Timeline Roma

Fundació Roma

753 BCE

Va fundarse a la península Itàlica, un lloc fértil, de fàcil defensa i conectat amb el riu Tíber, que va fer més fàcil el comerç ja que era una ruta obligatoria per els comerciants i viatgers.

Societat

753 BCE

-Privilegiats:
Caballers.
Nobles.
Alts càrrecs de l'Imperi. -Artesans i comerciants: Associacions professionals. -Plebs: Pagessos.
Assalariats urbans.

Explotacions agricoles

753 BCE

Es va desenvolupar i va progressar a totes les terres de l'Imperi. Invents dels romans per l'agricultura: Arada, molí de gra, premses d'oli i vi, sistemes de regadiu i ús d'adob.
Un terç de les terres conquerides eren les ocupades pels cultius (Propietat de Patricis i cavallers), aquestes terres les treballaven homes, dones i nens esclaus.

Ròmul 753-717 a.C

753 BCE

Primer rei de Roma Va assasinar al seu germà per ser-se amb el poder

Religió

753 BCE

Eren politeistes: Culte del pare de família Deus/Deeses: Númina: Divinització de les forces de la natura Lares: Genis protectors de la llar Penats: asseguraven el proveïment de la casa Manes: avantpassats de la família De mitología Grega: Júpiter Juno Minerva Isis Cíbele Mitra Amb l'aparició del Cristianisme la religió va sofrir un gran canvi
Primeres comunitats cristianes agrupades en esglésies on enterraven els morts a les catacumbes. Els religiosos eren perseguits.

Monarquia 753 a.C-476 d.C

Period: 753 BCE to 476

Tenien una monarquia electiva, no hereditària
El rei governava amb un senat Segle VI aC Roma va caure en mans dels etruscs: característiques: Fort creixement urbanístic
Desenvolupament de l’economia
Importància de agricultura, ramaderia i creixement de les activitats artesanals i comercials. 509 aC Revolta a Roma: Varen expulsar als etruscs i es substitueix la Monarquia per la República.

Republica 509a.C-27a.C

Period: 736 BCE to 476

Divisió del poder en 3 institucions Comicis: -Comicis Curiats:
Segons l’origen familiar -Comicis Tribunats:
Segons la residència.
Elegien els magistrats inferiors: Edil, Qüestor. -Comicis Centuriats:
Es deia que cada grup tenia un vot. Escogien els magistrats superiors:
Magistrats: ciutadans escollits anualment i exercien diversos càrrecs del govern, més importants els Consols, altres eren els Pretot, Edil, Qüestor, Censor. Senat: 300 magistrats que ratificaven les decisions del govern.

Numa Pompili 717-612

717 BCE

2on rei a Roma

Tul·li Hostili 672-640 aC

672 BCE

3er rei de Roma

Ancus Marci 640-616 aC

640 BCE

4rt rei de Roma

Tarquini I 616-578 aC

616 BCE

5é rei de Roma

Servi Tul·li 578-534 aC

578 BCE

6é rei de Roma

Tarquini II (el superb) 534-509 aC

534 BCE

Últim rei de Roma avans de transcorrir a la república

Societat

509 BCE

Societat dividida: Patricis: Famílies riques i poderoses amb propietats, amb monopoli del poder polític i religiós. Cavallers: Plebeus amb riqueses. Plebeus: Treballadors amb petites propietats o sense propietats. Lliberts: Esclaus que aconseguien la llibertat, la compraven o els alliberava el seu amo. Esclaus: Es consideraven objectes sense llibertat ni drets, eren propietat dels seus amos. Dones:Mai varen ser considerades ciutadanes i no tenien els mateixos drets que els homes.

