-
Oda a la pàtria (1833)
Bonaventura Carles Aribau va publicar l'any 1833, Oda a la pàtria, un manifest i l'inici de la Renaixença. Volien reivindicar la llengua i la pàtria catalana. -
Jocs Florals
Rubió I D'Ors volia fer retornar la literatura culta, ho va fer amb la restauració dels Jobs Florals. El 1877 el guanyaria Jacint Verdaguer que presentava l’obra l’Atlàntida. -
La Reinaxença
Va ser fundada com una entrevista l'any 1871, iniciada per un grup de periodistes, escriptors i poetes, destaca autores com és Àngel Guimerà. L'any 1881 és convertir en diari, posicionant-se en una tendència conservadora. -
Lliga de Catalunya
La divergència del Centre Català va conduir a la creació de la Lliga de Catalunya el 1887, una entitat més conservadora que connectava millor amb la burgesia descontenta amb la política dinàstica. Destaca el seu Missatge a la Reina Regent el 1888, on demanaven autonomia per Catalunya, i la seva campanya per defensar el dret català, que va influir en canvis al Codi Civil, celebrada com la “primera victòria del catalanisme”. -
Diari Català, Lo Catalanisme
Almirall va dirigir el primer diari en català, el Diari Català, el 1879, i l'any següent va publicar "Lo Catalanisme", on plantejava les bases ideològiques reconeixent la realitat cultural i històrica de Catalunya. Defensava el particularisme català com a motor del desenvolupament regional i de la regeneració d'Espanya, proposant un catalanisme progressista i la creació d'una organització política interclassista. -
Valentí Almirall
Destaca en la seva trajectòria política la fundació del Centre Català al Primer Congrés Catalanista (1880), consolidant la identitat catalana. A través d'un programa reivindicatiu, van promoure qüestions com la llengua, el dret civil i la divisió comarcal, a més de difondre el catalanisme arreu del Principat. Aquest moviment va convocar el Segon Congrés Catalanista el 1883, denunciant la dependència dels partits dinàstics a Catalunya. -
Moviment regionalista català
L'any 1883, el moviment regionalista català va ratificar al Congrés Regional una Constitució per a un Estat Català dins de la Federació Espanyola. Aquest text, precursor de les Bases de Manresa, plantejava ampliar les competències del govern català. -
Memorial de Greuges
El 1885, va contribuir a redactar el Memorial de Greuges, un escrit entregat a Alfons XII encapçalat per Joaquím Rubió i D'Ors. Aquest document expressava la preocupació per la imposició del Codi Civil espanyol i la seva amenaça a la llengua catalana. -
Unió Catalanista
El 1891 es va crear la Unió Catalanista per organitzar millor la defensa de Catalunya com a nació i reforçar la seva identitat. Encara que no era un partit polític, buscava federar grups, associacions i publicacions per difondre idees regionalistes i desenvolupar un programa conjunt per als catalanistes. -
La tradició catalana, Vigatanisme
El vigatanisme, liderat pel bisbat de Vic, va ser promogut per Josep Torres i Bages. En "La tradició catalana" (1892), ressaltava que Catalunya es basava en la família, la propietat i la religió, impulsant un catalanisme conservador i catòlic. -
Bases de Manresa
A l'Ajuntament de Manresa el març de 1892, es va reunir la primera assemblea de la Unió Catalanista. Van aprovar les Bases de Manresa, un programa polític per a la Constitució Regional de Catalunya. -
Tancament de caixes
Després del desastre del 98 i el desprestigi dels partits existents, hi va haver una crida a una àmplia regeneració. Però el fracàs catalanista durant el govern Silvela, reflectit en el tancament de caixes el 1899, va mostrar que les intencions catalanistes no trobaven suport en els principals partits de l'època. -
Unió Regionalista
