-
El regnat d’Alfons XIII coincideix amb la crisi i final de la Restauració. La falta de capacitat del sistema per a ampliar la base social, les conseqüències del 98, la fragmentació i divisió dels partits de torn, l’increment de l'oposició i a guerra del Marroc van formar part d’aquesta època. Així, és una etapa d’agitació social i d’irrupció del catalanisme a les eleccions.
-
El desastre del 1898 va donar lloc a un reformisme polític basat en el regeneracionisme.
-
Ma Cristina va donar suport a Silvela, el nou líder conservador. Va impulsar una política reformista que proposava una descentralització i que apujava els tributs sobre els productes de primera necessitat, també creava impostos per pagar els deutes de la guerra de Cuba.
-
va haver de fer car al republicanisme lerrouxista i a les diferències ideològiques internes. Per això, després de l’èxit de les eleccions del 1901, 03 i 05, es van imposar les forces republicanes. Es va dividir el partit en dos vessants: el primer, que era d’intel·lectuals i professionals progressistes que buscaven negociar les reivindicacions amb el govern de Madrid i el segon, que eren partidaris d’una política que permetis a arribar als acords.
-
Les noves càrregues imposades van obtenir el Tancament de Caixes, va suposar el catalanisme com a alternativa a la política de la Restauració. També va posar fi a l’esperit de regeneració i el 1901 va tornar el torn dinàstic.
El tancament de caixes va provocar l’embargament dels morosos. El president s'hi negà i dimití, es va fer una vaga general de comerciants. Es va empresonar als morosos i suspendre les garanties constitucionals de Barcelona, i la declaració de l’estat de guerra. -
Davant d’aquestes mesures, Duran i Bas i Polavieja van dimitir, demostrant el fracàs de l’intent de regenerar la vida política espanyola. -
Al llarg de les primeres dècades del s. XX, la Lliga regionalista, amb Enric Prat de la Riba i Francesc Cambó, es va consolidar a Catalunya. Reclamava l’autonomia catalana i volia intervenir en la política per modernitzar i descentralitzar l’Estat.
-
La primavera del 1902, Alfons XIII puja al tron amb 16 anys. L’inici del seu regnat va ser marcat pels intents de reformes promogudes pels qui demanaven posar fi al caquicisme i frau electoral. -
Van tenir importància fins al 1912 i es basava en la crítica del frau electoral i a fer una revolució des del mateix Estat per a evitar que el poble es revoltés. Destaquen Francisco de Silvela, Antonio Maura (Partido Conservador) i José Canalejas (Partit Liberal).
-
Eren els republicans, socialistes, anarquistes, catalanistes… El no haver aprofitat el 98 per a canviar el sistema de torn dinàstic va col·locar-los en la necessitat de renovar els idearis, organitzacions i dirigents. El seu objectiu era mobilitzar l'opinió pública per eliminar definitivament els partits de torn.
-
El seu representants eren els autors de la generació del 98, que reflexionaven sobre la decadència d'Espanya i la necessitat de regeneració.
-
Era la minoria parlamentària permanent del Congrés dels Diputats i el principal grup d’oposició. Tenia força a les zones urbanes. El republicanisme va ser un moviment que va tenir el suport de classes mitjanes i populars. Amb la finalitat d’unir el republicanisme, el 1903 va sorgir Unión Republicana (Nicolás Salmerón). El seu programa volia restaurar la constitució del 69, proclamar la República i convocar les Corts. Va començar a tenir força a les ciutats, destacant a Alejandro Lerroux.
-
La crisi entre els dos sectors va esclatar el 1904 arran de la visita d’Alfons XIII a Barcelona, moment en què uns van voler boicotejar la visita reial i els altres no. Alguns militants dirigits per Lluís Domènech van sortir-ne per fundar el Centre Nacional Català el 1906, un partit nacionalista, democràtic i republicà. La crisi de Solidaritat Catalana va acostar els republicans d’esquerra que van fundar la Unió Federal Nacionalista Republicana. El partit va acabar desapareixent el 1916.
