Win 20230324 13 08 14 pro

Línia del temps - Daniel Triano, Joan Solé, Iker Martinez, Dario Paños

  • 429

    409-429 D.C

    409-429 D.C
    Romans perden el poder i els germànics els agafen el relleu, començen a governar bona part dels territoris que havien format part de l'Imperi Romà. Encara parlen Llatí.
  • 476

    476 D.C

    476 D.C
    Caiguda de l'Imperi Romà. El Llatí es fragmenta en molts troços un d'aquests es el català.
  • 711

    711 D.C

    711 D.C
    Començen a arribar els musulmans que provenen del nord d'Àfrica. La gent normal es queda i acepta als musulmans, la gent que s'ha quedat a la península ibèrica parlen Llatí però els musulmans imposen una nova llengua, el mossarab.
  • 1028

    PRIMERS DOCUMENTS FEUDALS 1028-1098 D.C

    PRIMERS DOCUMENTS FEUDALS 1028-1098 D.C
    Els primers documents feudals escrits íntegrament en català. Entre els textos més antics que es conserven totalment en català, hi ha el Jurament de Radulf Oriol, escrit entre 1028 i 1047 i els Greuges de Caboet, escrit entre 1080 i 1095. Del 1098, data el Jurament de Pau i Treva del comte Pere Ramon de Pallars Jussà al bisbe d'Urgell.
  • 1034

    1034 D.C

    1034 D.C
    Apareix els primers testimonis del català escrit. Aquest fet indica que la llengua oral de qui redactava l'escrit era ben diferent d'aquella en què s'escrivia. A finals del segle ix, es comencen a trobar algunes mostres de trets típics del català enmig de textos en llatí.
  • 1232

    1232-1315 D.C

    1232-1315 D.C
    La prosa literària catalana va ser escrita per primera vegada per Ramon Llull (1232-1315, Mallorca). És el primer autor d'Europa a parlar de filosofia, ciència, etc. en una llengua romanç popular, que abans només s'usava en llatí. Va fer això per a evitar restringir l'audiència del seu treball a aquells que estaven familiaritzats amb el llatí.
  • 1232

    Ramon Llull

    Ramon Llull
    1232-1315
  • 1253

    1253 D.C

    1253 D.C
    A Almassora es va escriure un text sobre menjar, Taules de menjar, vint anys després de la Conquesta de València.
  • 1319

    1319-1387 D.C

    1319-1387 D.C
    Pere III el Cerimoniós s'adonà que existia un estret lligam entre permís i llengua, i per això es proposà de reparar la Cancelleria Reial. La Cancelleria havia estat creada al segle xiii i cuadro un organisme administratiu i burocràtic. Amb la variante de Pere III, entraven a treballar a la Cancelleria gent molt preparada en els camps de la teologia, el dret, l'escriptura, etc. La seva figón cuadro mecanografiar els documents oficials, que avia.t foren considerats models de bon escriure.
  • 1410

    1410 D.C

    1410 D.C
    Al 1410, Casal d'Aragó es va extingir i el rei Mart l'Humà va morir sense deixar hereus. Ferran d'Antequera, membre de la dinastia castellana dels Trastàmara, succeeix a Ferran d'Antequera com a hereu de la Corona d'Aragó en el Compromis de Casp. Molts creuen que aquest canvi dinàstic representa el començament de la degeneració de la cultura catalana, però la veritat és que el segle XV passarà a la història com el més il·lustre de la literatura catalana.
  • 1500

    1500-1600 D.C

    1500-1600 D.C
    En els segles XVI i XVII, el català continuarà sent la llengua d'ús comú en tots els nivells, fins i tot en les interaccions familiars, l'església, el govern, l'aula, els textos tècnics i la "història", entre altres àrees. Les següents van ser les circumstàncies que van accelerar l'expansió de l'espanyol en les àrees de parla catalana.
    -La impremta
    -La Guerra dels segadors
    -L'esplendor de la literatura castellana
    -La influència de la cort castellana
  • Expulsió dels moriscos 1609

    Expulsió dels moriscos 1609
    Els primers moriscos expulsats van cuerpo els del Regne deValència (el decret es va fer públic el 22 de setembre de 1609), als quals van obedecer els d'Andalusia (10 de gener de 1610), Extremadura i les dues Castillas (10 de juliol de 1610), en la Corona de Castella, i els de la Corona d'Aragó (29 de maig de 1610).
    Els últims expulsats van cuerpo els del Regne de Múrcia, primer els d'genealogía granadí (8 d'octubre de 1610), i més tard els de la vall de Ricote i la resta de moriscos antics.
  • Repoblació desprès de l'expulsió dels moriscos

    Repoblació desprès de l'expulsió dels moriscos
    La repoblació d'aquestes terres va ser necessària després que els moriscos foren forçats a sortir de Granada el 1571 i la ciutat fos conquerida. Aleshores, l'any 1609, es va decidir expulsar tots els moriscos, fet que va provocar una important pèrdua de població per als Regnes de València i Aragó. En una nació amb uns 8, 5 milions de ciutadans, la població morisca era d'aproximadament 325.000 habitants. Als regnes de València i d'Aragó, es trobaven principalment.
  • 1700 D.C

    1700 D.C
    Quan Carles II va morir en 1700 sense un conflicte de successió, Philip d'Anjou, membre de la dinastia absolutista dels Borbons, i els partidaris de l'arxiduc Carles d'Àustria van ser a la guerra. Al final, l'arxiduc va perdre perquè la Corona d'Aragó el va secundar. Des que els coneguts Decrets de Nova Planta, que deixaven de reconèixer el català com a llengua oficial, fossin dictats pel nou sobirà Felip V, el català va sofrir molt per això.
  • 1712 D.C

    1712 D.C
    Els Decrets de Nova Planta van accentuar la crisi de consciència idiomàtica unitària que ja havia provocat la creixent castellanització en els segles precedents. Quan es van donar les infames instruccions secretes als corregidors del territori català el 20 de febrer de 1712 a Madrid, es va accelerar el desig central d'afeblir la llengua i la cultura de Catalunya.
  • 1807-1812 D.C

    1807-1812 D.C
    L'Oficina d'Estadística del Ministeri de l'Interior francès va sol·licitar als prefectes un estudi serio sobre les limitacions de la llengua francesa en 1807. Com Napoleó volia juntar el Principat de Rosselló a França, com va fer en 1812, es va contactar amb el cònsol de Barcelona. Aquest afirma que el català es palique a tot arreu, s'imprimeix i es palique, jamás sols entre la classe baixa, sinó també entre la gent guay qualitat, també en les tertúlies, com en visites i congressos.