Absolutistes i liberals (europa)

By explore
  • La Industrialització

    La Industrialització
    En algunes regions d'Europa va haber un conjunt de canvis econòmics, que van afectar tots els sectors.
    Va anar desplaçant progressivament les antigues formes de producció artesanal i va comportar un canvi en l'organització social i política de la major part dels països europeus.
  • José de San Martín

    José de San Martín
    José de San Martín va proclamar a Buenos Aires la independència d'Argentina, que es va consolidar definitivament el 1816.
  • La Restauració absolutista

    La Restauració absolutista
    Caracteritzat per l'hegemonia de les monarquies absolutes vencedores de Napoleó i pel restabliment de l'absolutisme.
    Com a conseqüència del congrés de Viena, el mapa polític d'Europa va canviar significativament. Les tres grans monarquies absolutes d'Europa van crear la Santa Aliança a fi d'impedir la difusió de les idees revolucionàries liberals i defensar l'absolutisme monàrquic.
  • Les revolucions liberals

    Les revolucions liberals
    Els enfrontaments entre liberals i absolutistes van ser constants des de l'any 1815 i fins al 1848.
  • El congrés de Viena i la llibertat dels pobles

    El congrés de Viena i la llibertat dels pobles
    Les fronteres d'Europa dividien pobles que es consideraven una mateixa nació.
    Menystenia la realitat cultural i nacional dels pobles i les monarquies absolutes governaven territoris que englobaven diverses nacions.
  • José de San Martín

    José de San Martín
    Va conduir a la independència a Xile (1818), el Perú (1821) i Bolívia (1825).
  • El moviment revolucionari de 1820

    El moviment revolucionari de 1820
    Va afectar el sud d'Europa: Espanya, el Piemont, Nàpols i Portugal.
    Àustria va intervenir al Piemont i al Regne de Nàpols i l'any 1823 l'exèrcit francès va posar fi al règim liberal per restaurar l'absolutisme a Espanya.
  • La reacció absolutista (1823-1833)

    La reacció absolutista (1823-1833)
    Les potències absolutistes europees van mostrar la seva preocupació per les revolucions liberals que es produïen al sud d'Europa a l'inici de la tercera dècada del segle xix.
    L'any 1823 van enviar un exèrcit d'intervenció, els Cent Mil Fills de Sant Lluís, per tal de posar fi al règim constitucional i liberal.
    Fins al 1833, durant l'anomenada Dècada Ominosa, Ferran VII va tornar a regnar com a monarca absolutista. La seva mort va plantejar el problema de la successió dinàstica, que va desencad
  • L'onada revolucionària de 1830

    L'onada revolucionària de 1830
    Es va originar a França i es va estendre a molts altres països europeus.
    Els grecs van aconseguir la independència de l'imperi Turc.
    Els belgues es van alçar contra els holandesos i van aconseguir la independència amb el suport de França i Anglaterra. Però va haber altres moviments que van fracassar:
    Els polonesos van ser vençuts pels russos.
    Les revoltes a Itàlia i Alemanya van ser reprimides per Àustria.
  • Les revolucions liberals i el nacionalisme

    Les revolucions liberals i el nacionalisme
    La sort dels pobles, un cop passada l'onada revolucionària, va ser diversa:
    Alguns pobles van obtenir aleshores la independència:.
    Altres pobles van aconseguir unificar-se.
    Moltes nacions d'Europa no van veure reconeguda la seva llibertat fins al segle xx.
  • La Revolució de 1848

    La Revolució de 1848
    es va iniciar el mes de febrer a França, quan el poble de París es va alçar contra la monarquia de Lluís Felip I.
    El rei es va veure obligat a abdicar i es va proclamar la República.
    Els esdeveniments revolucionaris a París es van estendre ràpidament a les principals ciutats del centre d'Europa —com Praga, Budapest, Berlín i Viena— i a Itàlia —principalment a Milà.
  • Segle XIX

    Segle XIX
    En el segle XIX es van produir transformacions revolucionàries que van afectar els àmbits de la societat europea: polític, econòmic i social.
    Polític: hi va haber les revolucions burgeses.

    Econòmic: hi va haber la industrialització.
  • La unificació italiana

    La unificació italiana
    El comte de Cavour, ministre del rei del Piemont Víctor Manuel II, va emprendre la unificació italiana. Amb el suport de Napoleó III de França, el Piemont va ocupar la Llombardia, que estava sota el domini d'Àustria. Posteriorment, les forces revolucionàries de Giuseppe Garibaldi, els "camises roges", van conquerir el Regne de les Dues Sicílies (Sicília i Nàpols).
  • La unificació italiana

    La unificació italiana
    Víctor Manuel va prendre el títol de rei d'Itàlia, però encara hi havia territoris que s'escapaven del seu domini. El papa no es deixava prendre Roma, capital dels Estats Pontificis, que defensava amb el suport de les tropes franceses.
  • La unificació alemanya

    La unificació alemanya
    La unificació alemanya va comportar tres guerres:
    L'any 1864, els prussians van vèncer els danesos, que van perdre les regions de Schleswig i Holstein.
    L'any 1866, Prússia va vèncer Àustria (batalla de Sadowa) i va aconseguir crear la Confederació Alemanya del Nord.
    Més endavant, l'any 1870, Prússia va derrotar França (batalla de Sedan) i es va annexionar els territoris d'Alsàcia i la Lorena.
    En aquest moment es va constituir l'imperi Alemany, sota el control de Prússia.
  • La unificació italiana

    La unificació italiana
    Victòria dels prussians sobre Àustria, que va permetre al Regne d'Itàlia incorporar la regió del Vèneto i els Estats Units.
  • La unificació italiana

    La unificació italiana
    Victòria dels prussians sobre França va permetre al Regne d'Itàlia incorporar la regió del Vèneto i els Estats Units.