La Filosofia de la Naturalesa: Les cosmovisions científiques de l'Univers

Timeline created by filosoficas
In History
  • 4,000 BCE

    ELS SUMERIS

    La Ur fou una ciutat de Mesopotàmia. Segons l'Antic Testament, era el lloc d'on era originari Abraham. Actualment és a l'Iraq. Aquesta fou fundada pels sumeris. Sumer va ser una regió al sud de l'antiga Mesopotàmia, entre la desembocadura dels rius Eufrates i Tigris. Els sumeris són considerats com la primera i més antiga civilització amb escriptura del món. Aquests són els que donen nom a les primeres constelacions.
  • 3,000 BCE

    ELS EGIPCIS

    Els egipcis van construir les piràmides de Gizeh, que es troben entre les més famoses i més antigues construccions monumentals de la humanitat. Estan situades a la riba occidental de la vall del Nil, a uns vuit quilòmetres al sud-oest de la ciutat de Gizeh. Per poder construïr-les van utilitzar coneixements astronòmics.
    També, cal destacar que a Anglaterra s'erigeix la primera fase de Stonehenge. Aquest és un monument megalític de l'edat del bronze i del neolític situat a Gran Bretanya.
  • 2,000 BCE

    NAIXEMENT CIVILITZACIÓ BABILÒNICA

    S'afegeixen cercles a Stonehenge.
    Neix la civilització babilònica. Aquesta era un antic estat de Mesopotàmia (actualment l'Iraq) que es va originar a partir dels territoris units d'Accàdia i Sumer.
  • 1,300 BCE

    ELS XINESOS

    Els xinesos inventen el que problement fou el primer calendari del món.
  • 1,200 BCE

    ANTIGA GRÈCIA (PART 1)

    És en aquest moment on sorgeix l'autèntica ciència. Durant aquest període es creia que la Terra i el mar que l'envoltava estaven dins d'una semiesfera transparent, semblant a una formatgera, on es trobaven subjectes les estrelles fixes.
    Aquesta esfera girava al voltant d'un eix central perpendicular a el disc, donant una volta al dia. La Lluna, el Sol i els altres planetes es desplaçaven per la semiesfera tal com es veien des de la Terra.
  • 1,200 BCE

    ANTIGA GRÈCIA (PART 2)

    Però els filòsofs i científics volien adquirir més coneixement sobre la forma de la Terra. Per això, continuen amb la investigació d'aquesta semiesfera. Durant aquesta se n'adonen que hi ha diferentes inconsistències. Per intentar solucionar-les sorgeixen diferents científics i filòsofs que es dediquen a investigar, intentar donar una resposta a les inconsistències , afegir nou coneixement...
    Els més destacables són Filolau i Hecatet.
  • -500 BCE

    HECATET DE MILET (PART 3 ANTIGA GRÈCIA)

    Fou un historiador i geògraf jònic que va viure en el segle IV a. C. Va ser el primer geògraf científic , i és possiblement per això que sel considera el pare de la geografia. Hecatet resumia la cosmologia del moment amb el pensament ancestral : "La
    Terra tenía la forma d'un disc amb Grècia, en el seu centre". El disc, d'uns 10.000 kilómetros de diàmetre,estava rodetjat pel riu Oceànic en tota la seva perifèria. Aquest penetrava en el seu interior formant el mar Mediterrani.
  • -450 BCE

    FILOLAU DE TARENTO (PART 4 ANTIGA GRÈCIA)

    Filolau fou deixeble de Pitàgores, i com ell, pensava que la terra era esfèrica. Aquest va observar que quan un vaixell s'allunyava de l'observador, el tamany del vaixell s'anava reduint. Aquest fet era molt difícil d'explicar envers la hipòtesi on la Terra és plana , encanvi era més evident si s'explicava amb la hipòtesi on la Terra és esfèrica.
  • -450 BCE

    FILOLAU DE TARENTO PART 2 (PART 5 ANTIGA GRÈCIA)

    Filolau també va tenir en compte les observacions dels astrònoms; deien que si la lluna apareix com un disc circular era molt raonable pensar que es tractava d'un cos esfèric, d'aquesta manera era evident pensar que la Terra tendria la mateixa forma que la lluna.
  • -450 BCE

    FILOLAU DE TARENTO PART 3 (ANTIGA GRÈCIA PART 6)

    El que el diferenciava dels pensadors de llavors és que ell creia en un univers amb un foc central, i que la Terra es movia i donava voltes al voltant d'aquest foc, a l'igual que el Sol, la Lluna i els cinc planetes coneguts fins llavors.
    Cal destacar que possiblement fou el primer en anunciar que la Terra es movia en l'espai.
  • -350 BCE

