La Filosofia de la Naturalesa: Les cosmovisions científiques de l'Univers

Timeline created by filosoficas
In History
  • 4,000 BCE

    ELS SUMERIS

    ELS SUMERIS
    La Ur fou una ciutat de Mesopotàmia. Segons l'Antic Testament, era el lloc d'on era originari Abraham (actualment és a l'Iraq). Aquesta fou fundada pels sumeris.
    Sumer va ser una regió al sud de l'antiga Mesopotàmia, entre la desembocadura dels rius Eufrates i Tigris. Els sumeris són considerats com la primera i més antiga civilització amb escriptura del món. Aquests són els que donen nom a les primeres constel.lacions.
  • 3,000 BCE

    ELS EGIPCIS

    ELS EGIPCIS
    Els egipcis van construir les piràmides de Gizeh, que es troben entre les més famoses i més antigues construccions monumentals de la humanitat. Estan situades a la riba occidental de la vall del Nil, a uns vuit quilòmetres al sud-oest de la ciutat de Gizeh. Per poder construir-les van utilitzar coneixements astronòmics.
    També, cal destacar que a Anglaterra s'erigeix la primera fase de Stonehenge. Aquest és un monument megalític de l'edat del bronze i del neolític situat a Gran Bretanya.
  • 2,000 BCE

    NAIXEMENT CIVILITZACIÓ BABILÒNICA

    NAIXEMENT CIVILITZACIÓ BABILÒNICA
    S'afegeixen cercles a Stonehenge.
    Neix la civilització babilònica. Aquesta era un antic estat de Mesopotàmia (actualment l'Iraq) que es va originar a partir dels territoris units d'Accàdia i Sumer.
  • 1,300 BCE

    ELS XINESOS

    ELS XINESOS
    Els xinesos inventen el que problement fou el primer calendari del món.
  • 1,200 BCE

    ANTIGA GRÈCIA (PART 1)

    ANTIGA GRÈCIA (PART 1)
    És en aquest moment on sorgeix l'autèntica ciència. Durant aquest període es creia que la Terra i el mar que l'envoltava estaven dins d'una semiesfera transparent, semblant a una formatgera, on es trobaven subjectes les estrelles fixes.
    Aquesta esfera girava al voltant d'un eix central perpendicular a el disc, donant una volta al dia. La Lluna, el Sol i els altres planetes es desplaçaven per la semiesfera tal com es veien des de la Terra.
  • 1,200 BCE

    ANTIGA GRÈCIA (PART 2)

    ANTIGA GRÈCIA (PART 2)
    Però els filòsofs i científics volien adquirir més coneixement sobre la forma de la Terra. Per això, continuen amb la investigació d'aquesta semiesfera. Durant aquesta se n'adonen de que hi ha diferents inconsistències. Per intentar solucionar aquestes, sorgeixen diferents científics i filòsofs que es dediquen a investigar, intentar donar una resposta a les inconsistències , afegir nou coneixement...
    Els més destacables són Filolau i Hecateu.
  • -500 BCE

    HECATEU DE MILET (PART 3 ANTIGA GRÈCIA)

    HECATEU DE MILET (PART 3 ANTIGA GRÈCIA)
    Fou un historiador i geògraf jònic que va viure en el segle IV a. C. Va ser el primer geògraf científic , i és possiblement per això que sel considera el pare de la geografia. Hecateu resumia la cosmologia del moment amb el pensament ancestral : "La
    Terra tenía la forma d'un disc amb Grècia, en el seu centre". El disc, d'uns 10.000 quilòmetres de diàmetre,estava rodejat pel riu Oceànic en tota la seva perifèria. Aquest penetrava en el seu interior formant el mar Mediterrani.
  • -450 BCE

    FILOLAU DE TARENTO (PART 4 ANTIGA GRÈCIA)

    FILOLAU DE TARENTO (PART 4 ANTIGA GRÈCIA)
    Filolau fou deixeble de Pitàgores, i com ell, pensava que la terra era esfèrica. Aquest va observar que quan un vaixell s'allunyava de l'observador, el tamany del vaixell s'anava reduint. Aquest fet era molt difícil d'explicar envers la hipòtesi on la Terra és plana , en canvi era més evident si s'explicava amb la hipòtesi on la Terra és esfèrica.
  • -450 BCE

