-
Els privilegiats eren:
- Cavallers.
- Nobles
Alts càrrecs de l'Imperi:
- Artesans i comerciants: Associacions de professionals
- Plebeus: Pagesos.
Assalariades urbanes. -
Es va desenvolupar i va progressar a totes les terres de l'Imperi. Invents dels romans per l'agricultura: Arada, molí de gra, premses d'oli i vi, sistemes de regadiu i ús d'adob.
Un terç de les terres conquistades eren les ocupades pels cultius (Propietat de Patricis i cavallers), aquestes terres les treballaven homes, dones i nens esclaus. Assalariades urbanes. -
Va fundar-se a la península Itàlica, un lloc fèrtil, de fàcil defensa i connectat amb el riu Tíber, que va fer més fàcil el comerç, ja que era una ruta obligatòria pels comerciants i viatgers. -
Eren politeistes: Culte del pare de família Deus/Deesses: Númina: Divinització de les forces de la natura Lares: Genis protectors de la llar Penats: asseguraven el proveïment de la casa Manes: avantpassats de la família De mitologia Grega: Júpiter Juno Minerva Isis Cíbele Mitra Amb l'aparició del Cristianisme la religió va sofrir un gran canvi
Primers comunitats cristianes agrupades en esglésies on enterraven els morts a les catacumbes. Els religiosos eren perseguits. -
Va ser el primer rei de Roma, ell va assassinar al seu germà per aconseguir el poder
-
Tenien una monarquia electiva, no hereditària
El rei governava amb un senat Segle VI aC Roma va caure en mans dels etruscs: característiques: Fort creixement urbanístic
Desenvolupament de l'economia
Importància de l'agricultura, ramaderia i creixement de les activitats artesanals i comercia'ls. 509 aC Revolta a Roma: Varen expulsar als etruscs i se substitueix la Monarquia per la República. -
Va ser el 3r rei de L'antiga Roma
-
Va sorgir el 3r rei de L'antiga Roma
-
Aquets rei va ser el 4t rei de L'antiga Roma
-
Societat dividida: Patricis: Famílies riques i poderoses amb propietats, amb monopoli del poder polític i religiós. Cavallers: Plebeus amb riqueses. Plebeus: Treballadors amb petites propietats o sense propietats. Lliberts: Esclaus que aconseguien la llibertat, la compraven o els alliberava el seu amo. Esclaus: Es consideraven objectes sense llibertat ni drets, eren propietat dels seus amos. Dones: Mai varen ser considerades ciutadanes i no tenien els mateixos drets que els homes.
-
Divisió del poder en 3 institucions Comicis: -Comicis Comiats:
Segons l'origen familiar -Comicis Tribunats:
Segons la residència.
Elegien els magistrats inferiors: Edil, Qüestor. -Comicis Centuriats:
Es deia que cada grup tenia un vot. Escolien els magistrats superiors:
Magistrats: ciutadans escollits anualment i exercien diversos càrrecs del govern, més importants els Cònsols, altres eren els Pertot, Edil, Qüestor, Censor. Senat: 300 magistrades que ratifica les decisions del govern. -
Expansió:
509-264aC Expansió a la península Itàlica
264-146aC Guerres púniques (Cartaginesos-Romans) Dominació del Mediterrani Occidental
164aC-14dC Expansió al Mediterrani Oriental (Ocupació d'Hispània, Gàl·lia i Britània) i divisió de territori en províncies Crisi I aC
Conflicte entre:
Beneficiats(Cavallers i Patricis)
No beneficiats(Plebeus i Esclaus) Conflictes socials: Assaïnaments
Revolta d'esclaus: Dictadures per sufocar: Guerres civils
Augment de poder de militars: 1er i 2on triumvirat -
Invasions i colonitzacions XI-VI aC
Primers assentaments: Catalunya i Vall de l'Ebre (Aporten: metal·lúrgia, ramaderia i agricultura) Per administrar les terres conquistades es dividien en províncies: hola havia un governador ajudat per diversos funcionaris: República: 2 : Ulterior i Citerior Agosto: 3: Tarraconense, Baetica i Lusitania Dioclecià: 5: Tarraconense, Gallaecia, Carthaginensis, Baetica i Lusitania, després la Balearica. -
1er emperador Octavi Agosto 27dC
Organització
Emperador Obté tots els poders
Consell imperial Transmet i aplica les ordres de l'emperador
Divisió d'imperi en províncies PAX Romana i crisi I-VdC
PAX Romana I-II
Màxima prosperitat i expansió de Roma Crisi:III-V
III :S'aturen conquestes, fronteres insegures, Augment de poder de l'exèrcit, crisi econòmica, Augment d'impostos
IV: divisió d'imperi per facilitar la defensa
V: pobles germànics eliminen l'Imperi d'Occident, a Orient l'imperi manutenció -
Característiques: -institucions polítiques rudimentàries -no coneixien l'escriptura -no edificaven ciutats -no utilitzaven moneda -pobles seminòmades -coneixien la metal·lúrgia -fabricaven armes -organitzats en famílies (Varies formaven un clan)manutenció.
-
238-202 aC: Control del Sud i Sud-Est peninsular
II guerra púnica 218-202 aC: Guerra de cartaginesos
Desembarc: Empuries de Publi Corneli Escipió
Derrotes cartaginesos
Expulsió de la Península 202-154 aC Romans dominen costa mediterrània peninsular i valls d' Ebre i Guadalquivir 154-133 aC Període d'expansió romana
Guerres (Pobles de la Meseta-Roma) 133-29 aC Consolidació d'ocupació de Meseta 29-19 aC Ocupació del Nord peninsular
Derrota de galaics, càntabres, àsturs i vascons. -
Zones costeres a la mar Mediterrània: A partes de: Europa, Àfrica i Àsia.
-
Localització: Llatins: Centre
Etruscs: Centre i Nord
Grecs: Sud ia Sicília
Cartaginesos: Sardenya i Sicília -
Rómul Augustul. Va ser destituir per un cap germànic (Odoacre) al 476 dC Això va marcar el començ de l'edat mitjana.
-
Gràcies a molts avantatges del seu territori, es va desenvolupar molt el comerç. Els romans varen construir una gran xarxa de comerç:
Materials que exportaven les regió:
Hispània: vi
Nord Àfrica: oli
Egipte: blat
Germània i Bàltic: pells, ambre i esclaus
Àfrica: vori, or, animals pel circ, encens i esclaus
Índia i Xina: productes de l'ujo. -
Profundament urbanes: eren el lloc de residència de les autoritats i de l'Administració. Durant l'època de l'Imperi: es van construir centenars de ciutats amb estructura semblant, estaven fortificades amb muralles. Les ciutats van contribuir a difondre-hi la llengua, els costums, les lleis i les formes de vida dels romans.
-
Pobles prerromanos: I aC Celtes: Centro, Oeste i Norte penínsular
Economía autosuficiente
Metal·lúrgia
Llana
Fabricaven eines i armes
Desconeixien l'escriptura
Produïen poques manifestacions artístiques
Vivien en petits poblats
Agrupats en clans units per llaços familiars
Uns quants clans formaven una tribu Ibers: Est i Sud peninsular
Economia basada en agricultura
Societat complexa
Pobles emmurats a zones elevades Celtibers: a Sória
Mescla entre 2 cultures.