-
- Soldats i colons romans afavoreixen la implantació de l’economia, les creences, la llengua i les formes de vida romanes.
- Economia basada en agricultura i ramaderia, encara que també hi havia una mica d’artesania i comerç.
-
- Enfrontament entre romans i cartaginesos amb la finalitat d’aconseguir recursos econòmics i dominar-ne les rutes comercials. Els foners baleàrics actuen com a mercenaris a favor dels cartaginesos. -Acabades les guerres púniques els mercenaris baleàrics sense feina tornen a les Balears i es dediquen a la pirateria. -Roma no accepta la nova situació i organitzat la conquesta al 123 a.C al comandament del cònsol Quint Cecili Metel.
-
-Conquesta de les Balears i fundació de colònies a Mallorca: Palma i Pollentia, i a Menorca: Iamona i Magon
-
-133-29 aC. Consolidació de l’ocupació de la Meseta.
-29-19 aC. Ocupació del Nord de la Península amb la derrota de galaics, càntabres, àsturs i vascons.
Per administrar les terres conquerides els romans dividien el territori en províncies i al capdavant hi havia un governador ajudat per diversos funcionaris:
-República 2 províncies: Ulterior i Citerior
-August 3 províncies: Tarraconense, Baetica i Lusitania.
-Dioclecià 5 províncies: Tarraconense, Gallaecia, Carthaginensis, Baetica i Lusitania -
- 238-202 aC. Desembarc del cartaginès Amílcar Barca a Gadir (Cadis) i control del sud i del sud-est de la Península (fundació de Cartago Nova - Cartagena). El seu fill Anníbal intenta la conquesta de Roma des d’Hispània però es derrotat pels germans Escipió (II guerra púnica causa ocupació de la ciutat de Saguntum aliada de Roma però a territori controlat per Cartago).
- La conquesta romana de la Península Ibèrica.
-
- 218-202 aC. Guerra contra els cartaginesos i els seus aliats. Desembarc a Empuries de Publi Corneli Escipió i derrotes succesives dels cartaginesos fins la seva expulsió de la Península.
- 202-154 aC. Desprès de la derrota dels cartaginesos els romans dominen la costa mediterrània de la Península i les valls de l’Ebre i del Guadalquivir.
- 154-133 aC. Període d’expansió romana amb les guerres contra els pobles de la Meseta forta resistència dels lusitans i dels celtíbers fins el 133 aC.
-
Al I mil·lenni aC a la Península Ibèrica hi havia 3 pobles:
Celtes Situats centre, oest i nord de la Península. Economia autosuficient basada en la ramaderia i l’agricultura. Coneixien la metal·lúrgia del ferro i treballaven la ceràmica, el teixit de la llana i fabricaven eines i armes de ferro i de bronze. Desconeixien l’escriptura i produïen poques manifestacions artístiques.Vivien en petis poblats. S’agrupaven en clans units per llaços familiars, i uns quants clans formaven una tribu. -
- Ibers Situats a l’est i el sud de la Pen. Ibèrica. Economia basada en l’agricultura (cereals, vinya i olivera), una mica de ramaderia, la mineria i el comerç. Societat més complexa, existien formes de govern monàrquic i cultura més avançada (amb escriptura). Vivien en poblats emmurallats construïts en zones elevades.
- Celtibers Situats a la zona de Sòria (Numància), mescla d’ambdós cultures.
-
Els pobles preromans entren en contacte amb poblacions colonitzadores:
- Fenicis, entre els segles X i VIII aC Gàdir (Cadis), Malaca (Màlaga)
- Grecs, entre els segles VIII i VII aC Rhode, Emporion, Hemeroskopeion, ...
- Cartaginesos, entre els segles VI al III aC Ebusus, Cartago Nova. -
- Entre els segles XI i VI aC penetració contínua de pobles indoeuropeus pels Pirineus
- Primers assentaments a la zona de Catalunya i la vall de l’Ebre.
- Es mesclen amb les poblacions locals i aporten els seus coneixements de metal·lúrgia del ferro, agrícoles i ramaders.
-
Al començament del segle V, i empesos per un poble arribat de l'Àsia central, els huns, hi va haver una nova onada d'invasions que van posar fi a l'Imperi Romà. L'any 476 Odoacre, un cap bàrbar, va destituir Ròmul Augústul, un nen de deu anys, que va ser el dar-rer emperador romà d'Occident. Després de la caiguda de l'Imperi d'Occident va començar una nova època a Europa. Els historiadors parlen de la fi de l'Antiguitat i del començament de l'Edat Mitjana.