    FILOLAU DE TARENTO PART 2 (PART 5 ANTIGA GRÈCIA)

    FILOLAU DE TARENTO PART 2 (PART 5 ANTIGA GRÈCIA)
    Filolau també va tenir en compte les observacions dels astrònoms; aquests deien que si la lluna apareix com un disc circular era molt raonable pensar que es tractava d'un cos esfèric, d'aquesta manera era evident pensar que la Terra tendria la mateixa forma que la lluna.
  • -450 BCE

    FILOLAU DE TARENTO PART 3 (ANTIGA GRÈCIA PART 6)

    FILOLAU DE TARENTO PART 3 (ANTIGA GRÈCIA PART 6)
    El què el diferenciava dels pensadors de llavors és que ell creia en un univers amb un foc central, i que la Terra es movia i donava voltes al voltant d'aquest foc, a l'igual que el Sol, la Lluna i els cinc planetes coneguts fins llavors.
    Cal destacar que possiblement fou el primer en anunciar que la Terra es movia en l'espai.
  • -350 BCE

    ARISTÒTIL (PART 2)

    ARISTÒTIL (PART 2)
    Segons Aristòtil la Terra està immòbil en el centre de l'univers i al voltant d'ella giraven la resta de planetes (lluna i el sol). Aristòtil considerava que hi havia dues regions en l'univers. La primera era la SUBLUNAR en la qual tots els elements d'aquest món estaven formats per: Terra, aigua, aire i foc (sòlid, líquid i gas).
    A continuació esmenta la SUPRALUNAR, aquesta ha existit sempre i no morirà mai. Aquets elements estaven formats per un brillant anomenat éter.
  • -350 BCE

    ARISTÒTIL (PART 4)

    ARISTÒTIL (PART 4)
    La visió d'Aristòtil és molt important ja que dura molts d'anys, pràcticament 200, fins que Copèrnic en el segle XVI crea un nou model respecte el paper i la funció del Cosmo.
    També cal destacar que aquesta visió cosmològica està basada en el sentit comú, ja que, la nostra experiència ens diu que la Terra no es mou. És aquí on sorgeix l'error d'Aristòtil.
    El pas del model aristotèlic al de la mecànica quàntica resultà tan difícil que s'anomenà REVOLUCIÓ CIENTÍFICA.
  • -350 BCE

    ARISTÒTIL (PART 3)

    ARISTÒTIL (PART 3)
    També esmenta que tots els cossos experimenten moviments que són naturals. Ens explica que hi ha dos tipus de moviments ; els naturals i els forçats (aquest no n'inclou d'altres com el d'una fletxa que està al mig del natural i el forçat). Cal destacar que Aristòtil explicava en el seu model que les estrelles estaven sempre fixes com en una xarxa, aquesta feia la forma d'una bolla i anava girant en torn a la Terra de manera que feia una volta per dia.
  • -350 BCE

    ARISTÒTIL (PART 1)

    ARISTÒTIL (PART 1)
    Aristòtil va ser un filòsof, polímata i científic nascut a la ciutat d'Estagira, a nord de Antiga Grècia . És considerat al costat de Plató, el pare de la filosofia occidental. Les seves idees han exercit una enorme influència sobre la història intel·lectual d'Occident per més de dos mil.lenis.
    Amb ell sorgeix una revolució científica que acaba amb el canvi del paradigma que hi havia fins aquell moment.
  • -200 BCE

    ARISTARC DE SAMOS (PART 1)

    ARISTARC DE SAMOS  (PART 1)
    Fou el primer en donar uns resultats sobre la distància entre la Terra i el Sol. També va calcular la distància a la Lluna per mitjà d'un eclipse, on l'ombra de la Terra era projectada sobre la Lluna i gràcies a la curvatura que presentava, va deduir la distància; encara que no va estar molt encertat en els seus càlculs.
  • -200 BCE

    ARISTARC DE SAMOS (PART 2)

