-
722
El regne d’Astúries
En aquest territori fora del control andalusí s’hi van refugiar alguns dels nobles visigots que fugien de la invasió. D’aquesta manera, en la primera meitat del segle VIII, va sorgir el regne d’Astúries. Un d’aquests nobles, Pelagi, nomenat rei el 718, sembla que va obtenir una primera victòria sobre els musulmans prop de Covadonga a la famosa batalla del mateix nom (722). -
Period: 800 to 1492
Regnes cristians
-
866
El regne de Lleó.
A la segona meitat del segle IX, el rei Alfons III (866-910) va aprofitar la debilitat dels emirs cordovesos per ocupar els territoris des de la Serralada Cantàbrica fins al riu Duero, una zona despoblada i abandonada per les guarnicions militars musulmanes. -
922
Els comtats d’Aragó i el sorgiment de la Corona d’Aragó.
Més tard que a Navarra, A les valls d’Ansó, Hecho i Canfranc, la família Aznar Galíndez va aconseguir desfer-se de la dependència dels francs durant el segle IX i va crear el comtat d’Aragó. L’any 922 Aragó va quedar sota el domini dels monarques navarresos, dels quals es va independitzar quan va morir Sanç III, el 1035. -
951
La formació del regne de Castella.
En els seus orígens Castella era la frontera oriental del regne de Lleó, la zona de defensa enfront de les incursions musulmanes procedents de la vall de l’Ebre, un territori poc poblat i molt exposat als atacs musulmans. -
985
Els comtats catalans
Si bé al començament els comtes de la Marca Hispànica eren nomenats d’entre els membres de l’aristocràcia franca, amb el temps, el desinterès i les lluites internes varen motivar que fossin nomenats comtes els membres del grup local privilegiat. -
1000
El regne de Navarra.
Al principi del segle IX, el comte Ènnec de Pamplona, dit Aritza, va expulsar les tropes franques de Pamplona. Aquest va ser l’origen del regne de Pamplona, que més endavant es va anomenar regne de Navarra. -
1031
La conquesta de la vall del Tajo.
Durant els segles IX i X els regnes cristians van avançar cap al sud fins a la vall del riu Tajo. Aquesta zona no interessava als musulmans i havia quedat gairebé deserta. -
1037
La unió de Castella i Lleó.
Al llarg del segle XII els regnes de Castella i Lleó es van unir i es van separar diverses vegades per motius hereditaris o matrimonials. Ferran I va unir el seu regne al de Lleó (1037) i així va aconseguir la primera unificació d’ambdós regnes. -
1037
L’EXPANSIÓ TERRITORIAL DELS SEGLES XI I XII
La unió de Castella i Lleó sota la Corona de Ferran I de Castella (1037-1065) i la progressiva descomposició del califat de Còrdova van permetre a aquest monarca donar un nou impuls al procés repoblador. -
1109
La creació de Portugal.
El testament d’Alfons VI (1109) va deixar com a hereva dels regnes de Lleó i de Castella la seva filla Urraca. A la seva altra filla Teresa, li va deixar el comtat de Portugal. L’any 1128 Alfons Henriques, fill de la comtessa Teresa, es va proclamar rei de Portugal. -
1230
L’avanç cap al sud.
Després de la derrota almohade els reis cristians emprengueren l’avanç cap al sud. El regne de Lleó ocupà les terres extremenyes actuals (1230) i, després de la unió amb Castella, la força d’ambdós regnes va permetre a Ferran III donar un impuls decisiu a l’anomenada Reconquesta, -
1311
La guerra civil castellana (1366-1369).
A la mort d’Alfons XI (1311-1350) va iniciar-se a Castella un conflicte dinàstic, que hem d’emmarcar dins de l’escenari de la Guerra dels Cent Anys, entre els seus fills Pere i Enric. Alfons XI havia contret matrimoni amb Maria de Portugal, de la qual va tenir el seu hereu, l’infant Pere. -
1369
La nova dinastia dels Trastàmares.
En general, la nova dinastia dels Trastàmares va estar en mans de l’alta noblesa que l’havia conduït al tron castellà. D’aquesta manera, Enric II de Castella (1369-1379) va ser anomenat com “el de les Mercès”, -
1410
LA CORONA D’ARAGÓ
L’any 1410 la mort sense descendència de Martí l’Humà va posar fi a la dinastia comtal del casal de Barcelona. Calia trobar una sortida que s’avingués als principis del pactisme polític, característica fonamental del govern de la Corona d’Aragó. Començava l’interregne. -
1475
Segona Guerra civil castellana (1475-1479)
Quan el rei Enric IV va morir el 1474, els castellans es van dividir entre els partidaris de la seva filla Joana (anomenada la Beltraneja) i els de la seva germana Isabel, la futura Isabel la Catòlica.