Evolució de l'home

  • Period: 200 to

    Evolució de l'home

  • 250

    Homo Sapiens ( fa uns 250.000 anys)

    Homo Sapiens ( fa uns 250.000 anys)
    La Parla es va desenvolupar copmpletament gràcies a l'augment d'una àrea cerebral especialitzada, requisit indispensable pel control precís dels llavis i la llengua
    Té duess subespècies: Homo sapiens sapiens i Homo sapiens idaltu (extingit).
  • 300

    Homo neandertal (fa entre 120000 i 300000 anys)

    Homo neandertal (fa entre 120000 i 300000 anys)
  • Jan 31, 800

    Homo heidelbergensis (fa uns 800.000 anys)

    Homo heidelbergensis  (fa uns 800.000 anys)
    Constitució ossia més forta i cervells més grans.((1.350 cm³)
    Alts (1,75 m) i forts (100 kg)
    Cranis aplanats, amb mandíbules sortints i gran abertura nasal.
  • Homo habilis (fa entre 1.500 i 2.000 milions d'anys aprox.)

    Homo habilis (fa entre 1.500 i 2.000 milions d'anys aprox.)
    Tamany de cervell clarament superior als anteriors amb una capacitat craneana 590-690 cm3. - - -Presenten mandíbules més petites i estretes amb dentsmolt similars als anteriors
    - Compartien amb els simis les prorcions corporals.
    - Es va pensar fins fa poc que van ser els primers en utilitzar utensilis de pedra.
  • Homo erectus ( fa uns 1.8 milions d'anys)

    Homo erectus ( fa uns 1.8 milions d'anys)
    Crani baix i arrodonit
    - Front prominent
    - Capacitat craneana entre 800 i 1250 cm3.
    - Ossos més gruixuts que els de les espècies anteriors. Podien suportar forts moviments i tensions. - - Mandíbula gran i fort amb dents petites.
  • Australopithecus robustus ( fa entre 1500 i 2000 milions d'anys approx.)

    Australopithecus robustus ( fa entre 1500 i 2000 milions d'anys approx.)
    Dents megadòntics.
  • Homo Rudolfensis ( fa uns 1.900 milions d'anys)

    Homo Rudolfensis ( fa uns 1.900 milions d'anys)
    Rostre i cos més grans Homo habilis. Capacitat craneana media de 750 cm3.
    Dents grosses, semblants als australopitecos robustos.
  • Homo ergaster ( fa uns 2.000 milions d'anys)

    Homo ergaster ( fa uns 2.000 milions d'anys)
    Té el crani arrodonit, una capacitat entre 800 i 850 cm3
    Front prominent rostre més fi que l'erectus
    Dents petites.
  • Australopithecus boisei (fa entre 1.5 i 2.5 milions d'anys)

    Australopithecus boisei (fa entre 1.5 i 2.5 milions d'anys)
    Té el rostre fort, ample i enfonsat, per aguantar l'esforç d'una forta masticació.
    Molars de tamany 4 vegades superior als actuals.
  • Australopithecus aethiopicus ( fa uns 2700000 anys)

    Australopithecus aethiopicus ( fa uns 2700000 anys)
    El crani presenta una elevada cresta sagital cap a la part posterior – Els seus incisiue eren més petits que els dels anterior australopitecs.
  • Australopithecus africanus (fa entre 2.5 i 3 milions d'anys)

    Australopithecus africanus (fa entre 2.5 i 3 milions d'anys)
    Tenen un crani més globular
    Un rostre i dents amb un aspecte menys primitiu.
    Les característiques facials i cranials denoten una complexió forta.
  • Australopithecus afarensis ( entre 3,9 i 2,9 m.a.)

    Australopithecus afarensis ( entre 3,9 i 2,9 m.a.)
    Rostre ample, aplanat i més vertical.
    -Braços més llargs i potents que la majoria de les espècies d'hominids posteriors.
    - Està especialment adaptada pujar pels arbres.
  • Australopithecus anamensis ( fa uns 4,2 - 3,9 m.a.)

    Australopithecus anamensis ( fa uns  4,2 - 3,9 m.a.)
    El crani és semblant al d'un simi, però la seva llarga tíbia indica que al caminar tot el pes del cos el posava alternativament en una de les extremitats inferiors, com és habitual en la bipedació.