-
Al turó Palatí per Ròmul 🡪 lloc fèrtil, de fàcil defensa i lloc de pas del riu Tíber, aquesta circumstància convertia l’enclavament en un lloc de pas obligat per als comerciants i els viatges que travessaven la Península Itàlica (ex. comerç de la sal). -
La civilització romana es va desenvolupar entorn de la mar Mediterrània
En aquest enorme territori es varen mesclar pobles molt diferents, però tots varen ser sotmesos a l’autoritat romana. Amb alguns pobles es varen establir pactes que fixaven diferents graus d’autonomia per al govern local, però sempre davall control romà. -
Monarquia electiva, no hereditària. El rei tenia els poders màxims: - Administrava justícia - Manava l’exèrcit - Era summe sacerdot
- El rei governava amb l’ajuda d’un Senat format pels ancians de les famílies més importants. - Roma va tenir 7 reis 🡪 4 d’origen llatí i 3 d’origen etrusc:
-
Ròmul 753-717 aC, Numa Pompili 717-672 aC, Tul·li Hostili 672-640 aC, Ancus Marci 640-616 aC, Tarquini I 616-578 aC, Servi Tul·li 578-534 aC, Tarquini II el Superb 534-509 aC, -
Comicis: reunió dels ciutadans romans per elegir els magistrats, proposar lleis i decidir sobre la pau i la guerra. Magistrats: ciutadans que exercien diversos càrrecs de govern i eres escollits anualment, els més importants eren els cònsols, el senat i els comicis, dirigien els govern i l’exèrcit. Senat: format per 300 antics magistrats, ratificava les lleis aprovades pels comicis, resolia els afers de la política exterior i de finances i donava normes d’actuació als magistrats.
-
500-250 aC 🡪 expansió a la Península Itàlica. Els romans van topar amb els cartaginesos i el conflicte es va fer inevitable.
264-146 aC 🡪 Romans i cartaginesos van lluitar en tres guerres molt llargues i la victòria sobre els cartaginesos va produir el domini del Mediterrani Occidental.
146 aC -14 dC 🡪 expansió pel Mediterrani Oriental i es completa l’ocupació d’Hispània, Gàl·lia i Britània a l’Occident (creació de l’Imperi Romà) -
GRUPS:
La majoria d'homes lliures tenien la ciutadania romana: no havien de pagar impostos per la terra, gaudien de drets polítics i les lleis els protegien. Els privilegiats: Format pels senadors, els alts càr-recs de l'Imperi i els plebeus molt rics. Feiene negocis i els que ocupaven càrrecs intermedis a l'Administració. Els artesans i els comerciants: S'agrupaven en associacions professionals. La plebs: Pagesos i assalariats urbans. Esclaus i lliberts. -
Romans i cartaginesos van lluitar en tres guerres molt llargues i la victòria sobre els cartaginesos va produir dominar el Mediterrani Occidental. -
238-202 aC. Desembarc del cartaginès Amílcar Barca a Gadir (Cadis) i control del sud i del sud-est de la Península (fundació de Cartagena).
El seu fill Anníbal intenta la conquesta de Roma des d’Hispània però es derrotat pels germans Escipió (II guerra púnica 🡪 causa ocupació de la ciutat de Saguntum aliada de Roma però a territori controlat per Cartago. -
218-202 aC. Guerra contra els cartaginesos i els seus aliats.
202-154 aC. Desprès de la derrota dels cartaginesos els romans dominen la costa mediterrània de la Península i les valls de l’Ebre i del Guadalquivir.
154-133 aC. Període d’expansió romana amb les guerres contra els pobles de la Meseta.
133-29 aC. Consolidació de l’ocupació de la Meseta.
29-19 aC. Ocupació del Nord de la Península amb la derrota de galaics, càntabres, àsturs i vascons. -
Enfrontament entre romans i cartaginesos, amb la finalitat d’aconseguir recursos econòmics i dominar-ne les rutes comercials.
-Acabades les guerres púniques els mercenaris baleàrics, sense feina tornen a les Balears i es dediquen a la pirateria.
Roma no accepta la nova situació i organitzat la conquesta al 123 a.C al comandament del cònsol Quint Cecili Metel.
Conquesta de les Balears i fundació de colònies a Mallorca: Palma i Pollentia, i a Menorca: Iamona i Magon -
Els emperadors van concentrar tots els poders civils, militars i religiosos, el Senat, els magistrats i els comicis varen continuar existint, però tenien un paper simbòlic, ja que l’emperador designava directament tots els personatges importants.
-
Entre els segles XI i VI aC 🡪 penetració contínua de pobles indoeuropeus pels Pirineus. 2.- Els pobles preromans. Al I mil·lenni a.C. a la Península Ibèrica hi havia 3 pobles:
Celtes 🡪 Situats centre, oest i nord de la Península.
Ibers 🡪 Situats a l’est i el sud de la Pen. Ibèrica.
Celtibers 🡪 Situats a la zona de Sòria (Numància), mescla d’ambdós cultures. -
Hi ha un sol Déu i totes les persones són iguals davant els seus ulls.
Els éssers humans s’han d’estimar i perdonar.
Aquells que es comporten segons aquest ideal rebran com a premi una vida eterna després de la mort. -
Els romans eren politeistes.
Creences pròpies 🡪 culte dirigit pel pare de família.
Númina: Divinització dels fenòmens i les forces de la natura.
Lares: Genis protectors de la llar.
Penats: Déus que asseguraven el proveïment de la casa.
Manes: Culte als avantpassats de la família.
Després de conquerir Grècia (146 aC) Roma va adoptar la mitologia grega, però canviant alguns noms.
A partir del S.I dC 🡪 culte imperial, obligatori per a totes les persones lliures. -
A partir del final del segle III, i en onades successives, diversos pobles germànics (sueus, vàndals, alans, visigots, etc.) van travessar la frontera de l'imperi occidental i s'hi van instal·lar.
- Els pobles germànics.
- La destitució del darrer emperador. -
- Fill adoptiu de Juli Cèsar 🡪 derrota als seus rivals en una guerra civil 🡪 al 27 dC rep el títol d’August (elegit pels déus) 🡪 concentra tots els poders civils (cònsol vitalici i redacta les lleis, edictes), militars (emperador, cap de l’exèrcit) i religiosos (pontífex màxim) 🡪 a la seva mort s’organitzà el culte imperial (els emperadors eren déus i havien de ser adorats com a mostra de fidelitat a Roma).