-
La civilització minoica va ser una cultura prehel·lenística de l'edat de bronze, desenvolupada a l'illa de Creta entre els anys 3000 i 1200 aC.[1] El seu nom és producte del seu descobridor Sir Arthur Evans,[2] que va relacionar el Palau de Cnossos, el més representatiu de la cultura, amb el palau del rei Minos i la llegenda del minotaure.
-
Els aqueus o micènics van desenvolupar aquesta civilització que rep el seu nom per la ciutat de Micenes, al Peloponès. Els seus reis exercien un poder despòtic i vivien en palaus sòlidament fortificats (Micenes, Atenes...) Era un poble amant de la guerra i la caça i es dedicaven activament a la pirateria i al comerç.
-
Els aqueus conquistaren Creta, Rodes, la costa d'Àsia Menor (Troia) i Xipre, controlant, d'aquesta manera, les rutes marítimes del Mediterrani.
-
Les enormes despeses de les empreses reals (com l'expedició a Troia), la sublevació de les poblacions sotmeses als aqueus i l'arribada dels doris provocaren l'emigració d'una part dels aqueus, la creació de les polis i, en general, un empobriment cultural de Grècia.
-
El primer rei serà Ròmul (romà) i després hi haurà tres reis sabins i tres etruscos (aquest poble dominarà Roma des del 616a.C.) El rei era el cap suprem de l'exercit, de la justícia, de la religió i del govern. El seu càrrec era vitalici però no hereditari.
-
És el període més florent de Grècia. S'inicia amb les Guerres Mèdiques, en les quals els perses invadeixen la Grècia continental (perquè els grecs ajudaven als jònics, sublevats contra l'Imperi persa): una coalició de polis gregues, amb Atenes i Esparta al capdavant, derrotà als perses a Marató (general Milcíades, 490a.C), les Termòpiles (rei d'Esparta, Leònidas), Salamina (Temístocles) i Platea.
-
A més, a Atenes es desenvoluparà la democràcia que assolirà el seu màxim esplendor amb Pèricles (463-429a.C.): durant el seu mandat, Atenes arribarà al seu màxim apogeu polític, econòmic, naval i cultural. La seua supremacia la portarà a l'enfrontament amb Esparta (que controlava la Lliga del Peloponès) en la Guerra del Peloponès (431-404a.C.), on morirà Pèricles i Atenes serà derrotada.
-
Alexandre el Gran (336-323a.C.), fill de Filip II, que crearà un gran Imperi amb el qual la civilització grega es va universalitzar i es fusionarà amb la dels pobles conquistats i el grec es va convertir en la llengua d'un territori molt ample.
Després de la mort d'Alexandre, amb 33 anys, els seus generals es repartiren l'imperi i van constituir els regnes hel.lenístics (Macedònia, Egipte, Síria...) -
La conquesta de la Grècia continental (146a.C.) i del regnes hel.lenístics (un segle després) per part de Roma suposà la fi del protagonisme de Grècia, encara que la seua cultura continuarà expandint-se de la mà de Roma.
-
La devastadora erupció minoica ocorreguda a l'illa Santorini va ser una erupció volcànica que ha estat datada de diferents maneres: entre el 1639 i el 1616 a. C. (per mitjà de la datació per radiocarboni), 1 al 1628 a. C. (mitjançant anàlisi de dendrocronologia), 2 entre la 1530 i el 1500 a. C. (mitjançant dades arqueològiques) .3