-
Les formes de vida dels pobles germànics eren molt diferents de les dels romans. Tenien unes institucions polítiques molt rudimentàries i no coneixien l'escriptura; no edificaven ciutats i no utilitzaven moneda. Aquests pobles eren seminòmades, vivien de la ramaderia i d'una agricultura molt primitiva en les quals participava tota la unitat familiar. Però coneixien la metal·lúrgia del ferro i fabricaven armes d'una bona qualitat.
-
Estaven organitzats en famílies i unes quantes formaven un clan. Els caps de família elegien un capitost militar que duia el títol de monarca.
-
A partir del final del segle III, i en onades successives, diversos pobles germànics (sueus, vàndals, alans, visigots, etc.) van travessar la frontera de l'imperi occidental i s'hi van instal·lar.
-
- S.I dC a Palestina Jesús de Natzaret (religió monoteista). Idees principals: Hi ha un sol Déu i totes les persones són iguals davant els seus ulls. Els éssers humans s’han d’estimar i perdonar. Aquells que es comporten segons aquest ideal rebran com a premi una vida eterna després de la mort.
- Poc èxit entre els jueus de Palestina mort de Jesús.
-
- Difusió per Pau de Tars del cristianisme entre els gentils amb més èxit causes: proclamava que les bones accions serien recompensades després de la mort i predicava noves normes de conducta basades en la igualtat, la solidaritat i la caritat.
- Les primeres comunitats cristianes es varen agrupar en esglésies dirigides per un bisbe i enterraven els morts a les catacumbes, que eren galeries subterrànies.
-
- Problemes amb la religió oficial per no acceptar el culte imperial ni voler participar a l’exèrcit considerats rebels van ésser perseguits.
- 313 dC l’emperador Constantí va autoritzar als cristians a practicar lliurement la seva religió.
- 380 dC l’emperador Teodosi imposarà el cristianisme com a religió oficial i es varen prohibir
-
- El Papa, que era el bisbe de Roma, va adquirir un paper preponderant com a guia de tots els cristians i d’ell depenien la resta de bisbes.
- Els concilis eren reunions dels bisbes per definir i precisar els aspectes fonamentals de la doctrina cristiana.
-
La religió era molt imporant en la vida dels romans. Els romans eren politeistes. Els déus romans.
- Creences pròpies culte dirigit pel pare de família:
- Númina: Divinització dels fenòmens i les forces de la natura boscs sagrats (luci)
- Lares: Genis protectors de la llar petits altars a les cases (larari)
- Penats: Déus que asseguraven el proveïment de la casa.
- Manes: Culte als avantpassats de la família.
-
Després de conquerir Grècia (146 aC) Roma va adoptar la mitologia grega, però canviant alguns noms Tríada Capitolina: Júpiter, Juno i Minerva (Zeus, Hera i Atena). També varen adoptar déus orientals com Isis, Cíbele i Mitra.
- A partir del S.I dC culte imperial, obligatori per a totes les persones lliures (senyal de fidelitat a Roma i a l’emperador).
-
Existia un nombre important d’artesans que formaven un grup social ben acomodat. Els artesans s’agrupaven en associacions professionals anomenades collegia i celebraven plegats festes i oficis religiosos. També hi havia grans tallers propietat de patricis a on treballaven esclaus.
-
Introducció de noves tècniques de conreu, eines i productes.
Petites explotacions en mans de pagesos lliures dedicades a l’autoconsum (principalment blat, vinya i olivera)
Grans explotacions agrícoles en mans de patricis o cavallers latifundis, amb mà d’obra esclava. El centre del latifundi era la vil·la, enormes cases de camp amb una gran quantitat de dependències. -
Al S.V dC la pressió dels pobles germànics empesos pels huns provoca que s’instal·lin a l’Imperi d’Occident i provoquen la seva desaparició . A Orient l’imperi es va mantenir mil anys més, encara que va passar a anomenar-se Imperi Bizantí.
-
S.I-II dC Pax Romana moment de màxima extensió i prosperitat de Roma. S’intensifica la romanització, és a dir, l’assimilació de la cultura i la forma de vida romanes per part d’altres pobles.