Expansió i Crisi (Republica)

Period: 500 BCE to 14

Expansió:
509-264aC Expansió a la península Itàlica
264-146aC Guerres púniques (Cartaginesos-Romans) Dominació del Mediterràni Occidental
164aC-14dC Expansió al Mediterrani Oriental (Ocupació d’Hispània, Gàl·lia i Britània) i divisió de territori en províncies Crisi I aC
Conflicte entre
Beneficiats(Cavallers i Patricis)
No beneficiats(Plebeus i Esclaus) Conflictes socials: Assasinaments
Revolta d'esclaus: Dictadures per sofocar: Guerres civils
Augment de poder de militars: 1er i 2on triumvirat

Guerres púniques

Period: 238 BCE to 19 BCE

238-202 a.C: Control del Sud i Sud-Est peninsular
II guerra púnica 218-202 a.C: Guerra de cartaginesos
Desembarc: Empuries de Publi Corneli Escipió
Derrotes cartaginesos
Expulsió de la Península 202-154 a.C Romans dominen costa mediterrània peninsular i valls d’Ebre i Guadalquivir 154-133 a.C Període d’expansió romana
Guerres (Pobles de la Meseta-Roma) 133-29 a.C Consolidació d'ocupació de Meseta 29-19 a.C Ocupació del Nord peninsular
Derrota de galaics, càntabres, àsturs i vascons.

Hispània

Period: 110 BCE to 476

Invasions i colonizacions XI-VI a.C
Primers assentaments: Catalunya i Vall de l'Ebre (Aporten: metal·lúrgia, ramaderia i agricultura) Per administrar les terres conquerides es dividien en provincies: hi havia un governador ajudat per diversos funcionaris: República: 2: Ulterior i Citerior August: 3: Tarraconense, Baetica i Lusitania Dioclecià: 5: Tarraconense, Gallaecia, Carthaginensis, Baetica i Lusitania, després la Balearica

Imperi 27a.C-476 d.C

Period: 27 BCE to 476

1er emperador Octavi August 27dC
Organització
Emperador Obté tots els poders
Consell imperial Transmeteix i aplica les ordres del emperador
Divisió d'imperi en províncies PAX Romana i crisi I-VdC
PAX Romana I-II
Màxima prosperitat i expansió de Roma Crisi:III-V
III:S'aturen conquestes, fronteres insegures, augment de poder de l’exèrcit, crisi econòmica, augment d'impostos
IV: divisió d’imperi per facilitar la defensa
V: pobles germànics eliminen l'Imperi d'Occident, a Orient l’imperi mantenció

Pobles Germànics

100

Característiques: -institucions polítiques rudimentàries -no coneixien l'escriptura -no edificaven ciutats -no utilitzaven moneda -pobles seminòmades -coneixien la metal·lúrgia -fabricaven armes -organitzats en famílies (Varies formaven un clan)

Territori

476

Zones costeres a la mar Mediterrànea: A parts de: Europa, Àfrica i Àsia.

Pobles Pen. Itàlica

476

Localització: Llatins: Centre
Etruscs: Centre i Nord
Grecs: Sud i a Sicília
Cartaginesos: Sardenya i Sicília

Darrer emperador

476

Ròmul Augustul. Va ser destituÏ per un cap germànic (Odoacre) al 476 d.C. Aixó va marcar el començ de la edat mitjana.

Ciutats romanes

476

Profundament urbanes: eren el lloc de residència de les autoritats i de l'Administració. Durant l'època de l'Imperi: es van construir centenars de ciutats amb estructura semblant, estaven fortificades amb muralles. Les ciutats van contribuir a difondre-hi la llengua, els costums, les lleis i les formes de vida dels romans.

Relacions comercials

476

Gràcies a molts avantatges del seu territori, es va desenvolupar molt el comerç. Els romans varen construir una gran xarxa de comerç:
Materials que exportaven les regions:
Hispània: vi
Nord Àfrica: oli
Egipte: blat
Germània i Bàltic: pells, ambre i esclaus
Àfrica: vori, or, animals pel circ, encens i esclaus
Índia i Xina: productes de luxe

Pobles prerromans

476

Pobles prerromans: I a.C Celtes: Centre, Oest i Nord penínsular
Economia autosuficient
Metal·lúrgia
Llana
Fabricaven eines i armes
Pesconeixien l’escriptura
Produïen poques manifestacions artístiques
Vivien en petits poblats
Agrupats en clans units per llaços familiars
Uns quants clans formaven una tribu Ibers: Est i Sud penínsular
Economia basada en agricultura
Societat complexa
Pobles emmurats a zones elevades Celtibers: a Sória
Mescla entre 2 cultures