-
Annexió de Llombardia
Itàlia estava dividida en set estats. Durant les revolucions liberals de 1830 i 1848 va sorgir la idea de la unificació ("il risorgimento" )que l'any 1859 va començar a portar a terme el rei de Piemont-Sardenya, Víctor Manuel II, amb ajuda del seu primer ministre, Cavour.
El primer pas va ser aliar-se amb França, per declarar la guerra a Àustria, que dominava els territoris del nord. Darrere les victòries de Magenta i Solferino, es va produir l'annexió de Llombardia al R. de Piemont-Sardenya. -
Adquisició dels Ducats de Parma, Mòdena i Toscana.
Les revoltes populars als Ducats de Parma, Mòdena i Toscana donen lloc a la petició d'annexió d'aquests ducats al regne de Piemont-Sardenya.
A canvi del suport de França a la unificació italiana, es va demanar mitjançant el Tractat de Turín (24 març 1860) l'annexió de Savoia i Niça a França. -
Incorporació del regne de les Dues Sicílies (Nàpols i Sicília) al regne de Piemont.
Garibaldi, idealista i revolucionari italià, amb el seu grup de revolucionaris anomenats "camises roges" aconsegueixen el control del regne de les Dues Sicílies (Sicília i Nàpols) que estaven en mans dels Borbons.
Garibaldi era partidari de la república i no de la monarquia, però va recapacitar i va reconéixer a Víctor Manuel II com a rei. El 17 de març de 1861 naix el regne d'Itàlia. -
Guerra de Prússia i Àustria contra Dinamarca pels Ducats de Schleswig i Holstein.
La unificació alemanya va ser el resultat d'un gran pla del militar von Bismarck que consistia en convertir al rei de Prússia, Guillem I, en el màxim governant dels estats alemanys. Per aconseguir-lo van fer falta tres guerres.
La primera guerra (1864), es va produir entre l'aliança de Prússia i Àustria contra Dinamarca que tenia els ducats de Schleswig i Holstein baix el seu poder.
L'aliança va guanyar la guerra i es van repartir els ducats, Schleswig per a Prússia i Holstein per a Àustria. -
Annexió de Vèneto (Venècia).
Per aconseguir la incorporació de Vèneto (Venècia), Víctor Manuel II es va aliar amb Prússia, rival d'Àustria.
La victòria prussiana va obligar Àustria a donar Venècia a Itàlia en el Tractat de Viena (3 d'octubre de 1866). -
Guerra de Prússia contra Àustria
Prússia i Àustria eren les dues grans potències de la Confederació alemanya, creada al Congrés de Viena (1815) i a la qual pertanyien 39 estats.
Prússia considerava que perquè Guillem I arribara al poder era necessari eliminar a Àustria de la Confederació i va declarar la guerra a Àustria.
La guerra va durar set setmanes i a la batalla de Sadowa Prússia es va fer amb la victòria. -
Confederació Alemanya del Nord
Prússia forma la Confederació d'Alemanya del Nord (agrupació de 22 estats del nord).
Aquesta confederació naix amb la dissolució de la Confederació Germànica i durà fins a la proclamació de l'Imperi Alemany el 1871.
Aquesta nova unió va consolidar el poder de Prússia al nord d'Alemanya i va col·locar els fonaments del control prussià als estats del sud. -
Period: to
Guerra contra França i formació del II Reich.
França tenia temor de l'expansió de Prússia i aquesta buscava l'annexió dels estats del sud.
En juliol de 1870 va començar la guerra. Prússia, gràcies a les seues xarxes de ferrocarrils va poder mobilitzar més tropes i va guanyar a la batalla de Sedan.
En febrer de 1871 es va firmar el Tractat de Versalles on França va cedir els territoris d'Alsàcia i Lorena a Prússia.
Amb la unió dels estats del sud es va completar la unificació i va nàixer el II Reich amb Guillem I i Bismarck en el poder. -
Invasió dels Estats Pontificis. Roma capital del regne.
La unificació no podia estar completa fins a incorporar els Estats Pontificis. La negativa del Papa, que comptava amb la defensa de les tropes de Napoleó III, i dels catòlics europeus dificultava la fase final de la unificació.
El 20 de setembre de 1870, les tropes italianes entren a Roma aprofitant que Napoleó III havia perdut la batalla de Sedan enfront Prússia i havia retirat les seues tropes de Roma.
La unificació es va completar i en febrer de 1871 Roma es va convertir en capital d'Itàlia.