S.III-V dC Crisi de l’Imperi -
Causes de la crisi de l’Imperi Romà
Al S.III dC s’aturen les conquestes les fronteres es tornen insegures pels atacs dels pobles germànics pel nord i dels perses per l’est afebliment de l’autoritat imperial augment del poder dels caps militars i de l’exèrcit crisi econòmica, augment dels impostos per afrontar les despeses militars.
Al S.IV dC Teodosi divideix l’imperi entre els seus fills per facilitar la defensa -
Els emperadors van concentrar tots els poders civils, militars i religiosos el Senat, els magistrats i els comicis varen continuar existint, però tenien un paper simbòlic, ja que l’emperador designava directament tos els personatges importants. Creació d’un Consell Imperial per aplicar i transmetre les ordres de l’emperador. Divisió de l’Imperi en províncies dirigides per un governador, seguint el model de la república. -
Fill adoptiu de Juli Cèsar derrota als seus rivals en una guerra civil al 27 dC rep el títol d’August (elegit pels déus) concentra tots els poders civils (cònsol vitalici i redacta les lleis, edictes), militars (emperador, cap de l’exèrcit) i religiosos (pontífex màxim) a la seva mort s’organitzà el culte imperial (els emperadors eren déus i havien de ser adorats com a mostra de fidelitat a Roma). -
En el segle I aC. Va començar un període de corrupció, lluites i enfrontaments interns en la república romana. Les causes són
- Revoltes Populars Desigualtats entre Patricis-Cavallers, beneficiaris de les conquestes i Plebeus (bàsicament pagesos) que no obtenen cap benefici:
Els cavallers es beneficien ja que es dedicaven a negociar amb els botins de guerra, amb els cobrament d’impostos als vençuts o amb la venda i el lloguer de propietats públiques. -
Els patricis es beneficien ja que van comprar milers d’esclaus que havien estat fets presoners de guerra i els van posar a treballar a les seves grans finques.
Els plebeus, principalment pagesos, no es beneficien ja que es van arruïnar perquè van haver d’abandonar les terres per servir a l’exèrcit i perquè no van poder competir amb els preus i la producció dels grans latifundis on treballaven els esclaus.
conflictes socials
Revoltes d’esclaus.
Conseqüències -
Conseqüencies
Se dona poder als generals per sufocar les revoltes L’enfrontament entres aquests generals va provocar guerres civils entre ells per aconseguir el poder.
Els militars varen anar augmentant el seu poder i per posar fi al desordre es formen triumvirats, aliances de tres homes que compartien el poder durant un període de temps
Primer triumvirat Juli Cèsar, Cras i Pompeu poder unipersonal -
Segon triumvirat:Marc Antoni, Lèpid i Octavi Poder en mans d’Octavi Cèsar August i creació de l’Imperi.
-
L’expansió de Roma
- 500-250 aC. expansió a la Península Itàlica. Al llarg de l’expansió per Itàlia els romans van topar amb els cartaginesos (púnics) i el conflicte es va fer inevitable.
264-146 aC. guerres púniques (Cartago) Romans i cartaginesos van lluitar en tres guerres molt llargues i la victòria sobre els cartaginesos va produir dominar el Mediterrani Occidental.
146 aC -14 dC expansió pel Mediterrani Oriental i es completa l’ocupació d’Hispània, Gàl·lia i Britània a l’Occident -
Divisió dels territoris conquerits en províncies (50), per facilitar el govern i l’explotació dels recursos, dirigides per un Governador i que havien de pagar impostos a Roma. Les fronteres fortificades Limes
Els romans varen estendre entre els pobles dominats la seva llengua (el llatí), les seves lleis (dret romà) i la seva forma de vida. -
Durant els primers temps de la República els patricis i els plebeus tenien drets polítics molt diferents. Els patricis van formar un govern aristocràtic i només ells podien formar part del Senat i convertir-se en magistrats. Els plebeus volien la igualtat amb els patricis ja que com a ciutadans havien de pagar imposts i anar a l’exèrcit però no podien participar en la política. Al llarg de la República varen aconseguir diversos drets. -
S.V aC Tribú de la Plebs. Serà un magistrat amb la funció de defensar els interessos dels plebeus.
