-
509 BCE
Inici de la República Romana
La República romana consolidó su poder en el centro de Italia durante el siglo V a. C. y en los siglos IV y III a. C. se impuso como potencia dominante de la península itálica sometiendo a los demás pueblos de la región y enfrentándose a las polis griegas del sur. En la segunda mitad del siglo III a. C. proyectó su poder fuera de Italia, lo que la llevó a una serie de enfrentamientos con las otras grandes potencias del Mediterráneo, en los que derrotó a Cartago y Macedonia. -
485 BCE
Transició de la Monarquia a la República
Els que van conjurar al 509 aC no tenien prevista cap fórmula institucional per substituir la monarquia. A partir del 485 es va produir la intransigència del patriciat passant a controlar totes les magistratures civils i religioses i excloent als plebeus de qualsevol mena de responsabilitat en el govern -
475 BCE
Fi de la República Roma
Finalment, l'any 475 va arribar al tron Ròmul August. El seu pompós nom feia referència a Ròmul, el fundador de Roma, i a August, el fundador de l'Imperi. I no obstant això, res hi havia al jove emperador que recordés a aquests grans homes. Ròmul August va ser un personatge insignificant, que apareix esmentat en tots els llibres d'Història gràcies al dubtós honor de ser l'últim emperador de l'Imperi Romà d'Occident. -
338 BCE
Expansió Territorial durant la República Romana
Per mitjà de les guerres llatines, Roma aconsegueix afermar el seu poder a la zona del Laci sotmetent a les tribus que habitaven als voltants dels dominis romans. Els conflictes entre les tribus llatines aliades i Roma van durar més de 150 anys fins que finalment l'any 338 aC després de la decisiva batalla naval d'Actium es posa fi a la guerra i Roma aconsegueix sotmetre a les tribus aliades. -
280 BCE
Llei de les Dotze Taules
La llei de les XII taules o Llei d'Igualtat romana és el reflex de la victòria de les rebel·lions de plebeus sobre els patricis. Es tracta de la primera llei escrita de roma. Recollia les normes que regulaven la convivència del poble romà i les regles per a impartir justícia. Els enfrontaments entre patricis i plebeus es van estendre durant prop de mig segle. -
264 BCE
Primera Guerra Púnica
La Primera Guerra Púnica consiste en l'enfrontament entre romans i cartaginesos pel domini de Sicília que es va decantar en favor dels primers. -
218 BCE
Segona guerra Púnica
Els cartaginesos s'expandeixen per la península Ibèrica fins que arriben al límit marcat pels romans, ataquen Sagunt, aliada romana i Roma els declara la guerra va dividir en dos fronts. D'una banda la guerra a la península Ibèrica i de l'altra l'heroica marxa del general cartaginès Anníbal fins a arribar a les portes de Roma. Per altre banda el general romà Escipió va vèncer als cartaginesos a Hispània i es va dirigir cap a la capital Cartago. Finalment la victòria va caure de la banda romana. -
82 BCE
La dictadura: la transició de la República a l'Imperi Romà
El gran pas cap a un sistema polític en què el poder s'acumulés en mans d'unes conseqüències que va tenir, i que va influir en gran manera en la política i en el mateix final de la República, va radicar en el fet que va concentrar tot el poder polític en mans del Senat, fet que no va succeir amb el poder executiu. Això va donar lloc al fet que el Senat hagués de confiar l'executiu a un home fort, a un general que, a més, fos polític. -
60 BCE
El primer triumvirat
Va estar conformat per Julio Cèsar, Marc Licini Cras i Pompeu Magne.
Licini i Pompeu es van encarregar derogar la Constitució aristocràtica. Pompeu desde Roma va ordenar a Cèsar a tornar sense el seu exèrcit, Cèsar es va adonar que quan arribés seria condemnat per dur a terme aquesta guerra sense el permís del Senat.
Pompeu i Juli Cèsar mai van arribar a un acord, i van resoldre el conflicte amb una guerra civil en què Cèsar va acabar derrotant, posteriorment va ser assassinat. -
43 BCE
El Segon Triumvirat
El Segon Triumvirat va ser una aliança per cinc anys realitzada entre Marc Antoni, Cèsar i Marc Emili Lèpid, després del buit de poder originat per l'assassinat de Juli Cèsar. L'11 de novembre de 43 aC es produeix l'entrevista de Bolonya, de la qual surt el Segon Triumvirat. El 23 de novembre de 43 aC, amb la Llei Titia es fa oficial aquest pacte, es limita la seva vigència a cinc anys, i es procedeix al repartiment territorial. -
149
Tercera Guerra Púnica
La tercera Guerra Púnica consiste en l'atac de Roma a la capital cartaginesa. Derrota definitiva de Cartago, Roma es converteix en la principal potència de la Mediterrània.