Images

L'evolució humana

  • Homo sapiens
    200

    Homo sapiens

    La Parla es va desenvolupar copmpletament gràcies a l'augment d'una àrea cerebral especialitzada, requisit indispensable pel control precís dels llavis i la llengua
  • Homo sapiens idaltu
    200

    Homo sapiens idaltu

    Ésser humà de l'actual espècie que manté lleus trets morfològics arcaics en relación a Homo sapiens sapiens.
  • Homo Neandertal
    250

    Homo Neandertal

    Capacitat craneana de 1500 cm3 superior a la de l' home modern.
  • Homo heidelbergensis
    400

    Homo heidelbergensis

    Constitució ossia més forta i cervells més grans.((1.350 cm³)
  • Homo ergaster

    Homo ergaster

    Té el crani arrodonit, una capacitat entre 800 i 850 cm3
  • Homo erectus

    Homo erectus

    Capacitat craneana entre 800 i 1250 cm3. Ossos més gruixuts.
  • Homo habilis

    Homo habilis

    Tamany de cervell clarament superior als anteriors amb una capacitat craneana 590-690 cm3. Mandíbules més petites.
  • Period: to

    L'evolució humana

    Des del primer homínid fins a l'homo sapiens sapiens
  • Australopithecus robustus

    Australopithecus robustus

    Molars megadònics
  • Homo sapiens sapiens

    Homo sapiens sapiens

    Crani rodó i rostre apalanat, front més alta que el neandertal i altres homínids primitius. Capacitat craniana de 1350 cm3.
  • Homo rudolfensis

    Homo rudolfensis

    Rostre i cos més grans Homo habilis. Capacitat craneana mitjana de 750 cm3.
  • Australopithecus boisei

    Australopithecus boisei

    Té el rostre fort, ample i enfonsat, per aguantar l'esforç d'una forta masticació.
  • Australopithecus aethiopicus

    Australopithecus aethiopicus

    El crani presenta una elevada cresta sagital cap a la part posterior, amb incisius més petits que els anteriors australopithecus.
  • Australopithecus africanus

    Australopithecus africanus

    Tenen un crani més globular i un rostre menys primitiu.
  • Australopithecus afarensis

    Australopithecus afarensis

    Braços més llargs i potents que la majoria de les espècies d'hominids posteriors, que li permetia moure's bé pels arbres.
  • Australopithecus anamensis

    Té el crani similar al d'un simi, però les sevs tíbies indiquen que era bípede.
  • Ardipithecus ramidus

    Ardipithecus ramidus

    Mostra grans similituds amb el ximpanzé, amb canins més petits i adaptacions a la bipedació.
  • Sahelanthropus tchadensis

    Sahelanthropus tchadensis

    Primer homínid que es coneix, trobat al Chad.