Download

ROMA_ Grup11 2nESO B Curs 23-24

  • Origens
    753 BCE

    Origens

    La civilització romana es va desenvolupar entorn de la mar Mediterrània, que els romans anomenaven Mare Nostrum ja que dominaven totes les terres als tres continents banyats pel Mediterrani: Europa, Àfrica i Àsia.
  • Etapes
    753 BCE

    Etapes

    Monarquia (753-509 aC) República (509-27 aC) Imperi (27 aC - 476 dC)
  • Ròmul 753-717 aC
    753 BCE

    Ròmul 753-717 aC

  • Period: 753 BCE to 509 BCE

    Monarquia

  • Numa Pompili 717-672 aC
    717 BCE

    Numa Pompili 717-672 aC

  • Tul·li Hostili 672-640 aC
    672 BCE

    Tul·li Hostili 672-640 aC

  • Ancus Marci 640-616 aC
    640 BCE

    Ancus Marci 640-616 aC

  • Tarquini I 616-578 aC
    616 BCE

    Tarquini I 616-578 aC

  • Servi Tul·li 578-534 aC
    578 BCE

    Servi Tul·li 578-534 aC

  • Tarquini II el Superb 534-509 aC
    534 BCE

    Tarquini II el Superb 534-509 aC

  • Period: 509 BCE to 27 BCE

    República

  • Expansió de Roma
    500 BCE

    Expansió de Roma

    500-250 aC. expansió a la Península Itàlica. Al llarg de l’expansió per Itàlia els romans van topar amb els cartaginesos (púnics) i el conflicte es va fer inevitable. 264-146 aC. guerres púniques (Cartago). Romans i cartaginesos van lluitar en tres guerres molt llargues i la victòria sobre els cartaginesos va produir dominar el Mediterrani Occidental 146 aC -14 dC expansió pel Mediterrani Oriental i es completa l’ocupació d’Hispània, Gàl·lia i Britània a l’Occident (creació de l’Imperi Romà)
  • La conquesta d’Hispània
    238 BCE

    La conquesta d’Hispània

    Les guerres entre Roma i Cartago 238-202 aC: Desembarc del cartaginès Amílcar Barca a Gadir i control del sud i del sud-est de la Península La conquesta romana de la Península Ibèrica: 218-202 aC: Guerra contra els cartaginesos i els seus aliats 202-154 aC: Els romans dominen la costa mediterrània de
    la Península i les valls de l’Ebre i del Guadalquivir 154-133 aC: Període d’expansió romana 133-29 aC: Consolidació de l’ocupació de la Meseta 29-19 aC. Ocupació del Nord de la Península
  • El territori d’Espanya a l’antiguitat.  Les Illes Balears
    218 BCE

    El territori d’Espanya a l’antiguitat. Les Illes Balears

    Invasions i colonitzacions:
    Les invasions indoeuropees
    • Entre els segles XI i VI aC 🡪 penetració contínua de pobles indoeuropeus pels Pirineus
    • Primers assentaments a la zona de Catalunya i la vall de l’Ebre
    Els pobles preromans.
    Al I mil·lenni a.C. a la Península Ibèrica hi havia 3 pobles:
    -Celtes
    -Ibers
    -Celtibers
  • La religió romana
    146 BCE

    La religió romana

    Creences pròpies 🡪 culte dirigit pel pare de família:
    • Númina: Divinització dels fenòmens i les forces de la natura 🡪 boscs sagrats (luci)
    • Lares: Genis protectors de la llar 🡪 petits altars a les cases (larari)
    • Penats: Déus que asseguraven el proveïment de la casa.
    • Manes: Culte als avantpassats de la família.
    • Després de conquerir Grècia (146 aC) Roma va adoptar la mitologia grega, però canviant alguns noms 🡪 Tríada Capitolina
  • Les Illes Balears en temps del romans
    123 BCE

    Les Illes Balears en temps del romans

    La conquesta romana.
    • Enfrontament entre romans i cartaginesos (guerres púniques) amb la finalitat d’aconseguir recursos econòmics i dominar-ne les rutes comercials
    El domini romà de les Balears.
    • Soldats i colons romans afavoreixen la implantació de l’economia, les creences, la llengua i les formes de vida romanes.
    • Economia basada en agricultura i ramaderia, encara que també hi havia una mica d’artesania i comerç
  • La Crisi de la República al segle I aC
    30 BCE

