-
La Guerra dels Set Anys fou un conflicte armat ocorregut entre els anys 1756 a 1763 per determinar el control de Silèsia a Europa.
-
La Revolució Americana va ser un conflicte entre les Tretze Colònies britàniques a Amèrica del Nord.
-
Fou un acte de protesta dels colons americans contra Gran Bretanya i és considerat un precedent de la Guerra d'Independència dels Estats Units. -
La Declaració d'Independència dels Estats Units d'Amèrica és un document redactat pel segon Congrés Continental a la Cambra Estatal de Pennsilvània de Filadèlfia el 4 de juliol de 1776 que va proclamar que les Tretze Colònies nordamericanes, llavors en guerra amb el Regne de la Gran Bretanya, s'havien autodefinit com a tretze nous estats sobirans i independents i ja no reconeixien el domini britànic -
Es van reunir a la Conferència de Pau de París per acordar els terminis de pau. -
La constitució de Virgínia va ser la primera constitució liberal escrita de la història. -
Va ser una situació de crisi econòmica i de fallida de la Hisenda francesa. -
D'aquesta manera es suprimien les prestacions personals i la resta dels privilegis feudals. -
L'Assemblea Constituent de 1789 és la primera de les assemblees constituents franceses, instituïda pels diputats dels Estats generals quan s'erigiren ells mateixos.
-
La Revolució Francesa es considera el model de revolució política de la seva època i va suposar la conquesta del poder per la burgesia i el desplaçament de l'aristocràcia i el clergat.
-
Les masses de París es van mobilitzar i van assaltar la Bastilla. Van entrar-hi, van alliberar els presos i van enderrocar la fortalesa -
La Constitució francesa de 1791 fou la primera constitució escrita de la història francesa i va ser promulgada per l'Assemblea Constituent. -
L'Assemblea Legislativa Francesa va ser creada per la Constitució de 1791, i va succeir a l'Assemblea Nacional Constituent. En decidir aquesta que cap dels seus membres podria ser triat, va quedar formada per homes nous i representava majoritàriament a la burgesia rica.
-
La Convenció Republicana (1792-1794) va ser una assemblea política durant la Revolució Francesa que va establir una nova constitució i va donar lloc al període del "Terror".
-
La Dictadura del Terror, també coneguda com el "Terror" o "Reinat de Terror," va ser un període d'intensa repressió i execucions durant la Revolució Francesa (1793-1794), en el qual el Comitè de Salvació Pública va exercir un control autoritari i violent per suprimir els opositors i preservar la Revolució. -
Cop d'estat que tingué lloc el 9 termidor de l'any II a la França revolucionària. Aprofitant que els atacs de Robespierre. -
La Constitució de l'any III és el text que va establir el Directori durant la Revolució francesa. Fou aprovada per referèndum el 5 de fructidor de l'any III, i té com a preàmbul la Declaració dels Drets i els Deures de l'Home i del Ciutadà. -
El Directori va ser el sistema polític que va governar França des de 1795 fins a 1799, després de la caiguda de Maximilien Robespierre i la fi de la Convenció Nacional. Durant aquest període, el poder executiu va ser compartit per un grup de cinc directors. El Directori va sorgir amb l'objectiu de restaurar la estabilitat i l'ordre després del caos i la violència de la Revolució Francesa.
-
El nomenament de Napoleó com a Primer Cònsol va succeir el 18 de brumari de l'any VIII del calendari republicà (9 de novembre de 1799). Aquest esdeveniment va marcar la fi del Directori i va significar l'ascens de Napoleó al poder com a líder suprem. A partir d'aquell moment, va exercir un control substancial sobre França i va ser un pas clau en el seu camí cap a l'establiment d'un règim autoritari que eventualment el va portar a convertir-se en l'emperador Napoleó I de França. -
Napoleó Bonaparte fou un militar i home d'estat francès. Fou general de l'exèrcit durant la Revolució Francesa, alt dirigent de França com a primer cònsol de la Primera República Francesa.
-
La inauguració del Consolat el 25 de diciembre de 1799 va ser un esdeveniment clau a França. Amb Napoleó Bonaparte com a Primer Cònsol, va marcar el final del Directori i el començament d'un règim més estabilitzat. Aquesta etapa va veure una nova constitució i una major concentració de poder en les mans de Napoleó. Va ser un període de transició cap a l'Imperi Francès i finalment, es va autoproclamar com a Emperador Napoleó I el 1804, posant fi a la República Francesa.
