  • La incorporació d'Àustria, Finlàndia, Suècia a la UE

    La incorporació d'Àustria, Finlàndia, Suècia a la UE

    Aquests països van ser integrats a la UE (al 1993 es va canviar el nom de CEE a UE).
    Aquesta ampliació de 1995 va ser part d'un esforç per aprofundir la integració europea després de la caiguda del comunisme a Europa Oriental i va ser un moment significatiu en la de la construcció de la UE.
    -Àustria: major integració dins de l'espai europeu
    -Finlàndia: participar plenament en el mercat comú i altres àrees de cooperació de la UE
    -Suècia: integració econòmica i política amb països europeus
  • Introducció de l'euro

    Introducció de l'euro

    El 1 de gener de 2002, es va introduir l'euro com a moneda física a dotze països de la Unió Europea, marcatge la culminació d'un procés de diversos anys per a la creació de la Unió Econòmica i Monetària. Aquests dotze països van adoptar l'euro com a la seva moneda oficial, reemplaçant les seves monedes nacionals.
  • La incorporació de Txèquia, Xipre, Eslovàquia, Eslovènia, Estònia, Hongria, Letònia, Lituània, Malta, Polònia a UE

    La incorporació de Txèquia, Xipre, Eslovàquia, Eslovènia, Estònia, Hongria, Letònia, Lituània, Malta, Polònia a UE

    Aquesta integració va representar una major integració d'Europa després de la Guerra Freda. Va ser una mostra de la voluntat d'aquests països de formar part de la UE i de la UE d'ampliar la seva àrea d'influència i promoure la cooperació i l'estabilitat a Europa Central i de l'Est. va ser una de les majors ampliacions de la UE en un sol cop i va incloure una sèrie de països de l'Europa Central i de l'Est que havien estat sota l'influència de l'anterior bloc comunista.
  • La incorporació de Bulgària i Romania a la UE

    La incorporació de Bulgària i Romania a la UE

    La incorporació de Bulgària i Romania a la Unió Europea ha reforçat la UE en augmentar la seva grandària i influència, mentre que ha proporcionat a aquests dos països un marc per al creixement econòmic i el desenvolupament polític i social.
  • La incorporació de Croàcia a la UE

    La incorporació de Croàcia a la UE

    La seva adhesió va ser el resultat d'un procés de negociació i adaptació a les normes i polítiques de la UE. Amb la incorporació de Croàcia, la UE va ampliar la seva zona d'influència i va continuar fomentant la pau, la estabilitat i la cooperació entre els països europeus.