-
-
-
-
The Old Kingdom begins in 2,700 B.C. and ends the 2.050 B.C.
-
This is the map of the Old Kingdom of Egypt
-
In the Old Kingdom of Egypt, the capital was Memphis.
-
Ones of the rulers of the Old Kingdom were Zoser, Keops, Kephren and Menkaure.
-
The priramides of Egypt, besides being a sign very symbolic, also need to know which are the pyramids of Keops, Kafren and Menkaure. Built in: Keops:2570 Kafren:240 Menkaure:2510
-
The Middle Kingdom begins IN 2.050 with the reunification of Egypt, thanks to Mentuhotep II.
-
The Middle Kingdom begins in 2,050 B. C. and ends the 1,550 B.C.
-
Evolution of Egypt between the Old Kingdom and the Middle Kingdom
-
The capital passes from Memphis to Thebes
-
The first ruler of the Middle Kingdom was Mentuhotep II
-
The Middle Kingdom stands out in art the human sculpture of the Pharaohs.
-
The New Kingdom begin in 1,550 B.C. and end in 31 B.C.
-
This is the map of the New Kingdom
-
In the new Kingdom capitals were jointly Memphis and Thebes, but later in the reign of Akhenaton, the capital was Ajet-Aton.
-
In the new kingdom he ruled Amenhotep III, but later with the rise of his son Amenhotep IV, the stability of the empire was seriously threatened, changed his name to Akenaton and suppressed the cult of the other leidalists. His wife, Nefertiti also had a great political role. After the death of Akhenaten, his son Tutankhamun entered the kingdom, returning to reestablish the worship of the god Amon, returning to the priests his power and influence and returning to polytheism.
-
Art in the New Kingdom is centrate in the architecture.
-
-
-
Edat Fosca es denomina al període de la història de Grècia que transcorre des del col·lapse del món micènic fins a l'època arcaica grega, caracteritzat per l'escassetat de fonts que facin referència a la molt difícil reconstrucció de les realitats històriques d'aquest període.
-
Homer, és el suposat autor de les obres literàries més antigues conegudes a Europa: els poemes orals la Ilíada i l'Odissea. També se li atribueixen un seguit d'obres menors que són conegudes com els Himnes menors. Avui, els himnes es consideren obres posteriors, però molts continuen considerant Homer com l'autor o compilador de les epopeies. S'ha especulat també que Homer fos un aede.
-
Època Arcaica és una periodització de la història de l'antiga Grècia amb la qual la historiografia distingeix l'etapa en la qual la Hèl·lade va sortir del període anterior, l'Època Fosca, caracteritzada per la distribució de l'espai hel·lènic entre tribus.
-
Els Jocs Olímpics van ser una sèrie de competicions atlètiques disputades per representants de diverses ciutats-estat gregues a partir de l'any 776 a. C. Els Jocs es disputaven normalment cada quatre anys. Els antics Jocs Olímpics van ser força diferents dels moderns; hi havia menys esdeveniments i només els homes lliures que parlaven grec podien competir, a més que es celebraven sempre en el mateix lloc.
-
Les principals causes de la colonització són: polítiques-socials o causes econòmiques.
-
Hesíode fou un dels escriptors més rellevants de la primera literatura grega, famós per transcriure alguns dels mites més coneguts de la seva època.
-
El desenvolupament econòmic, social i polític va tenir el seu reflex en el món de la cultura i de l'art, fins al punt que les manifestacions intel·lectuals que caracteritzen el període han permès a la historiografia qualificar-lo amb denominacions espectaculars, com "renaixement del segle VIII", 37 "renaixement arcaic" o "revolució arcaica"
-
-
L'art grec de l'Època Clàssica va aconseguir, sobretot en escultura, cotes de perfecció que el van convertir en model a imitar.
-
Grècia clàssica per antonomàsia és el període de la història de Grècia comprès entre la revolta de Jònia i el regnat d'Alexandre el Gran, o d'una manera més genèric, els segles V i IV abans de Crist. Es tracta d'una època històrica en la qual el poder de les polis gregues i les manifestacions culturals que es van desenvolupar en elles van aconseguir el seu apogeu.
-
Sòcrates, va ser un filòsof clàssic grec considerat com un dels més grans, tant de la filosofia occidental com de la universal. Va ser mestre de Plató.
-
Plató, va ser un filòsof grec seguidor de Sòcrates i mestre d'Aristòtil. En 387 a. C. va fundar l'Acadèmia, institució que continuaria la seva marxa al llarg de més de nou-cents anys i a la qual Aristòtil acudiria des Estagira a estudiar filosofia al voltant del 367 a. C., compartint, d'aquesta manera, uns vint anys d'amistat i treball amb el seu mestre.
-
Les primeres dècades del segle V a. C. representen un període de transició entre l'escultura arcaica i la clàssica, denominat estil sever. Entre els escultors de mitjan segle van sobresortir Miró, Fídies i Policlet.
-
L'arquitectura grega antiga es distingeix per les seves característiques altament formalitzades, tant d'estructura i decoració. Això és particularment cert en el cas dels temples on cada edifici sembla haver estat concebut com una entitat escultòrica.
-
En pintura, tot i haver-se perdut la major part de les obres, que no coneixem més que per descripcions o per còpies en suports com el mosaic, s'ha perpetuat la fama dels pintors: a més del mític Apel·les, es conserven els noms de Polignoto, Paneno, Apolodoro, Zeuxis i Parrasio. La ceràmica, a més d'art en si mateix, va ser un destacat suport per a la pintura, que en aquesta època va passar a la fase de "figures vermelles".
-
Aristòtil, va anar un polímata: filòsof, lògic i científic de l'Antiga Grècia les idees han exercit una enorme influència sobre la història intel·lectual d'Occident per més de dos mil·lennis.
-
Alexandre el Gran o Alexandre el Gran, va ser el rei de Macedònia des de 336 a. C. fins a la seva mort al juny de 323 a. C. Fill i successor d'Olimpia d'Epiro i Filip II de Macedònia, el seu pare, qui el va preparar per a regnar, proporcionant-li una experiència militar i encomanant a Aristòtil la seva formació intel·lectual.
-
El rei de Macedònia Filip II va vèncer als grecs i els va sotmetre a la seva supremacia.
-
L'any 336 a. C., als 20 anys d'edat, el fill de Filip II va ser proclamat rei de Macedònia com Alejandro III, sent reconegut com el governant de tota l'Hèl·lade després de la seva aclaparadora victòria sobre Tebes dos anys més tard.
-
S'anomena període hel·lenístic o hel·lenisme o període alexandrí a una etapa històrica de l'Antiguitat els límits cronològics vénen marcats per dos importants esdeveniments polítics: la mort d'Alexandre el Gran (323 a. C.) i el suïcidi de l'última sobirana hel·lenística, Cleòpatra VII d'Egipte, i el seu amant Marc Antoni, després de la seva derrota a la batalla d'Accio (31 a. C.).
-
Mor Alexandre el Gran.
