timeline

creació de la civilització minoica

3000 BCE

La civilització minoica va ser una cultura prehel·lenística de l'edat de bronze, desenvolupada a l'illa de Creta entre els anys 3000 i 1200 aC. El seu nom és producte del seu descobridor Sir Arthur Evans, que va relacionar el Palau de Cnossos, el més representatiu de la cultura, amb el palau del rei Minos i la llegenda del minotaure.

Erupció del volcà deThera

1639 BCE

va ser un dels fenòmens més significatius ocorreguts a la mar Egea durant l'edat del bronze. L'erupció volcànica va causar un canvi climàtic a la zona de la mar Mediterrània oriental i possiblement a tot el món. Amb una densitat de roca equivalent a 60 quilòmetres cúbics, va ser una de les majors erupcions volcàniques sobre la Terra en els últims milers d'anys. El nom d'"erupció minoica" es refereix a la civilització minoica de l'illa de Creta.

arribada dels aqueus

1600 BCE

Els aqueus conquistaren Creta, Rodes, la costa d'Àsia Menor (Troia) i Xipre, controlant, d'aquesta manera, les rutes marítimes del Mediterrani.

arribada dels aqueus

1100 BCE

L'arribada dels doris provocaren l'emigració d'una part dels aqueus, la creació de les polis i, en general, un empobriment cultural de Grècia.

fundació de Roma per Rómul

753 BCE

Romulus va fundar la ciutat de Roma a l'emplaçament del Mont Palatí sobre el Tíber el 21 d'abril del 753/754 aC.[1] És a partir d'aquesta data fictícia que els Romans van comptar els anys. Aquesta convenció requeria una justificació llegendària per afirmar-ne el caràcter sagrat

fundació de Roma per Rómul

616 BCE

El primer rei serà Ròmul (romà) i després hi haurà tres reis sabins i tres etruscos (aquest poble dominarà Roma des del 616a.C.) El rei era el cap suprem de l'exercit, de la justícia, de la religió i del govern. El seu càrrec era vitalici però no hereditari.

batalla de Maratón

490 BCE

una coalició de polis gregues, amb Atenes i Esparta al capdavant, derrotà als perses a Marató (general Milcíades, 490a.C), les Termòpiles (rei d'Esparta, Leònidas), Salamina (Temístocles) i Platea.

govern de Pèricles

463 BCE

Atenes es desenvoluparà la democràcia que assolirà el seu màxim esplendor amb Pèricles : durant el seu mandat, Atenes arribarà al seu màxim apogeu polític, econòmic, naval i cultural. La seua supremacia la portarà a l'enfrontament amb Esparta (que controlava la Lliga del Peloponès) en la Guerra del Peloponès , on morirà Pèricles i Atenes serà derrotada.

mort de Alexandre el gran

323 BCE

Després de la mort d'Alexandre, amb 33 anys, els seus generals es repartiren l'imperi i van constituir els regnes hel.lenístics
La conquesta de la Grècia continental i del regnes hel.lenístics per part de Roma suposà la fi del protagonisme de Grècia.

conquesta de grecia per roma

146 BCE

La conquesta de la Grècia continental (146a.C.) i del regnes hel.lenístics (un segle després) per part de Roma suposà la fi del protagonisme de Grècia, encara que la seua cultura continuarà expandint-se de la mà de Roma. Amb la divisió de l’imperi romà (395d.C.) i, després de la caiguda de l’Imperi Romà d’Occident, el 476 d.C., formarà part de l’imperi romà d’Orient, Bizanci, fins el 1453 d.C.