-
civilització romana es va desenvolupar entorn de la mar Mediterrània, que els romans anomenaven Mare Nostrum.
diversos pobles a la Península Itàlica.
- llatins: al Laci (centre) - etruscs: centre i nord - grecs: al sud i Sicília - cartaginesos: Sardenya i Sicília.
Fundació de Roma 753 aC. al turó Palatí per Ròmul -
Monarquia
-
Ròmul
-
Numa Pompili
-
Tul·li Hostili
-
Ancus Marci
-
Tarquini I
-
Servi Tul·li
-
Tarquini II el Superb
-
-
Divisió del poder en 3 institucions: Comicis: reunió dels ciutadans romans per elegir els magistrats, proposar lleis i decidir sobre la pau i la guerra. Comicis Curiats: Segons l’origen familiar Comicis Tribunats: Segons la residència (35 tribus: 4 urbanes i 31 rústiques). Elegien els magistrats inferiors: Edil, Qüestor. Comicis Centuriats:
-
A partir del final del segle III, i en onades successives, diversos pobles germànics (sueus, vàndals, alans, visigots, etc.) van travessar la frontera de l'imperi occidental i s'hi van instal·lar.
-
Les pobles germànics tenien institucions polítiques rudimentàries, sense escriptura, sense ciutats ni moneda. Eren seminòmades, basant-se en la ramaderia i l'agricultura familiar. Coneixien la metal·lúrgia del ferro i fabricaven armes. Organitzats en famílies i clans, triaven un líder militar, el monarca. -
S.I-II dC 🡪 Pax Romana: moment de màxima extensió i prosperitat de Roma. S’intensifica la romanització, és a dir, l’assimilació de la cultura i la forma de vida romanes per part d’altres pobles (la llengua (el llatí), les lleis (el dret romà), els déus, l’art
-
Octavi August, emperador.
- Fill adoptiu de Juli Cèsar 🡪 derrota als seus rivals en una guerra civil 🡪 al 27 dC rep el títol d’August (elegit pels déus) 🡪 concentra tots els poders civils (cònsol vitalici i redacta les lleis, edictes), militars (emperador, cap de l’exèrcit) i religiosos (pontífex màxim) 🡪 a la seva mort s’organitzà el culte imperial (els emperadors eren déus i havien de ser adorats com a mostra de fidelitat a Roma).
-
L’organització de l’Imperi
- Els emperadors van concentrar tots els poders civils, militars i religiosos 🡪 el Senat, els magistrats i els comicis varen continuar existint, però tenien un paper simbòlic, ja que l’emperador designava directament tos els personatges importants.
- Creació d’un Consell Imperial per aplicar i transmetre les ordres de l’emperador.
- Divisió de l’Imperi en províncies dirigides per un governador, seguint el model de la república.
-
Pax Romana i crisi de l’Imperi
- S.I-II dC 🡪 Pax Romana: moment de màxima extensió i prosperitat de Roma. S’intensifica la romanització, és a dir, l’assimilació de la cultura i la forma de vida romanes per part d’altres pobles (la llengua (el llatí), les lleis (el dret romà), els déus, l’art...
- S.III-V dC 🡪 Crisi de l’Imperi
-
Roma va caure en mans d’un poble no llatí, els etruscs. L’època etrusca destaca pel fort creixement urbanístic (construcció de ponts, aqüeductes, cases i temples de pedra, murades, ...) i el desenvolupament de l’economia 🡪 importància de l’agricultura i la ramaderia i creixement de les activitats artesanals i comercials.