-
La primera guerra liberal.
Va ser un enfrontament a les Tretze Colònies britàniques a Amèrica del nord contra el Regne de Gran Bretanya. Va succeir entre 1775 i el 1783 (quan Anglaterra reconeix les Tretze Colònies com a independents amb el Tractat de París). Des del segle XVII es permetia l'esclavitud a les tretze colònies. Els esclaus eren mercaderia o màquines de treball. Eren capturats i transportats al continent americà per ser comprats i treballar en plantacions. -
-
El 17 de setembre de 1787, la Convenció Constitucional a Filadèlfia, Pennsilvània va finalitzar la Constitució dels Estats Units. La Constitució és el document de govern i la llei suprema dels Estats Units d'Amèrica. Al text, encara que no s'esmenta la paraula esclavitud de forma oberta, però sí que li donava suport i estava acceptada. -
L'any 1860 Abraham Lincoln, el partit republicà, guanya les eleccions i passa a ser el 16è president dels Estats Units. El moviment abolicionista, contrari a qualsevol mena d'esclavatge, va guanyar força, tant, que els estats del nord van prohibir l'esclavitud. Però, els estats del sud depenien econòmicament dels esclaus en plantacions. Aquests bàndols es van intensificar el 1860. Abraham Lincoln, juntament amb els republicans, recolzava la prohibició de l'esclavitud. -
Conflicte bèl·lic ocorregut entre 1861 i 1865. Sorgeix per una controvèrsia sobre l'esclavitud.
Veiem dos bàndols: La Unió: formada per 23 estats del nord, que es posicionaven en contra de l'esclavitud i defensaven la seva prohibició a tots els territoris. Els Estats Confederats d'Amèrica: una coalició 11 estats del sud, que defensava l'esclavisme. A diferència de la Unió, va declarar la seva secessió dels Estats Unit, és a dir, van intentar separar-se. Finalment, la Unió va guanyar. -
El 1865 al final de la Guerra Civil, es va aprovar la 13a Esmena a la Constitució dels Estats Units, en què s'abolia oficialment l'esclavatge. Poc després es van aprovar la número 14, que en principi garantia drets constitucionals a cada ciutadà americà, incloent-hi els esclaus, i la número 15, que garantia el dret a vot dels ciutadans, homes, sense importar-ne la raça. Per tant, porta a certes millores de les condicions dels negres nord-americans en general. -
Les lleis s'aplicaven als afroamericans i altres grups ètnics no blancs. Aquestes lleis van imposar la segregació racial a totes les instal·lacions públiques; com a les escoles públiques, els llocs públics, el transport públic, banys i restaurants. Aquesta segregació va fer que el tractament i els allotjaments fossin inferiors als dels blancs, sistematitzant un nombre de desavantatges econòmics, educatius i socials. Per tant, aquestes fomentaven el racisme i van donar pas a dècades de segregació -
-
Rosa Parks va agafar un autobús i va seure al mig d'aquest mig, que podien fer servir els negres si no ho requeria cap blanc. Quan es va omplir, ella va romandre immòbil. Va ser empresonada per la seva conducta. L'incident va originar diverses reivindicacions, com la negació de l'ús dels autobusos per part de la població negra. La protesta va durar 382 dies, els autobusos van començar a estar dèficit, i van haver d'acabar amb segregació dels autobusos. -
Ruby Nell Bridges Hall va ser la primera nena afroamericana a assistir a una escola de blancs. Amb 6 anys, protegida per agents federals, va anar el seu primer dia a William Frantz Elementary. A l'escola hi havia organitzada una manifestació per impedir que acudís. Ruby va atendre classes un any sola i amb una única mestra, perquè la resta de pares i mestres es van negar. No va ser fàcil: encara legalment es va aprovar la integració, la societat estava molt en contra. -
La Llei de Drets Civils dels Estats Units és una llei civil i laboral històrica. Aquesta va garantir el dret a vot de tots els ciutadans, va prohibir la discriminació als centres públics, al govern, i a l'ocupació. Va convertir il·legal la segregació de les races a les escoles, l'habitatge, o en contractació d'empleats, intentant garantir les mateixes oportunitats. Va constituir, per tant, una peça clau, pel país, per prohibir la discriminació racial i la segregació racial. -
Martin Luther King va ser un clergue i un conegut activista a favor dels drets dels negres estatunidencs. Va ser un dels principals líders del moviment afroamericà pels drets civils de la dècada del 1960, per la qual cosa va ser guardonat amb el Premi Nobel de la Pau del 1964. El 4 d'abril de 1968, a Memphis, Tennessee, amb 39 anys, va ser assassinat per un franctirador. L'atemptat provoca l'inici de greus desordres i incendis que s'estenen als estats.