-
El Cop d'Estat del 18 de brumari de l'any VIII (9 de novembre de 1799) va ser l'esdeveniment pel qual Napoleó Bonaparte va prendre el control del govern francès, posant fi al Directori i establint el Consolat, consolidant el seu poder com a Primer Cònsol. Aquest cop d'estat va ser un pas crucial en el seu camí cap a l'autoritat suprema i, finalment, a la seva autoproclamació com a Emperador de França. -
La Constitució de l'any VIII, també coneguda com la Constitució de 1800, va ser promulgada durant el Consolat de Napoleó. Aquesta constitució va establir un règim autoritari amb Napoleó com a Primer Cònsol i va consolidar el seu poder. Va restringir les llibertats polítiques, però també va proporcionar estabilitat i una estructura de govern sòlida a França després del caos de la Revolució Francesa i la caiguda del Directori. -
Napoleó Bonaparte va ser nomenat "Cònsol Vitalici" el 1 d'agost de 1802. Aquesta decisió va ser aprovada en un referèndum, i va estendre el seu mandat com a Primer Cònsol de França de manera vitalícia. Això va consolidar encara més el seu poder i el va acostar a convertir-se en l'Emperador Napoleó I de França el 1804, marcat pel seu enfocament autoritari i la creació d'un imperi francès. -
El Nou Codi Civil de 1804, conegut com el "Codi Napoleònic" o el "Codi Civil Napoleònic," va ser un sistema legal unificat i codificat per Napoleó Bonaparte. Va entrar en vigor el 21 de març de 1804 i va establir les bases legals per a molts països europeus. Aquest codi va ser un pas significatiu cap a la unificació del dret civil, promovent la igualtat davant la llei i els drets de propietat. -
Napoleó Bonaparte va ser nomenat Emperador de França el 2 de desembre de 1804, en una cerimònia coneguda com el "Coronament de Napoleó." Aquest nomenament va suposar la creació del Primer Imperi Francès, amb Napoleó com a Emperador sota el títol de Napoleó I. Aquest pas va consolidar el seu poder i va simbolitzar la culminació de la seva ascensió des de les files de la Revolució Francesa fins a convertir-se en un líder suprem amb autoritat absoluta. -
L'Imperi Napoleònic, liderat per Napoleó Bonaparte com a Emperador de França de 1804 a 1815, va ser caracteritzat per les guerres napoleòniques i l'expansió militar a Europa. Va introduir reformes legals i administratives significatives, incloent el Codi Civil Napoleònic. No obstant això, va ser derrotat a Waterloo el 1815 i exiliat, posant fi a l'Imperi Napoleònic.
-
L'Invasió de Espanya de 1808 va ser un esdeveniment clau a la Guerra Peninsular durant les guerres napoleòniques. Les forces franceses, dirigides per Napoleó, van ocupar Espanya, desencadenant una resistència popular i la creació d'una junta de govern. Això va provocar una guerra de guerrilles i un conflicte a llarg termini amb la resistència espanyola, que va contribuir a debilitar l'Imperi Napoleònic. -
La Revolució de les colònies espanyoles a Amèrica va ser un procés de lluita per la independència de l'Imperi Espanyol, iniciat a principis del segle XIX. Moviments liderats per figures com Simón Bolívar, José de San Martín i altres van conduir a la independència de molts països llatinoamericans com Veneçuela, Colòmbia, Argentina i Perú. Aquesta revolució va tenir un profund impacte en la història de la regió i va donar lloc a la creació de nous estats llatinoamericans.
-
La Primera Constitució Espanyola, coneguda com la "Constitució de Cádiz" de 1812, va ser una fita important a Espanya. Va ser promulgada durant la Guerra Peninsular contra Napoleó i va establir principis liberals com la igualtat davant la llei i la llibertat d'expressió. Tot i que va ser derogada breument, va tenir un impacte perdurable i va influir en posteriors constitucions espanyoles. -
El congrés de Viena fou una conferència entre ambaixadors de les majors potències d'Europa que va ser presidit per l'estadista austríac Klemens Wenzel von Metternich. Va tenir lloc a Viena.