    ARISTÒTIL (PART 1)

    Segons Aristòtil la Terra està immòbil en el centre de l'univers i al voltant d'ella giren la resta de planetes (lluna i el sol). Aristòtil considera que hi ha dues regions en l'univers. La primera és la SUBLUNAR, tots els elements d'aquest món estan formats per 4 elements : Terra, aigua, aire i foc (sòlid, líquid i gas). A continuació esmenta la SUPRALUNAR, aquesta ha existit sempre i no morirà mai. Aquets elements estan formats per un element brillant anomenat éter.
  • -350 BCE

    ARISTÒTIL (PART 2)

    La visió d'Aristòtil és molt important ja que dura molts d'anys, pràcticament 200, fins que Copèrnic en el segle XVI crea un nou model respecte el paper i la funció del Cosmo.
    També cal destacar que aquesta visió cosmològica està basada en el sentit comú, ja que, la nostra experiència ens diu que la Terra no es mou. És aquí on sorgeix l'error d'Aristòtil.
  • -200 BCE

    ARISTARC DE SAMOS. PART 1

    ARISTARC DE SAMOS. PART 1
    Va ser el primer en donar uns resultats sobre la distància entre la Terra i el Sol. També va calcular la distància a la Lluna per mitjà d'un eclipse, on l'ombra de la Terra era projectada sobre la Lluna i gràcies a la curvatura que presentava, va deduir la distància; encara que no va estar molt encertat en els seus càlculs.
  • -200 BCE

    ARISTARC DE SAMOS. PART 2

    ARISTARC DE SAMOS. PART 2
    Va ser el primer en parlar del model heliocèntric, és a dir, el Sol com a centre de l'univers, però aquesta idea va ser rebutjada ràpidament ja que en aquella època dominava la teoría geocèntrica, és a dir, la Terra com a centre de l'univers, model d'Aristotil. Lúnic que ens queda d'ell és el seu treball sobre les dimensions del Sol i la Lluna i de les distàncies d'aquests a la Terra, la resta problablement van desaparèixer en un dels incendis de la biblioteca d'Alexandria.
  • -200 BCE

    ARISTARC DE SAMOS. PART 3

    ARISTARC DE SAMOS. PART 3
    Aristarc dubtava del paradigma de la seva època, ja que va parlar de el model heliocentrista. Model del qual no es farà cas fins que segles després és defensat i utilitzat per Copèrnic en el seu llibre "Revolutionibus Orbium Coelestium".
  • -196 BCE

    ERASTÒSTENES I EL TAMANY DE LA TERRA

    ERASTÒSTENES I EL TAMANY DE LA TERRA
    Una vegada acceptada la forma esfèrica de la Terra i el model d'Aristòtil, era essencial determinar el tamany dels diferents components del model.
    Eratòstenes de Cirene va dur a terme la primera mesura del radi de la Terra. Ho va calcular mitjançant l'observació de les ombres projectades el mateix dia i hora en diferents latituds (Alexandria i Siena) i determinant l'angle que formaven els raigs de Sol. Una vegada fet això, es va redissenyar l'estructura de l'univers.
  • -150 BCE

    DISTÀNCIA DE LA TERRA A LA LLUNA

    DISTÀNCIA DE LA TERRA A LA LLUNA
    Era important saber a quina distància de la Terra es trobaven els planetes, coneguts com: el Sol, la Lluna, Venus, Júpiter, Mart i Saturn. Per fer això, van agafar com a referència la Lluna. La primera mesura de la mida de la Lluna i la distància a la qual es troba de la Terra, la va dur a terme Hiparc de Nicea, basant-se en l'observació d'un eclipsi, utilitzant el mètode d'Aristarc de Samos. Va arribar a la conclusió de que aquesta distància era de 379.000km.
  • -100 BCE

    POSIDONI

    POSIDONI
    Posidoni, va refer el càlcul de Erastòtenes i va obtenir una longitut de la circumferència de la Terra notablement menor. Va emprar un mètode semblant a l'utilitzat per Eratòstenes, va agafar com a referència la posició de l'estrella Canopus i les seves diferents posicions sobre Rodes i Alexandria. Aquesta longitud era de 28.345Km, estimació casi exacta a la actualitat.
  • 150

    PTOLOMEU

    PTOLOMEU
    Ptolomeu va ser l'autor del llibre astronòmic anomenat "Almagest", que vol dir "El gran tractat" on reflexa la seva visió geocentrista. El cual conté les dimensions de la Terra que va medir Posidoni. Ptolomeu es considerat l'últim savi de l'atinguitat clàssica, ja que prest cauria l'Imperi Romà; les seves teoríes van perdurar al llarg de la Edad Mitjana, ja que era defensat per l'Esglèsia Catòlica que aportava el seu punt de vista teològic. Aquestes idees perdurarán fins Copèrnic.
  • 1543