    ARISTARC DE SAMOS (PART 2)
    Va ser el primer en parlar del model heliocèntric, és a dir, el Sol com a centre de l'univers, però aquesta idea va ser rebutjada ràpidament ja que en aquella època dominava la teoría geocèntrica, és a dir, la Terra com a centre de l'univers, model d'Aristòtil. L'únic que ens queda d'ell és el seu treball sobre les dimensions del Sol i la Lluna i de les distàncies d'aquests a la Terra. La resta, probablement van desaparèixer en un dels incendis de la biblioteca d'Alexandria.
  • -200 BCE

    ARISTARC DE SAMOS (PART 3)

    ARISTARC DE SAMOS (PART 3)
    És important destacar que Aristarc dubtava del paradigma de la seva època, ja que, va parlar del model heliocentrista. Model del qual no es farà cas fins que segles després és defensat i utilitzat per Copèrnic en el seu llibre "Revolutionibus Orbium Coelestium".
  • -196 BCE

    ERASTÒSTENES I EL TAMANY DE LA TERRA

    ERASTÒSTENES I EL TAMANY DE LA TERRA
    Una vegada acceptada la forma esfèrica de la Terra i el model d'Aristòtil, era essencial determinar el tamany dels diferents components del model.
    Eratòstenes de Cirene va dur a terme la primera mesura del radi de la Terra. Ho va calcular mitjançant l'observació de les ombres projectades el mateix dia i hora en diferents latituds (Alexandria i Siena) i determinant l'angle que formaven els raigs de Sol. Una vegada fet això, es va redissenyar l'estructura de l'univers.
  • -150 BCE

    DISTÀNCIA DE LA TERRA A LA LLUNA

    DISTÀNCIA DE LA TERRA A LA LLUNA
    Era important saber a quina distància de la Terra es trobaven els planetes, coneguts com: el Sol, la Lluna, Venus, Júpiter, Mart i Saturn. Per fer això, van agafar com a referència la Lluna. La primera mesura de la mida de la Lluna i la distància a la qual es troba de la Terra, la va dur a terme Hiparc de Nicea, basant-se en l'observació d'un eclipsi, utilitzant el mètode d'Aristarc de Samos. Va arribar a la conclusió de que aquesta distància era de 379.000km.
  • -100 BCE

    POSIDONI

    POSIDONI
    Posidoni, va refer el càlcul de Erastòtenes i va obtenir una longitut de la circumferència de la Terra notablement menor. Va emprar un mètode semblant a l'utilitzat per Eratòstenes, va agafar com a referència la posició de l'estrella Canopus i les seves diferents posicions sobre Rodes i Alexandria. Aquesta longitud era de 28.345Km, estimació casi exacta a la actualitat.
  • 150

    PTOLOMEU (PART 2)

    PTOLOMEU (PART 2)
    Ptolomeu va ser l'autor del llibre astronòmic anomenat "Almagest", que vol dir "El gran tractat" on reflexa la seva visió geocentrista. El qual conté les dimensions de la Terra que va medir Posidoni. Ptolomeu és considerat l'últim savi de l'antiguitat clàssica, ja que prest cauria l'Imperi Romà; les seves teories van perdurar al llarg de la Edad Mitjana, ja que era defensat per l'Esglèsia Catòlica que aportava el seu punt de vista teològic. Aquestes idees perduren fins Copèrnic.
  • 150

    PTOLOMEU (PART 1)

    PTOLOMEU (PART 1)
    Fins a ell, solament hi ha hagut desenvolupament de la ciència normal. Això , no significa que tots els antics científics estiguessin d'acord amb el model geocentrista. Alguns com Aristarc de Samos ja s'oponien al model establert, però no varen tenir suficient influència com per començar una revolució científica.
  • 1543

    LA REVOLUCIÓ CIENTÍFICA. REVOLUCIÓ COPERNICA

    LA REVOLUCIÓ CIENTÍFICA. REVOLUCIÓ COPERNICA
    L'any 1543 es va publicar el model heliocèntric de Copèrnic, "Revolutionibus Orbium Coelestium". El qual demostra que el Sol és el centre de l'univers i la Terra és un altre planeta ,com els altres, menys la Lluna, que gira al voltant de la Terra, etc.
    Aquestes afirmacions van suposar una revolució cientíca; va canviar el concepte que la humanitat tenía de l'univers; va exaltar l'interès social per la cosmologia i la invalidesa del model d'Aristòtil, ocacionant, un canvi de paradigma.
  • 1543