-
La Batalla de Waterloo, l'any 1815, va ser un punt d'inflexió a les guerres napoleòniques. Napoleó Bonaparte, derrotat pels Aliats (Gran Bretanya, Prússia, Holanda i Bèlgica) dirigits pel Duc de Wellington i el General Blücher. Aquesta derrota va portar a l'exili de Napoleó a Santa Elena, marcant el final definitiu de l'Imperi Napoleònic. -
La independència de Bèlgica va posar fi a la unió amb els Països Baixos. Després de protestes i conflictes, Lèopold I va ser proclamat rei el 1831. La independència de Bèlgica va ser reconeguda posteriorment per les potències europees a la Conferència de Londres el 1839, consolidant la seva existència com a estat independent. -
Les revolucions liberals burgeses, ocorregudes principalment al segle XIX, van ser moviments polítics i socials que van buscar l'establiment de règims basats en principis com la igualtat, la llibertat i la representació parlamentària. Van tenir lloc en molts països d'Europa, com la Revolució Francesa de 1830 i 1848, la Revolució de Juliol a França, i la Primavera dels Pobles a Alemanya i altres nacions, marcant canvis significatius en les estructures polítiques i socials.
-
El segle XIX va ser testimoni de diversos processos d'unificació nacional a Europa, que van transformar el mapa polític de la regió. Alguns exemples notables inclouen la unificació d'Itàlia liderada per Giuseppe Garibaldi i la unificació d'Alemanya sota Bismarck. Aquests processos van marcar canvis significatius en les fronteres i les identitats nacionals, consolidant les nacions italianes i alemanyes i redefinint les dinàmiques europees.
-
La monarquia absolutista de Ferran VII a Espanya (1814-1833) va ser un període caracteritzat per un poder real absolut i l'abolició de moltes reformes liberals anteriors. Va restablir la Inquisició i va perseguir els liberals. Aquesta reacció va conduir a tensions i conflictes, incloent-hi el Trienni Liberal i les guerres carlines, que van perdurar després de la seva mort. -
La Revolució de 1820 va ser un moviment liberal que es va estendre per molts països d'Europa, incloent-hi Espanya, Portugal, Itàlia i Grècia. Aquestes revolucions van demanar més llibertats i constitucions. Van ser en gran mesura un resultat de les tensions post-napoleòniques i van conduir a canvis significatius en la política i les institucions de molts d'aquests països.
-
Napoleó Bonaparte va morir l'5 de maig de 1821 a l'illa de Santa Elena, després de l'exili forçat per les potències europees. La causa de la seva mort va ser atribuïda a un càncer d'estómac. La seva mort va marcar el final de l'era napoleònica i la seva influència a Europa. Va ser enterrat inicialment a Santa Elena, i més tard les seves restes van ser traslladades a França. -
La insurrecció de Grècia, iniciada el 1821, va ser un moviment d'independència contra l'Imperi Otomà que va portar a l'establiment de l'Estat Grec independent. Aquesta revolta va durar més d'una dècada i va aconseguir suport internacional. Va culminar amb la firma del Tractat de Constantinoble el 1832, que reconeixia la independència de Grècia. -
L'Invasió de la Santa Aliança a Espanya, en 1823, va ser una resposta a la revolució liberal que va desestabilitzar el règim absolutista de Ferran VII. Les forces d'aquesta aliança, liderades pels francesos, van restaurar el poder absolutista de Ferran VII, posant fi a les reformes liberals i restablint la monarquia absoluta a Espanya. -
L'independència de Grècia es va aconseguir el 1829 després de la Guerra d'Independència Grega contra l'Imperi Otomà. Amb la signatura del Tractat de Londres el 1827 i la intervenció de les potències europees, es va establir un estat grec independent. Aquesta independència va marcar el final del domini otomà a Grècia i la creació de l'Estat Grec modern. -
La Revolució de 1830, coneguda com les "Tres Glorioses," va tenir lloc a França i altres països europeus. Va provocar l'abdicació de Carles X de França i l'ascens de Lluís Felip com a Rei dels Francesos. Aquesta revolució va buscar més representació i drets civils, i va tenir un impacte significatiu en la política europea, establint règims més liberals.
