-
Els micènics van fundar ciutats com Micenes, Argos i Tirint.
En la societat micènica manava una aristocràcia guerrera que sotmetia al poble, compost per artesans, comerciants i esclaus.
Els micènics vivien en ciutats emmurallades, utilitzaven armes de bronze i carros de guerra i van establir relacions comercials amb l’Àsia Menor. -
Durant l’edat del bronze, a partir del 2000 a.C., van fundar a l'illa de Creta una civilització marítima icomercial que va controlar les illes del Mar Egeu.
Creta era governada per reis, el més famós del qual fou Minos. La seva prosperitat va quedar reflectida en la construcció d'amplis palaus com els de Cnossos i Faistos. -
Es va desenvolupar una etapa coneguda com època fosca, caracteritzada per la decadència política, social i econòmica, i per l'aparició de petites comunitats aïllades que es van
organitzar de forma autònoma. -
L'època arcaica comença al segle VIII fins al segle VI. Va ser un període en què els grecs van consolidar les polis i van colonitzar les costes del mediterrani.
-
A partir de 776 aC
Convocatòria cada 4 anys de la celebració de jocs a Olímpia, amb participació de totes les poleis
Cerimònia esportiva-religiosa de gran fastuositat
Disciplines de lluita i de cursa -
Causa immediata del conflicte. Atenes envià ajuda als revoltats. Els perses enviaren una expedició a Grècia, però patiren grans pèrdues navals i terrestres.
-
Els perses envaïren l’Àtica, però Atenes i els aliats (sense
Esparta) van guanyar a la Batalla de Marató. -
Etapa de major esplendor de les polis, entre les quals van destacar:
Atenes i Esparta. -
El successor de Dàrius, Xerxes, projectà una nova
expedició de càstig. -
Període de 50 anys de pau. Gestació del conflicte entre Atenes i Esparta.
-
Malgrat que Pèrsia havia estat aliada d’Esparta
durant la Guerra del Peloponès. -
Va ser un conflicte que es va produir a la Grècia antiga. Es trobaven involucrats en aquest conflicte, per una banda Esparta i per l'altra una coalició de quatre grans estats (Tebes, Atenes, Corint i Argos) que es va conèixer com el sinedrio de Corint Pèrsia romania a l'ombra, sense participar de manera activa però subvencionant amb or, primer a l'aliança de Corint, i més tard, a la lliga del Peloponès liderada per Esparta.
-
La seva habilitat política i militar li permeté, en primer lloc, unificar tot el seu regne i crear un exèrcit i una economia forts. Aquestes qualitats, junt amb el seu amor per la cultura i les formes de pensament gregues, de les quals es considerava part, el portaren a desenvolupar una política d'unificació de les diferents ciutats estat gregues, en crisi i devastades per les lluites entre si.
-
estat. Primerament, conquerí
la Tràcia (343-342 aC). -
La Guerra del Peloponès va ser un conflicte bèl·lic que va afectar a Grècia en els anys des del 431 aC fins al 404 aC i va enfrontar la Lliga de Delos (conduïda per Atenes) i els seus aliats, de tendència democràtica, contra Esparta i els seus, de tendència oligàrquica. Amb la victòria de la Lliga del Peloponès es va dissoldre la Lliga de Delos, però en 395 aC esclataria la guerra de Corint, amb la que Atenes va recuperar part de la seva influència. -
La Lliga de Corint era una federació d'estats grecs creada per Filip II de Macedònia, després de la batalla de Queronea durant l'hivern del 337 aC.La Lliga de Corint fou en un principi un simple tractat de pau, però amb el temps va evolucionar a una aliança amb el propòsit d'envair l'Imperi Aquemènida i de venjar la profanació dels santuaris grecs durant les Guerres Mèdiques, facilitant l'ús de forces militars en la guerra contra Darios III amb el propòsit de preservar i garantir la pau general. -
En morir, Filip deixà com a hereu al seu fill Alexandre, qui expandí la política del seu pare. -
Destruí Tebes i inicià la campanya contra Pèrsia. Justificació: alliberar els territoris d’Àsia poblats per grecs però sotmesos a Pèrsia.
-
En aquest temps, Alexandre el Gran va conquerir l'imperi persa
i van sorgir els regnes hel·lenístics, que finalment van ser sotmesos pels romans. -
Alexandre decidí continuar i va conquerir l’interior d’Anatòlia.
