-
753 BCE
Fundació Roma
Va fundarse a la península Itàlica, un lloc fértil, de fàcil defensa i conectat amb el riu Tíber, que va fer més fàcil el comerç ja que era una ruta obligatoria per els comerciants i viatgers. -
753 BCE
Societat
-Privilegiats:
Caballers.
Nobles.
Alts càrrecs de l'Imperi. -Artesans i comerciants: Associacions professionals. -Plebs: Pagessos.
Assalariats urbans. -
753 BCE
Explotacions agricoles
Es va desenvolupar i va progressar a totes les terres de l'Imperi. Invents dels romans per l'agricultura: Arada, molí de gra, premses d'oli i vi, sistemes de regadiu i ús d'adob.
Un terç de les terres conquerides eren les ocupades pels cultius (Propietat de Patricis i cavallers), aquestes terres les treballaven homes, dones i nens esclaus. -
753 BCE
Ròmul 753-717 a.C
Primer rei de Roma Va assasinar al seu germà per ser-se amb el poder -
753 BCE
Religió
Eren politeistes: Culte del pare de família Deus/Deeses: Númina: Divinització de les forces de la natura Lares: Genis protectors de la llar Penats: asseguraven el proveïment de la casa Manes: avantpassats de la família De mitología Grega: Júpiter Juno Minerva Isis Cíbele Mitra Amb l'aparició del Cristianisme la religió va sofrir un gran canvi
Primeres comunitats cristianes agrupades en esglésies on enterraven els morts a les catacumbes. Els religiosos eren perseguits. -
Period: 753 BCE to 476
Monarquia 753 a.C-476 d.C
Tenien una monarquia electiva, no hereditària
El rei governava amb un senat Segle VI aC Roma va caure en mans dels etruscs: característiques: Fort creixement urbanístic
Desenvolupament de l’economia
Importància de agricultura, ramaderia i creixement de les activitats artesanals i comercials. 509 aC Revolta a Roma: Varen expulsar als etruscs i es substitueix la Monarquia per la República. -
Period: 736 BCE to 476
Republica 509a.C-27a.C
Divisió del poder en 3 institucions Comicis: -Comicis Curiats:
Segons l’origen familiar -Comicis Tribunats:
Segons la residència.
Elegien els magistrats inferiors: Edil, Qüestor. -Comicis Centuriats:
Es deia que cada grup tenia un vot. Escogien els magistrats superiors:
Magistrats: ciutadans escollits anualment i exercien diversos càrrecs del govern, més importants els Consols, altres eren els Pretot, Edil, Qüestor, Censor. Senat: 300 magistrats que ratificaven les decisions del govern. -
717 BCE
Numa Pompili 717-612
2on rei a Roma -
672 BCE
Tul·li Hostili 672-640 aC
3er rei de Roma -
640 BCE
Ancus Marci 640-616 aC
4rt rei de Roma -
616 BCE
Tarquini I 616-578 aC
5é rei de Roma -
578 BCE
Servi Tul·li 578-534 aC
6é rei de Roma -
534 BCE
Tarquini II (el superb) 534-509 aC
Últim rei de Roma avans de transcorrir a la república -
509 BCE
Societat
Societat dividida: Patricis: Famílies riques i poderoses amb propietats, amb monopoli del poder polític i religiós. Cavallers: Plebeus amb riqueses. Plebeus: Treballadors amb petites propietats o sense propietats. Lliberts: Esclaus que aconseguien la llibertat, la compraven o els alliberava el seu amo. Esclaus: Es consideraven objectes sense llibertat ni drets, eren propietat dels seus amos. Dones:Mai varen ser considerades ciutadanes i no tenien els mateixos drets que els homes. -
Period: 500 BCE to 14
Expansió i Crisi (Republica)
Expansió:
509-264aC Expansió a la península Itàlica
264-146aC Guerres púniques (Cartaginesos-Romans) Dominació del Mediterràni Occidental
164aC-14dC Expansió al Mediterrani Oriental (Ocupació d’Hispània, Gàl·lia i Britània) i divisió de territori en províncies Crisi I aC
Conflicte entre
Beneficiats(Cavallers i Patricis)