-
L'abdicació de Lluís Felip d'Orleans, també conegut com el Rei dels Francesos, va succeir el 24 de febrer de 1848. Aquesta decisió va ser una resposta a les crescents protestes i revoltes populars que van eclatar arreu de França. Va marcar la fi de la Monarquia de Juliol i va precipitar la Revolució de 1848 a França, que va portar a la proclamació de la Segona República Francesa.
-
Prússia, sota la lideratge de Otto von Bismarck, va impulsar la creació de la Unió Duanera Alemanya el 1846, que va facilitar el comerç entre els diversos estats alemanys i va ser un pas clau cap a la unificació d'Alemanya. Aquesta unió duanera va servir com a precedent per la creació de l'Imperi Alemany el 1871. Bismarck va jugar un paper crucial en aquest procés i va ser un arquitecte clau de la unificació alemanya.
-
L'any 1848 va ser un any d'importants revolucions i moviments de protesta a tot Europa. Aquests esdeveniments van ser provocats per factors com la desigualtat, la repressió política i la manca de drets civils. Les revolucions de 1848 van tenir lloc a països com França, Alemanya, Itàlia i Àustria. Aquestes revolucions van exigir més representació i drets polítics, i van tenir un impacte significatiu en la configuració de les futudes polítiques europees. -
La Revolució de 1848 va ser un període de revoltes i agitació social que va sacsejar molts països d'Europa. La gent va protestar contra la repressió, la desigualtat i la manca de drets. Aquests esdeveniments van portar a canvis polítics i socials significatius, com la proclamació de la Segona República Francesa, però també van veure l'èxit de reaccions conservadores en altres llocs. Va ser un punt d'inflexió en la història europea, que va anticipar canvis polítics i socials posteriors.
-
La proclamació del nebot de Napoleó, Lluís Napoleó Bonaparte, com a Emperador de França amb el nom de Napoleó III, va tenir lloc el 2 de desembre de 1852. Aquest esdeveniment va posar fi a la Segona República Francesa i va establir el Segon Imperi Francès, marcant la restauració dels Bonaparte al poder a França. Durant el seu regnat, Napoleó III va impulsar reformes i va jugar un paper important en la política europea. -
La unificació d'Itàlia va ser un procés de transformació política i militar que va portar a la creació de l'estat italià modern. Personalitats com Giuseppe Garibaldi i Comte de Cavour van ser protagonistes d'aquesta unificació, que va durar des de la dècada de 1850 fins a la dècada de 1870. Aquests esdeveniments van consolidar Itàlia com una nació unificada, posant fi a la fragmentació política que havia existit anteriorment. -
La Guerra de Dinamarca de 1864 va ser un conflicte entre Dinamarca d'una banda, i Prússia i Àustria de l'altra. La causa principal va ser la disputa pel ducat de Schleswig i el ducat de Holstein. La guerra va culminar amb la victòria de Prússia i Àustria, i la posterior divisió dels ducats entre les dues potències, així com la cedició de Lauenburg a Prússia. Aquest conflicte va ser un pas més en la unificació d'Alemanya i la disminució del poder danès. -
La Guerra d'Austria de 1866 va ser un conflicte entre Prússia i Àustria per la supremacia a Alemanya. Va culminar amb la victòria prussiana a la Batalla de Sadowa i la creació de la Confederació de l'Àustria del Nord. Aquesta guerra va ser un pas més en la unificació d'Alemanya sota la influència prussiana. -
La Guerra franco-prussiana de 1870 va ser un conflicte entre França i Prússia. Les causes principals eren les tensions polítiques i territorials. La guerra va culminar amb la derrota francesa a Sedan, la captura de l'emperador Napoleó III i la caiguda del Segon Imperi Francès. Aquest conflicte va donar lloc a la proclamació de la Tercera República Francesa i va ser un esdeveniment important en la unificació d'Alemanya, amb la creació de l'Imperi Alemany el 1871. -
La Proclamació del Segon Imperi Alemany va tenir lloc el 18 de gener de 1871 a Versalles, França. Després de la victòria de Prússia sobre França a la Guerra franco-prussiana, el rei Guillem I de Prússia va ser proclamat Emperador de l'Imperi Alemany, unificant diversos estats alemanys sota una sola autoritat imperial. Això va marcar la creació de l'Imperi Alemany, posant fi a la fragmentació política de l'antic Sacre Imperi Romanogermànic i establint un estat alemany unificat.