½ S. V aC Llei de les Dotze Taules, compilació de les lleis per escrit i de forma pública, a fi d’evitar els abusos a què eren sotmesos els plebeus
S. IV aC, dret a contreure matrimoni amb patricis i accedir a les magistratures i al Senat. -
-DRETS i DEURES DEL CUITADA ROMA
-Drets Civils
-Dret a tenir tres noms romans
-Dret a contreure matrimoni
-Dret a tenir possessions
-Drets Polítics
-Dret a votar
-Dret a ser magistrat
-Dret a fer sacrificis als déus
-DEURES
-Presentar-se al cens
-Servir a l’exèrcit
-Pagar tribu -
Les dones, independentment de la riquesa que posseïen o del lloc d’origen, mai no varen ser considerades ciutadanes i, per tant mancaven de la major part dels drets; sempre eren tutelades per un home, primer per son pare i, quan es casaven, pel marit. Es pensava que el paper fonamental de les dones era la criança dels fills. A pesar d’aquestes limitacions, les dones podien tenir propietats, regentar negocis i participar a les festes i els espectacles.
-
-Patricis i Plebeus
Durant l’època de la república, les persones que vivien a Roma no tenien els mateixos drets. La societat es dividia inicialment en 3 categories però amb el temps es convertiran en 5:
- Patricis Famílies riques i poderoses, ja que tenien la propietat de la major part de les terres. Tenien el monopoli del poder polític i religiós, es consideraven descendents dels fundadors de Roma i s’agrupaven en gens. -
- Cavallers Plebeus que s’havien enriquit amb les guerres, el comerç i les finances. Gràcies al poder econòmic aconseguiran cada vegada més drets polítics.
- Plebeus Comerciants, artesans i pagesos amb petites propietats o sense propietats i inicialment sense drets polítics. Lluitaran per aconseguir més drets i més participació política.
- Lliberts Esclaus que aconseguien la llibertat, la compraven o els alliberava el seu amo.
-
- Esclaus No es consideraven persones, sinó objectes propietat dels seus amos. No tenien llibertat ni drets. L’amo els podia vendre, matar o donar la llibertat. S’encarregaven de les feines més dures: treballaven al camp, a les mines i com a gladiadors. També hi ha havia molts d’esclaus domèstics.
-
- Divisió del poder en 3 institucions -Comicis: reunió dels ciutadans romans per elegir els magistrats, proposar lleis i decidir sobre la pau i la guerra. -Comicis Curiats Segons l’origen familiar -Comicis Tribunats Segons la residència (35 tribus: 4 urbanes i 31 rústiques). Elegien els magistrats inferiors: Edil, Qüestor. -Comicis Centuriats Segons la riquesa. Elegien els magistrats superiors: Cònsol, Pretor, Censor.
-
Magistrats: ciutadans que exercien diversos càrrecs de govern i eres escollits anualment, els més importants eren els cònsols. Altres magistratures eren: Pretor, Edil, Qüestor, Censor.
-Senat format per 300 antics magistrats, era el centre de la vida política. Ratificava les lleis aprovades pels comicis, resolia els afers de la política exterior i de finances i donava normes d’actuació als magistrats (en realitat és una oligarquia patrícia ja que eren els que la controlaven). -
Monarquia electiva, no hereditària. El rei tenia els poders màxims:
- Administrava justícia
- Manava l’exèrcit
- Era summe sacerdot
-El rei governava amb l’ajuda d’un Senat format pels ancians de les famílies més importants. -
Ròmul 753-717aC
Numa Pompili 717-672aC
Tul·li Hostili 672-640aC
Ancus Marci 640-61 aC
Tarquini I 616-578aC
Servi Tul·li 578-534aC
Tarquini II el Superb 534-509aC -
A partir del segle VI aC Roma va caure en mans d’un poble no llatí, els etruscs. L’època etrusca destaca pel fort creixement urbanístic (construcció de ponts, aqüeductes, cases i temples de pedra, murades, ...) i el desenvolupament de l’economia importància de l’agricultura i la ramaderia i creixement de les activitats artesanals i comercials.
Al 509aC es va produir una revolta a Roma, varen expulsar als etrucsc i es substitueix el sistema monàrquic per la República. -
Segons l'antiga tradició literària romana va ser un 21 d'abril del 753 a. C. quan els bessons Ròmul i Rem van fundar la ciutat eterna, Roma. ... Conforme a aquestes, el grec Enees hauria arribat a la costa d'Itàlia després de la caiguda de Troia fundant una ciutat, Alba Longa, origen del poble romà.
Etapes
-Monarquia
-republica romana
-Assamblees
-patricisis
-igualitat de ciutadans