Timeline

  • 2600 BCE

    Creació de la civilització minoica

    La civilització minoica va ser una cultura prehel·lenística de l'edat de bronze, desenvolupada a l'illa de Creta entre els anys 3000 i 1200 aC.[1] El seu nom és producte del seu descobridor Sir Arthur Evans,[2] que va relacionar el Palau de Cnossos, el més representatiu de la cultura, amb el palau del rei Minos i la llegenda del minotaure.
  • 1600 BCE

    Arribada dels aqueus

    Els aqueus o micènics van desenvolupar aquesta civilització que rep el seu nom per la ciutat de Micenes, al Peloponès. Els seus reis exercien un poder despòtic i vivien en palaus sòlidament fortificats (Micenes, Atenes...) Era un poble amant de la guerra i la caça i es dedicaven activament a la pirateria i al comerç.
  • 1200 BCE

    Els aqueus conquistaren Troia

    Els aqueus conquistaren Creta, Rodes, la costa d'Àsia Menor (Troia) i Xipre, controlant, d'aquesta manera, les rutes marítimes del Mediterrani.
  • 1100 BCE

    Arribada dels doris

    Les enormes despeses de les empreses reals (com l'expedició a Troia), la sublevació de les poblacions sotmeses als aqueus i l'arribada dels doris provocaren l'emigració d'una part dels aqueus, la creació de les polis i, en general, un empobriment cultural de Grècia.
  • 616 BCE

    Fundació de Roma per Ròmul

    El primer rei serà Ròmul (romà) i després hi haurà tres reis sabins i tres etruscos (aquest poble dominarà Roma des del 616a.C.) El rei era el cap suprem de l'exercit, de la justícia, de la religió i del govern. El seu càrrec era vitalici però no hereditari.
  • 500 BCE

    Batalla de Maratón

    És el període més florent de Grècia. S'inicia amb les Guerres Mèdiques, en les quals els perses invadeixen la Grècia continental (perquè els grecs ajudaven als jònics, sublevats contra l'Imperi persa): una coalició de polis gregues, amb Atenes i Esparta al capdavant, derrotà als perses a Marató (general Milcíades, 490a.C), les Termòpiles (rei d'Esparta, Leònidas), Salamina (Temístocles) i Platea.
  • 431 BCE

    Inici del govern de Pèricles

    A més, a Atenes es desenvoluparà la democràcia que assolirà el seu màxim esplendor amb Pèricles (463-429a.C.): durant el seu mandat, Atenes arribarà al seu màxim apogeu polític, econòmic, naval i cultural. La seua supremacia la portarà a l'enfrontament amb Esparta (que controlava la Lliga del Peloponès) en la Guerra del Peloponès (431-404a.C.), on morirà Pèricles i Atenes serà derrotada.
  • 336 BCE

    Mort d'Alexandre el Gran

    Alexandre el Gran (336-323a.C.), fill de Filip II, que crearà un gran Imperi amb el qual la civilització grega es va universalitzar i es fusionarà amb la dels pobles conquistats i el grec es va convertir en la llengua d'un territori molt ample.
    Després de la mort d'Alexandre, amb 33 anys, els seus generals es repartiren l'imperi i van constituir els regnes hel.lenístics (Macedònia, Egipte, Síria...)
  • 146 BCE

    Conquesta de Grècia per Roma

    La conquesta de la Grècia continental (146a.C.) i del regnes hel.lenístics (un segle després) per part de Roma suposà la fi del protagonisme de Grècia, encara que la seua cultura continuarà expandint-se de la mà de Roma.
  • Erupció del volcà de l'illa de Thera

    La devastadora erupció minoica ocorreguda a l'illa Santorini va ser una erupció volcànica que ha estat datada de diferents maneres: entre el 1639 i el 1616 a. C. (per mitjà de la datació per radiocarboni), 1 al 1628 a. C. (mitjançant anàlisi de dendrocronologia), 2 entre la 1530 i el 1500 a. C. (mitjançant dades arqueològiques) .3