2º ESO A Curs 23/24 Manuel Martínez Gené i Santiago Frago Morrondo

  • Ròmul
    753 BCE

    Ròmul

  • 753 BCE

    Fundació Roma

    Monarquia electiva, no hereditària. El rei tenia els poders màxims:
  • Period: 753 BCE to 509 BCE

    Monarquia

  • Numa Pompili
    717 BCE

    Numa Pompili

  • Tul·li Hostili
    672 BCE

    Tul·li Hostili

  • Ancus Marci
    640 BCE

    Ancus Marci

  • Tarquini I
    616 BCE

    Tarquini I

  • Servi Tul·li
    578 BCE

    Servi Tul·li

  • Tarquini II el Superb
    534 BCE

    Tarquini II el Superb

  • 509 BCE

    Revolta a Roma, varen expulsar els etruscs i es substitueix el sistema monàrquic per la República.

  • Period: 509 BCE to 27 BCE

    República

  • Expansió a la Península Itàlica
    500 BCE

    Expansió a la Península Itàlica

    Durant aquesta expansió per Itàlia els romans van topar amb els cartaginesos i el conflicte es va fer inevitable.
  • Guerres púniques (Cartago)
    264 BCE

    Guerres púniques (Cartago)

    Romans contra cartaginesos van lluitar a tres guerres, van ganar els romans i van dominar el Mediterrani Occidental
  • Expansió pel Mediterrani Oriental
    146 BCE

    Expansió pel Mediterrani Oriental

    Es va completar amb l’ocupació d’Hispània, Gàl·lia i Britània a l’Occident (creació de l’Imperi Romà).
  • Crisis de la república
    100 BCE

    Crisis de la república

    En el segle I aC va començar un període de corrupció, lluites i enfrentaments intens en la república romana. Les causes son:
    -Revoltes populars: Desigualtat entre Patricis i caballers.
    -Conflictes socials
    -Revoltes d'esclaus (Espartac, s.I aC).
    -Se dóna poder als generals per sufocar les revoltes (això va provocar guerres civils).
    -Els militars varen augmentar el seu poder i varen formar triumvirats.
  • Revoltes d'esclaus
    100 BCE

    Revoltes d'esclaus

    Consequencies
    Els generals reben poder per suprimir revoltes.
    S'originen guerres civils entre ells.
    Els militars incrementen el seu poder.
    Es formen triumvirats per restaurar l'ordre.
    Primer triumvirat: Cèsar, Cras i Pompeu, amb Cèsar dominant.
    Segon triumvirat: Antoni, Lèpid i Octavi, amb Octavi (Cèsar August) com a líder i establiment de l'Imperi.
  • Period: 27 BCE to 476

    Imperi

  • Fill adoptiu de Juli Cèsar derrotar als seus rivals en una guerra civil
    27

    Fill adoptiu de Juli Cèsar derrotar als seus rivals en una guerra civil

    Concentra tots els poders civils, militars i religiosos
  • Pax romana (100-200 dC)
    100

    Pax romana (100-200 dC)

    màxima extensió i prosperitat de Roma. S’intensifica la romanització, l’assimilació de la cultura i la forma de vida romanes per part d’altres pobles (la llengua, el llatí), les lleis (el dret romà), els déus, l’art…
  • Aparició Cristianisme
    100

    Aparició Cristianisme

  • Conquestes s'aturen
    300

    Conquestes s'aturen

    Les conquestes s'aturen; fronteres insegures pels atacs germanics i perses. Autoritat imperial afeblida; poder militar creix; crisi econòmica amb manca d'esclaus, baix rendiment agrícola, talls comunicatius, estancament del comerç i impostos alts.
  • Period: 300 to 500

    Crisis Imperi

  • Emperador Constantí autoritza als cristians a practicar lliurement
    313

    Emperador Constantí autoritza als cristians a practicar lliurement

  • Emperador Teodosi imposarà el cristianisme com a religió oficial
    380

    Emperador Teodosi imposarà el cristianisme com a religió oficial

    • El Papa, que era el bisbe de Roma, va adquirir un paper preponderant com a guia de tots els cristians i d’ell depenien la resta de bisbes.
    • Els concilis eren reunions dels bisbes per definir i precisar els aspectes fonamentals de la doctrina cristiana.
  • Teodosi divideix l’imperi entre els seus fills
    395

    Teodosi divideix l’imperi entre els seus fills

    Això per facilitar la defensa (Honori, Imperi Romà d’Occident - Roma, Arcadi, Imperi Romà d’Orient - Constantinoble).
  • Presió pobles Germanics
    500

    Presió pobles Germanics

    Empesos pels huns provoca que s’instal·lin a l’Imperi d’Occident i provoquen la seva desaparició (476 dC), Odoacre, rei ostrogot, destitueix al darrer emperador de Roma, Ròmul Augústul (10 anys). A Orient l’imperi es va mantenir mil anys més, encara que va passar a anomenar-se Imperi Bizantí.