-
200
Homo sapiens
La Parla es va desenvolupar copmpletament gràcies a l'augment d'una àrea cerebral especialitzada, requisit indispensable pel control precís dels llavis i la llengua -
200
Homo sapiens idaltu
Ésser humà de l'actual espècie que manté lleus trets morfològics arcaics en relación a Homo sapiens sapiens. -
250
Homo Neandertal
Capacitat craneana de 1500 cm3 superior a la de l' home modern. -
400
Homo heidelbergensis
Constitució ossia més forta i cervells més grans.((1.350 cm³) -
Homo ergaster
Té el crani arrodonit, una capacitat entre 800 i 850 cm3 -
Homo erectus
Capacitat craneana entre 800 i 1250 cm3. Ossos més gruixuts. -
Homo habilis
Tamany de cervell clarament superior als anteriors amb una capacitat craneana 590-690 cm3. Mandíbules més petites. -
Period: to
L'evolució humana
Des del primer homínid fins a l'homo sapiens sapiens -
Australopithecus robustus
Molars megadònics -
Homo sapiens sapiens
Crani rodó i rostre apalanat, front més alta que el neandertal i altres homínids primitius. Capacitat craniana de 1350 cm3. -
Homo rudolfensis
Rostre i cos més grans Homo habilis. Capacitat craneana mitjana de 750 cm3. -
Australopithecus boisei
Té el rostre fort, ample i enfonsat, per aguantar l'esforç d'una forta masticació. -
Australopithecus aethiopicus
El crani presenta una elevada cresta sagital cap a la part posterior, amb incisius més petits que els anteriors australopithecus. -
Australopithecus africanus
Tenen un crani més globular i un rostre menys primitiu. -
Australopithecus afarensis
Braços més llargs i potents que la majoria de les espècies d'hominids posteriors, que li permetia moure's bé pels arbres. -
Australopithecus anamensis
Té el crani similar al d'un simi, però les sevs tíbies indiquen que era bípede. -
Ardipithecus ramidus
Mostra grans similituds amb el ximpanzé, amb canins més petits i adaptacions a la bipedació. -
Sahelanthropus tchadensis
Primer homínid que es coneix, trobat al Chad.