    COPÈRNIC I LA REVOLUCIÓ CIENTÍFICA

    COPÈRNIC I LA REVOLUCIÓ CIENTÍFICA
    Amb Copèrnic s'inicia la revolució científica per fer un canvi de paradigma que durarà fins a Newton.
    Per Copèrnic, científics com Aristarc li seràn molt útils, ja que el model heliocentrista que defensaven l'ajudarà a precisar els seus avanços.
  • 1546

    TYCHO BRAHE

    TYCHO BRAHE
    Neix l'any 1546.
    En el 1572 va observar una nova estrella. Això descarta la teoria que el cel és immutable.
    Desitjava crear nous instruments per millorar les investigacions i gràcies a les subvencions del rei ho va poder fer. Amb aquests instruments podia determinar el paral de molts cossos celestes (sobretot els més propers).
    Va proposar un model planetari que no va tenir èxit degut a la seva complexitat: la Terra era el centre de l'Univers, però els planetes giraven al voltant del Sol.
  • 1564

    GALILEO GALILEI

    GALILEO GALILEI
    Neix Galileo Galilei, el qual va establir el mètode de treball basat en l'experimentació. També és el realitzador de l'estudi del pèndol i la caiguda lliure dels cossos al buit.
    Amb les aportacions de Kepler i seves, s'estableix el nou model d'univers: un sistema heliocèntric amb òrbites el.líptiques que segueixen les primeres dues lleis de Kepler i les distàncies correctes del Sol fixades per la tercera llei.
  • 1571

    JOHANNES KEPLER

    JOHANNES KEPLER
    Neix Johannes Kepler.
  • KEPLER, LA SEVA OBRA

    KEPLER, LA SEVA OBRA
    Va escriure la considerada darrera obra pitagòrica que mostrava un model d'univers: els planetes giren al voltant del sol i el radi de les òrbites que formen són esferes n les que s'inscriu un sòlid regular (diferent en cada òrbita de cada planeta).
    Envia una còpia a Tycho Brahe i una a Galileu. Tycho veu que ha utilitzat les dades de Copèrnic.
  • COLABORACIÓ KEPLER I TYCHO

    COLABORACIÓ KEPLER I TYCHO
    Tycho encarrega a Kepler uns càlculs de l'òrbitra de Mart. Aquest accepta i ho fa utilitzant el model copèrnic, ja que creu que Tycho s'equivoca.
    Quan Tycho mor, la seva documentació queda en mans de Kepler, que la utilitza per crear 3 lleis:
    1a: els planetes formen una òrbita el.líptica (i un dels focus és el Sol)
    2a: quan el planetes s'atraquen al sol, augmenten la velocitat.
    3a: relaciona el temps de cada planeta en recórrer l'òrbita completa amb les seves distàncies mitges al Sol.
  • GALILEO: TELESCOPI

    GALILEO: TELESCOPI
    Crea el primer telescopi amb el que va poder observar:
    -Els valls i muntanyes de la lluna. Veuen que és tan similar ala Terra que alguns pensen que és un altre planeta.
    -Satèl·lits de Júpiter que compleixen les lleis de Kepler.
    -Taques solars que reafirmen que la immutabilitat del Sol és errònia: està en rotació.
    -Venus té fases com la lluna que només es poden explicar amb el model copèrnicà.
  • GALILEO: PUBLICACIÓ DE LES SEVES CONCLUSIONS

    GALILEO: PUBLICACIÓ DE LES SEVES CONCLUSIONS
    Es tracta d'un supòsit diàleg entre Copèrnic i Ptolomeu on el model geocèntric i la immutabilitat dels cels queda en mala posició.
  • GALILEO: INSQUISICIÓ

    Va ser jutjat per la Inquisició de heretgia i obligat a deixar enrere les seves teories. Va passar els seus darrers anys en arrest domiciliari.
  • ISAAC NEWTON

    ISAAC NEWTON
    Acaba la revolució científica iniciada per Copèrnic i per tant s'estableix un nou paradigma. Crea els 3 principis de la dinàmica: la primera es tracta de la llei de la inèrcia, la segona, de la força i finalment, la tercera, és sobre l'acció-reacció.
    També és el desenvolupador de la llei de la Gravitació Universal.