    LA REVOLUCIÓ CIENTÍFICA. REVOLUCIÓ COPERNICA

    LA REVOLUCIÓ CIENTÍFICA. REVOLUCIÓ COPERNICA
    L'any 1543 es va publicar el model heliocèntric de Copèrnic, "Revolutionibus Orbium Coelestium". El qual demostra que el Sol és el centre de l'univers y la Terra és un altre planeta com els altres, menys la Lluna, que gira al voltant de la Terra, etc.
    Aquestes afirmacions van soposar una revolució cientíca; va canviar el concepte que la humanitat tenía de l'univers; va exaltar l'interès social per la cosmologia y la invalidesa del model d'Aristòtil, ocacionant, un canvi de paradigme.
  • 1546

    TYCHO BRAHE

    TYCHO BRAHE
    Neix l'any 1546.
    En el 1572 va observar una nova estrella. Això descarta la teoria que el cel és immutable.
    Desitjava crear nous instruments per millorar les investigacions i gràcies a les subvencions del rei ho va poder fer. Amb aquests instruments podia determinar el paral de molts cossos celestes (sobretot els més propers).
    Va proposar un model planetari que no va tenir èxit degut a la seva complexitat: la Terra era el centre de l'Univers, però els planetes giraven al voltant del Sol.
  • 1564

    GALILEO GALILEI

    GALILEO GALILEI
    Neix Galileo Galilei, el qual va establir el mètode de treball basat en l'experimentació. També és el realitzador de l'estudi del pèndol i la caiguda lliure dels cossos al buit.
    Amb les aportacions de Kepler i seves, s'estableix el nou model d'univers: un sistema heliocèntric amb òrbites elíptiqus que segueixen les primeres dues lleis de Kepler i les distàncies correctes del Sol fixades per la tercera llei.
  • 1571

    JOHANNES KEPLER

    JOHANNES KEPLER
    Neix Johannes Kepler.
  • KEPLER, LA SEVA OBRA

    KEPLER, LA SEVA OBRA
    Va escriure la considerada darrera obra pitagòrica que mostrava un model d'univers: els planetes giren al voltant del sol i el radi de les òrbitres que formen són esferes n les que s'inscriu un sòlid regular (diferent en cada òrbitra de cada planeta).
    Envia una còpia a Tycho Brahe i una a Galileu. Tycho veu que ha utilitzat les dades de Copèrnic.
  • COLABORACIÓ KEPLER I TYCHO

    COLABORACIÓ KEPLER I TYCHO
    Tycho encarrega a Kepler uns càlculs de l'òrbitra de Mart. Aquest accepta i ho fa utilitzant el model copèrnic, ja que creu que Tycho s'equivoca.
    Quan Tycho mor, la seva documentació queda en mans de Kepler, que la utilitza per crear 3 lleis:
    1a: els planetes formen una òrbita elíptica (i un dels focus és el Sol)
    2a: quan el planetes s'atraquen al sol, augmenten la velocitat.
    3a: relaciona el temps de cada planeta en recórrer l'òrbita completa amb les seves distàncies mitges al Sol.
  • GALILEO: TELESCOPI

    GALILEO: TELESCOPI
    Crea el primer telescopi amb el que va poder observar:
    -Els valls i muntanyes de la lluna. Veuen que és tan similar ala Terra que alguns pensen que és un altre planeta.
    -Satèl·lits de Júpiter que compleixen les lleis de Kepler.
    -Taques solars que reafirmen que la immutabilitat del Sol és errònia: està en rotació.
    -Venus té fases com la lluna que només es poden explicar amb el model copèrnic.
  • GALILEO: PUBLICACIÓ DE LES SEVES CONCLUSIONS

    GALILEO: PUBLICACIÓ DE LES SEVES CONCLUSIONS
    Es tracta d'un supòsit diàleg entre Copèrnic i Ptolomeu on el model geocèntric i la immutabilitat dels cels queda en mala posició.
  • GALILEO: INSQUISICIÓ

    Va ser jutjat per la Inquisició de heretgia i obligat a deixar enrere les seves teories. Va passar els seus darrers anys en arrest domiciliari.
  • ISAAC NEWTON

    ISAAC NEWTON
    Acaba la revolució científica iniciada per Copèrnic. Crea els 3 principis de la dinàmica: la primera es tracta de la llei de la inèrcia, la segona, de la força i finalment, la tercera, és sobre l'acció-reaccó.
    També és el desenvolupador de la llei de la Gravitació Universal.