-
La historia de la gastronomía, comença amb dos factors principals, el descobriment del foc (500000-240000 A.C), i l'inici de la caça (230000-40000 A.C).
Al paleolític, no es troba gaire, apart dels primers utensilis utilitzats per cuinar i estudis indiquen que la seva dieta es basaba en animals, mol·luscs, i crustacis.
Amb l'inici de la caça, a la seva dieta també es van afegir aliments de recolecció, com ho son arrels, tubérculs, baies, bolets, i fruita, a més de la pesca. -
El cultiu de vegetals comestibles es va desenvolupar de forma paral·a diferents parts del món, enfocant-se a l'Orient Pròxim (Mesopotàmia i Egipte), l'Índia (cauces de l'Indo i el Ganges), Xina (riu Groc) i Amèrica central.
Entre els primers cultius, es destaquen els cereals: Blat, l'ordi, el septén, civada, el sorgo, i el mill. -
Presumiblement, a causa del desglaçament, es va donar inici a noves costums habitacionaries i alimentaries al ser humà.
Van passar de ser nómades a més sedentaris i establir assentaments fixes per viure-hi.
Així, van passar de la caça-recolecció a l'agricultura i la ramaderia. -
Els primers animals en ser domesticats van ser les vaques, les cabres, les ovelles, i els porcs, i seguidament, el pollastre.
Aquests animals van ser domesticats en principi únicament per disposar de la seva carn, però amb el temps van ser fonts de productes secundaris com la llet i la llana.
Per altra part, de la llet es va obtenir productes derivats com: El formatge, la nata, la mantega, el iogurt, el kéfir, i el kumis. -
Amb el cambi al sedentarisme, els humans can començar a crear les seves fonts de aliments que no involucressin la caça i fóssin més cómods d'obtenir.
Així, donant peu a l'agricultura i, sobretot, començant a domesticar animals, entre els que destaquen com a força motriu, els caballs, els camells, els bous, i els ases, els quals també servien com mà d'obra per arar les terres i camps. -
Una altra innovació d'aquest període va ser l'elaboració de cervesa, una beguda fabricada amb grans d'ordi germinats o altres cereals el midó dels quals es fermenta en aigua amb llevat i s'aromatitza sovint amb llúpol, entre altres plantes.
A més es va iniciar el consum de espécies al menjar, tal com la sal, el coriandre, el comí, el fonoll, la menta, el sèsam i llavors d' api. -
L' Edat Antiga s' inicia amb el sorgiment de les primeres civilitzacions i l' aparició de l' escriptura, que marca el pas de la Prehistòria a la Història.
Els primers focus de civilització van ser Mesopotàmia, Egipte i algunes regions de l'Índia i la Xina. Més endavant es va donar l'anomenada Antiguitat clàssica, formada per les cultures de Grècia i Roma. -
La base de la dieta a l'antiga Mesopotàmia eren les verdures, hortalisses i llegums, així com la fruita, especialment cebes, alls, naps, pepins, raves, enciam i cogombres de margall.
També cultivaven la carbassa i l'albergínia, procedents de l'Índia.
L'esmorzar era generalment un "puré", compost de farina, llet àcida, oli i xarop, en general acompanyat de brunyols de pa d'ordi. -
Va ser a l'Antiga Grècia on es van establir les bases de la gastronomia com a ciència, i van ser els creadors dels receptaris i la literatura gastronòmica.
De la seva gastronomia es poden enumerar diversos trets típics:
La incorporació del pa de blat i el vi com a aliments bàsics; explotació intensiva de la carn de porc, que va produir com a element secundari la invenció de l' embotit; rellevància de la cuina de peix; primacia dels assenyats i pèsols com a mètode de cuinat. -
El menjar romà es basava en els cereals, la carn, el peix i les verdures, llegums i hortalisses. Al costat de la carn de porc, vaca, cabra i ovella, es consumia amb assiduïtat porc senglar, verat, llebre i liró.
També abundaven les aus, sobretot pollastre, ganso i l'ánec.
A partir de 300 a. C., les costums gregues van començar a influir en la cultura de les classes altes romanes.
Es prefería el menjar que es podia digerir fàcilment i els estimulants dieurétics tenien gran importància. -
L'Edat Mitjana abasta des de la caiguda de l'Imperi romà d'Occident (476) fins al segle xv, en el qual es van produir diversos fets significatius, com la caiguda de Constantinopla (1453) o el descobriment d'Amèrica (1492). En general, va ser una mala època per a l'economia i la cultura, amb greus caresties per a la població en general.
-
La cuina bizantina va ser hereva del luxe romà, tot i que amb nous costums i cerimonials: des de l'època de Constantí el Gran ja no es menjava reclinat, sinó erguit.
Tenien predilecció per les carns tendres, així com els menuts i despulles, i el peix cuit amb espècies com coriandre i nardo. La carn també la consumien picada. Van practicar igualment les tècniques de l' arrebossat i els farciments. Menjaven també llegums i verdures, especialment l'enciam, que sacsejaven amb oli i vinagre. -
L'Edat Moderna va suposar canvis radicals a nivell polític, econòmic, social i cultural: la consolidació dels estats centralitzats va suposar la instauració de l'absolutisme:
Els nous descobriments geogràfics especialment el continent americà van obrir una època d'expansió territorial i comercial, i van suposar l'inici del colonialisme. -
Entre finals del segle xviii i principis del segle xix es van establir les bases de la societat contemporània, marcada en el terreny polític per la fi de l'absolutisme i la instauració de governs democràtics impulsor amb la Revolució francesa i, en l'econòmic, per la Revolució Industrial i la fiança del capitalisme, que tindria resposta en el marxisme i la lluita de classes.
-
La Revolució francesa va marcar un punt d'inflexió en la gastronomia europea, que es va estendre a nivell popular. Van sorgir els restaurants, es va estendre l'ús de la conserva d'aliments procés afavorit per la Revolució Industrial i va proliferar la literatura gastronòmica, no ja en simples receptaris, sinó en obres d'investigació i divulgació, de teoria i assaig, com la Fisiologia del gust de Jean Anthelme Brillat-Savarin (1825) considerat el primer tractat de gastronomia. -
Al segle xx ha tingut una especial rellevància la indústria conservera i l'elaboració d'aliments precuinats, així com la tendència al menjar ràpid —amb productes com hamburgueses i frankfurts— i els preparats per a microones. En sentit invers, ha sorgit una nova preocupació pels aliments sans i equilibrats, que ha afavorit el sorgiment de nous productes que destaquen les seves qualitats nutricionals. -
Des d'aleshores, la cuina internacional es va caracteritzar per la creativitat i la investigació, i van sorgir diverses tendències encaminades a diversos aspectes de l'art culinari: cuina d'autor, cuina fusió, cuina d'investigació, cuina de rescat, cuina de deconstrucció, cuina molecular, etc.
Un dels cuiners contemporanis més rellevants ha estat Ferran Adrià, apodat per la revista Gourmet «el Salvador Dalí de la cuina».