You are not authorized to access this page.
Coliseo 1015x550

Eix cronològic

  • Reis de Roma
    753 BCE

    Reis de Roma

    Ròmul 753-717 aC
  • Period: 753 BCE to 509 BCE

    Monarquia

    Monarquia electiva, no hereditària. El rei tenia els poders màxims:
    - Administrava justícia
    - Manava l’exèrcit

    - Era summe sacerdot
    - El rei governava amb l’ajuda d’un Senat format pels ancians de les famílies més importants
    - Roma va tenir 7 reis ---- 4 d’origen llatí i 3 d’origen etrusc:
  • Reyes de Roma
    717 BCE

    Reyes de Roma

    Numa Pompili 717-672 aC
  • Reyes de Roma
    672 BCE

    Reyes de Roma

    Tul·li Hostili 672-640 aC
  • Reyes de Roma
    640 BCE

    Reyes de Roma

    Ancus Marci 640-616 aC
  • Reyes de Roma
    616 BCE

    Reyes de Roma

    Tarquini I 616-578 aC
  • Reyes de Roma
    578 BCE

    Reyes de Roma

    Servi Tul·li 578-534 aC
  • Reyes de Roma
    534 BCE

    Reyes de Roma

    Tarquini II el Superb 534-509 aC
  • Assemblees i magistrats de la República.
    509 BCE

    Assemblees i magistrats de la República.

    Comicis: reunió dels ciutadans romans per elegir els magistrats, proposar lleis i decidir sobre la pau i la guerra. Comicis Curiats: segons l’origen familiar Comicis Tribunats: segons la residència (35 tribus: 4 urbanes i 31 rústiques). Elegien els magistrats inferiors. Comicis Centuriats: Segons la riquesa (format per 193 grups, cada grup tenia un vot). Es començava pels més rics i s’atura quan s’arriba a la majoria absoluta. Elegien els magistrats superiors.
  • inici i fi de la monarquia de Roma
    509 BCE

    inici i fi de la monarquia de Roma

    Va començar a governar el primer rei anomenat Ròmul a l'any 753 aC. I va acabar governant el darrer rei anomenat Tarquini II el Superb de l'any 534-509 aC. A aquest moment va començar l'època de la república.
  • Assemblees i magistrats de la República.
    509 BCE

    Assemblees i magistrats de la República.

    Magistrats: ciutadans que exercien diversos càrrecs de govern i eren escollits anualment, els més importants eren els cònsols (2 cada any, presidien les assemblees, el senat i els comicis, dirigien els govern i l’exèrcit). Altres magistratures eren: Pretor (justícia), Edil (administració municipal), Qüestor (finances), Censor (elaboració del cens)
  • Assemblees i magistrats de la República.
    509 BCE

    Assemblees i magistrats de la República.

    Senat: format per 300 antics magistrats, era el centre de la vida política. Ratificava les lleis aprovades pels comicis, resolia els afers de la política exterior i de finances i donava normes d’actuació als magistrats (en realitat és una oligarquia patrícia ja que eren els que la controlaven).
  • Societat: Patricis i Plebeus
    509 BCE

    Societat: Patricis i Plebeus

    Patricis: Famílies riques i poderoses, tenien la propietat de la major part de les terres.
    Cavallers: Plebeus que s’havien enriquit amb les guerres, el comerç i les finances.
    Plebeus: Comerciants, artesans i pagesos amb petites propietats o sense propietats.
    Lliberts: Esclaus que aconseguien la llibertat, la compraven o els alliberava el seu amo.
    Esclaus: No es consideraven persones, objectes propietat dels seus amos. No tenien llibertat. L’amo els podia vendre, matar o donar la llibertat.
  • Period: 509 BCE to 27 BCE

    República

    Es divideix en 3 institucions:
    - Comicis
    - Magistrats
    - Senat Societat: Patricis i Plebeus
    La societat es dividia en 3 categories però amb el temps es convertiran en 5:
    • Patricis
    • Cavallers
    • Plebeus
    • Lliberts
    • Esclaus
    Les dones mai no varen ser considerades ciutadanes i mancaven de la major part dels drets. Els ciutadans: la lluita per la igualtat.
    - Els patricis i els plebeus varen aconseguir diversos drets: S.V aC Tribú de la Plebs
    ½ S. V aC Llei de les Dotze Taules
    S. IV aC