    La Crisi de la República al segle I aC

    En el segle I aC. Va començar un període de corrupció, lluites i enfrontaments interns en la república romana. Les causes són:
    • Revoltes Populars 🡪 Desigualtats entre Patricis-Cavallers, beneficiaris de les conquestes i Plebeus (bàsicament pagesos) que no obtenen cap benefici.
  • Octavi August, emperador
    27 BCE

    Octavi August, emperador

    • Fill adoptiu de Juli Cèsar 🡪 derrota als seus rivals en una guerra civil 🡪 al 27 dC rep el títol d’August (elegit pels déus) 🡪 concentra tots els poders civils (cònsol vitalici i redacta les lleis, edictes), militars (emperador, cap de l’exèrcit) i religiosos (pontífex màxim) 🡪 a la seva mort s’organitzà el culte imperial (els emperadors eren déus i havien de ser adorats com a mostra de fidelitat a Roma).
  • L’organització de l’Imperi
    27 BCE

    L’organització de l’Imperi

    Els emperadors van concentrar tots els poders civils, militars i religiosos 🡪 el Senat, els magistrats i els comicis varen continuar existint, però tenien un paper simbòlic, ja que l’emperador designava directament tos els personatges importants.
    • Creació d’un Consell Imperial per aplicar i transmetre les ordres de l’emperador.
    • Divisió de l’Imperi en províncies dirigides per un governador, seguint el model de la república.
  • Pax Romana i crisi de l’Imperi
    27 BCE

    Pax Romana i crisi de l’Imperi

    S.I-II dC 🡪 Pax Romana: moment de màxima extensió i prosperitat de Roma. S’intensifica la romanització, és a dir, l’assimilació de la cultura i la forma de vida romanes per part d’altres pobles
    • S.III-V dC 🡪 Crisi de l’Imperi
    Causes de la crisi de l’Imperi Romà: -Al S.III dC s’aturen les conquestes -Al S.IV dC (395 dC) Teodosi divideix l’imperi entre els seus fills per facilitar la defensa
    • Al S.V dC la pressió dels pobles germànics
  • Period: 27 BCE to 476

    Imperi Romà

  • L’aparició del cristianisme
    30

    L’aparició del cristianisme

    S.I dC a Palestina 🡪 Jesús de Natzaret (religió monoteista). Idees principals: Hi ha un sol Déu i totes les persones són iguals davant els seus ulls. Els éssers humans s’han d’estimar i perdonar. Aquells que es comporten segons aquest ideal rebran com a premi una vida eterna després de la mort
    • Poc èxit entre els jueus de Palestina 🡪 mort de Jesús.
    • Difusió per Pau de Tars del cristianisme entre els gentils (no-jueus) amb més èxit 🡪 causes: proclamava que les bones accions
  • Una societat urbana
    476

    Una societat urbana

    Els grups socials
    La població romana de l'època imperial la formaven dos grans grups:
    -Els homes lliures i els esclaus Els privilegiats
    El grup dels privilegiats el formaven els senadors, els alts càr-recs de l'Imperi i els plebeus molt rics Els artesans i els comerciants
    S'agrupaven en associacions professionals (collegii) i celebraven junts les festes i els oficis religiosos La plebs
    Per sota dels privilegiats hi havia la plebs, formada per una gran massa de pagesos i assalariats urbans
  • La fi de l'Imperi d'Occident
    476

    La fi de l'Imperi d'Occident

    A partir del final del segle III, i en onades successives, diversos pobles germànics (sueus, vàndals, alans, visigots, etc.) van travessar la frontera de l'imperi occidental i s'hi van instal·lar. Els pobles germànics
    Les formes de vida dels pobles germànics eren molt diferents de les dels romans. La destitució del darrer emperador
    Al començament del segle V, i empesos per un poble arribat de l'Àsia central, els huns, hi va haver una nova onada d'invasions que van posar fi a l'Imperi Romà.