-
Pel fracàs de governs anteriors, Mura va pujar al govern. Es va crear una nova classe política. Buscava sortir del poder dels cacics amb la Llei d’administració local i la Llei electoral. La reforma era molt superficial. Mesures proteccionistes per a l'activitat industrial i va integrar poc el catalanisme i millors qualitats laborals. Va impulsar una activitat política exterior.
L’autoritarisme de Maura i la seva falta d’entesa amb el Partido Liberal van significar la seva fi de govern. -
Lerroux era radical, demagògic i anticlerical, "revolucionari" i utilitzava la retòrica per a atreure les classes populars, vinculava aquest moviment als interessos de l’Església i burgesia. A les eleccions del 1907, la Unión es va acostar al catalanisme i una part es va integrar a Solidaritat Catalana, rebutjava a Lerroux, i ell se’n va separar. 1908 va fundar el Peratido Republicano Radical. Després de la Setmana Tràgica va perdre part de la seva influència i es va traslladar a Madrid. -
Els diputats catalanistes no van ser benvinguts. Van tenir lloc els incidents del Cu-cut! i el govern va elaborar la Llei de jurisdiccions. El rebuig va provocar una aliança dels catalanistes, originant Solidaritat Catalana. Van presentar una candidatura conjunta que defensava la fi de la Llei i l’autogovern de Catalunya. Van tenir èxit a les eleccions, però les discrepàncies dins el partit van fer que es dispersés el moviment solidari.
-
. Per consolidar la difusió de l’anarquisme, el 1910 Solidaritat Obrera va promoure la fundació de la CNT, de líders Salvador Segui, Àngel Pestaña i Joan Peiró, representava una ideologia basada en la independència del proletariat respecte a la burgesia i l’Estat, l’enderrocament del Capitalisme, l’apoliticisme- abstencionisme electoral i la necessitat de la unitat sindical. La CNT es va convertir en la principal organització obrera de Catalunya i Andalusia.
-
El Partido Liberal, amb José Canalejas, dur a terme el seu programa regeneracionista. Canalejas era el representant més progressista del partit i per aquest motiu del 1910-1912 es va proposar donar més importància al reformisme social i limitar el poder de l’església.
-
Va plantejar la separació Església-Estat promovent la “Ley del candado”: prohibia implantar nous ordes religiosos a Espanya. Reformar el sistema d’impostos que comportar la protesta de les classes benestants. Per eliminar el sistema de quintes es va reformar la Llei del reclutament el 1912. I va promoure lleis que buscaven millorar les condicions laborals, però, tot i això, es va mantenir inflexible davant de les vagues i conflictes laborals del 1911-12, que van ser reprimits militarment.
-
El sistema regeneracionista va acabar amb l’assassinat de Canalejas en un atemptat anarquista el 1912. Des de llavors, es va empitjorar la crisi dels partits de torn per les divisions internes i per la falta d’entesa entre ells. -
Com a resposta a les reivindicacions regionalistes i nacionalistes, es va elaborar un projecte de Llei de mancomunitats, que permetia que diverses diputacions s’unissin per gestionar serveis públics i va ser aprovada pel govern Dato.
-
L’oposició a la Restauració era donada pel republicanisme, carlisme, nacionalisme, anarquisme i socialisme. Excepte el catalanisme, aquesta oposició no va aconseguir formar part del govern fins el 1930.
-
El PSOE va pujar el nombre d’afiliats. Defensava l’acció política i aprofitava les aliances electorals amb els republicans (Pablo Iglesias/Francisco Largo Caballero). El 1917, el partit es va radicalitzar influït per la revolució soviètica. En no integrar-se a la Internacional Comunista va provocar una divisió el 1921 que va ser l'origen del Partit Comunista d’Espanya (José Díaz/Dolores Ibárruri).
A Catalunya va tenir força quan es creà una divisió del PSOE: la Unió Socialista de Catalunya. -
El carlisme i l’integrisme van acceptar la participació electoral. Arran de la Primera Guerra Mundial, va augmentar i un dels seus dirigents, Juan Vázquez de Mella va fundar el Partido Tradicionalista el 1919. Des del 1917 aquests sectors antiliberals van reclamar un govern autoritari que imposes l’ordre social. Amb la república del 19332, els carlins, integristes i tradicionalistes es van unir en un sol partit: Comunión Tradicionalista.