Arran del tancament de caixes, els líders de les grans corporacions econòmiques de Barcelona van establir la Unió Regionalista el 1899. Aquest partit, representant la burgesia industrial, impulsava el regionalisme i reclamava una autonomia política i administrativa per a Catalunya. -
Centre Nacional Català
Alhora, el grup de La Veu de Catalunya es va separar de la Unió Catalanista per crear el Centre Nacional Català el 1900. Aquest nou grup buscava que el catalanisme participés en la política a través de les eleccions. -
Lliga Regionalista
El 1901, van acordar presentar una candidatura conjunta a les eleccions de maig. Aquest acord va interessar a ambdós grups: La Unió amb suport entre industrials i comerciants i el Centre Català amb un fort projecte polític. Aquesta iniciativa, coneguda com la "candidatura dels quatre presidents", assegurant l'elecció dels quatre diputats regionalistes. Aquesta victòria va propiciar la fusió dels dos partits, formant la Lliga Regionalista juntament amb el seu diari, La Veu de Catalunya. -
Congressos educacionals catalans
El Primer Congrés Universitari Català (1903) va buscar modernitzar la universitat, mentre el Congrés Internacional de la Llengua Catalana (1906) va impulsar la modernització del català. L'Associació Protectora de l'Ensenyança Catalana va jugar un paper clau en millorar l'educació, especialment durant l'època de la Mancomunitat. -
Fets del Cu-Cut
El 25 de novembre de 1905, oficials de l'exèrcit van atacar les redaccions del Cu-Cut i La Veu de Catalunya a Barcelona. Les tensions es van intensificar per la Llei de Jurisdiccions, provocant protestes. Francesc Cambó liderava els catalanistes i va organitzar una enorme manifestació el 20 de maig de 1906 amb 200.000 persones. Això va impulsar Solidaritat Catalana, una coalició que va guanyar les eleccions amb una majoria notable. -
La nacionalitat catalana
Enric Prat de la Riba va publicar "La nacionalitat catalana" (1906), un llibre clau que establia els fonaments del catalanisme. Instava els intel·lectuals i polítics a consolidar la identitat nacional catalana, desmarcant-la d'una Espanya que descriu com antiquada i obsoleta. -
Centre Nacionalista Republicà
Després de l'escissió de la Lliga Regionalista el 1904, un grup va formar el Centre Nacionalista Republicà el 1906, integrat per professionals liberals i intel·lectuals influents. Mentre la classe mitjana continuava recolzant la Lliga, l'obrerisme mantenia una posició apolítica i molts republicans s'identificaven amb el Partit Radical de Lerroux. Malgrat tenir una presència destacada a l'Ajuntament de Barcelona, no va consolidar la seva influència fins al 1910. -
Nacionalista Republicana
La Nacionalista Republicana es va formar el 1910 per fusionar el Centre Nacionalista Republicà amb altres corrents republicans i catalanistes. -
Pacte de St. Gervasi
El Pacte de St. Gervasi el 1914 amb els oponents catalanistes de Lerroux va resultar en un fracàs electoral, portant l'esquerra catalanista a organitzar-se en petits partits i centrar-se principalment en ateneus, casals i centres de barri. -
Mancomunitat 1914 - 1925.
La Mancomunitat de Catalunya va ser una institució que reunia les quatre diputacions catalanes. El seu procés de formació va començar durant el govern de Canalejas, però va quedar paralitzat amb el seu assassinat el 1912. Va finalitzar amb Primo de Rivera. -
Partit Republicà Català
El 1917, Layret i Lluís Companys van establir el Partit Republicà Català, amb un enfocament més proper a l'obrerisme revolucionari que al catalanisme. -
Unió Socialista de Catalunya
En aquests anys, sorgeix la Unió Socialista de Catalunya (1923) dins del socialisme català. El republicanisme català continua centrant-se en els centres i ateneus de barri, cada cop més compromesos amb el catalanisme. -
Esquerra Republicana de Catalunya