No beneficiats(Plebeus i Esclaus) Conflictes socials: Assasinaments
Revolta d'esclaus: Dictadures per sofocar: Guerres civils
Augment de poder de militars: 1er i 2on triumvirat -
Period: 238 BCE to 19 BCE
Guerres púniques
238-202 a.C: Control del Sud i Sud-Est peninsular
II guerra púnica 218-202 a.C: Guerra de cartaginesos
Desembarc: Empuries de Publi Corneli Escipió
Derrotes cartaginesos
Expulsió de la Península 202-154 a.C Romans dominen costa mediterrània peninsular i valls d’Ebre i Guadalquivir 154-133 a.C Període d’expansió romana
Guerres (Pobles de la Meseta-Roma) 133-29 a.C Consolidació d'ocupació de Meseta 29-19 a.C Ocupació del Nord peninsular
Derrota de galaics, càntabres, àsturs i vascons. -
Period: 110 BCE to 476
Hispània
Invasions i colonizacions XI-VI a.C
Primers assentaments: Catalunya i Vall de l'Ebre (Aporten: metal·lúrgia, ramaderia i agricultura) Per administrar les terres conquerides es dividien en provincies: hi havia un governador ajudat per diversos funcionaris: República: 2: Ulterior i Citerior August: 3: Tarraconense, Baetica i Lusitania Dioclecià: 5: Tarraconense, Gallaecia, Carthaginensis, Baetica i Lusitania, després la Balearica -
Period: 27 BCE to 476
Imperi 27a.C-476 d.C
1er emperador Octavi August 27dC
Organització
Emperador Obté tots els poders
Consell imperial Transmeteix i aplica les ordres del emperador
Divisió d'imperi en províncies PAX Romana i crisi I-VdC
PAX Romana I-II
Màxima prosperitat i expansió de Roma Crisi:III-V
III:S'aturen conquestes, fronteres insegures, augment de poder de l’exèrcit, crisi econòmica, augment d'impostos
IV: divisió d’imperi per facilitar la defensa
V: pobles germànics eliminen l'Imperi d'Occident, a Orient l’imperi mantenció -
100
Pobles Germànics
Característiques: -institucions polítiques rudimentàries -no coneixien l'escriptura -no edificaven ciutats -no utilitzaven moneda -pobles seminòmades -coneixien la metal·lúrgia -fabricaven armes -organitzats en famílies (Varies formaven un clan) -
476
Territori
Zones costeres a la mar Mediterrànea: A parts de: Europa, Àfrica i Àsia. -
476
Pobles Pen. Itàlica
Localització: Llatins: Centre
Etruscs: Centre i Nord
Grecs: Sud i a Sicília
Cartaginesos: Sardenya i Sicília -
476
Darrer emperador
Ròmul Augustul. Va ser destituÏ per un cap germànic (Odoacre) al 476 d.C. Aixó va marcar el començ de la edat mitjana. -
476
Ciutats romanes
Profundament urbanes: eren el lloc de residència de les autoritats i de l'Administració. Durant l'època de l'Imperi: es van construir centenars de ciutats amb estructura semblant, estaven fortificades amb muralles. Les ciutats van contribuir a difondre-hi la llengua, els costums, les lleis i les formes de vida dels romans. -
476
Relacions comercials
Gràcies a molts avantatges del seu territori, es va desenvolupar molt el comerç. Els romans varen construir una gran xarxa de comerç:
Materials que exportaven les regions:
Hispània: vi
Nord Àfrica: oli
Egipte: blat
Germània i Bàltic: pells, ambre i esclaus
Àfrica: vori, or, animals pel circ, encens i esclaus
Índia i Xina: productes de luxe -
476
Pobles prerromans
Pobles prerromans: I a.C Celtes: Centre, Oest i Nord penínsular
Economia autosuficient
Metal·lúrgia
Llana
Fabricaven eines i armes
Pesconeixien l’escriptura
Produïen poques manifestacions artístiques
Vivien en petits poblats
Agrupats en clans units per llaços familiars
Uns quants clans formaven una tribu Ibers: Est i Sud penínsular
Economia basada en agricultura
Societat complexa
Pobles emmurats a zones elevades Celtibers: a Sória
Mescla entre 2 cultures