-
Fundació de Roma al 753 aC al turó Palatí per Ròmul -
Monarquia electiva, el rei tenia els poders màxims.
El rei governava amb l’ajuda d’un Senat.
Va tenir 7 reis, el primer va ser Ròmul i el darrer Tarquini II el Superb. -
-
Invacions: Entre els segles XI i VI aC hi va haver una penetració contínua de pobles indoeuropeus pels Pirineus, els primers assentaments a la zona de Catalunya i la vall de l’Ebre i es mesclen amb les poblacions locals.
Al I mil·lenni a.C. a la Península Ibèrica hi havia 3 pobles:Celtes, Ibers i Celtibers.. -
Els patricis van formar un govern aristocratic i nomes ells podien tenir càrrecs polítics i els plebeus es queixaven perque havien que pagar impostos i anar a l'exèrcit però no podien participar en política. -
El poder es divideix en 3 institucions:
- Comicis (reunió dels ciutadans romans per elegir els magistrats)
- Magistrats (ciutadans que exercien diversos càrrecs de govern i eres escollits anualment)
- Senat (format per 300 antics magistrats) -
Durant l’època de la república, les persones que vivien a Roma no tenien els mateixos drets. La societat es dividia inicialment en 3 categories però amb el temps es convertiran en 5:
-Patricis: famílies riques i poderoses
-Cavallers: plebeus que s'havien enriqueits amb les guerres, el comerç i les financies.
-Plebeus: comerciants, artesans i pagesos.
-Liberts: esclaus que aconsiguen la libertad.
-Esclaus: no es consideraven persones. -
-
Es varen trobar amb els cartaginesos
-
Serà un magistrat amb la funció de defensar els interesos dels plebells -
Compilació de les lleis per escrit i de forma pública, a fi d’evitar els abusos a què eren sotmesos els plebeus
-
Permet als plebeus contreure matrimoni amb patricis i accedir a les magistratures i al Senat
-
Romans i cartaginesos van lluitar en tres guerres molt llargues i la victòria sobre els cartaginesos va produir dominar el Mediterrani Occidental.
-
Del 238-202 aC hi ha un desembarc del cartaginès Amílcar Barca a Gadir (Cadis) i control del sud i del sud-est de la Península -
Eren politeistes.
Creences pròpies: culte dirigit pel pare de família:
Númina: Divinització dels fenòmens i les forces de la natura.
Lares: Genis protectors de la llar, petits altars a les cases (larari)
- Penats: Déus que asseguraven el proveïment de la casa.
- Manes: Culte als avantpassats de la família.
- Després de conquerir Grècia (146 aC) Roma va adoptar la mitologia grega, però canviant alguns noms.
- A partir del S.I dC 🡪 culte imperial, obligatori per a totes les persones lliures. -
-
La conquesta romana va ser un enfrontament entre romans i cartaginesos amb la finalitat d’aconseguir recursos econòmics i dominar-ne les rutes comercials.
El domini romà a les Balears va ser quan els soldats i colons romans afavoreixen la implantació de l’economia i quan l'economia basada en agricultura i ramaderia, encara que també hi havia una mica d’artesania i comerç -
Divisió dels conquerits en 50 províncies.
Les fronteres fortificades s'anomenan Limes.
varen estendre entre els pobles dominats la seva llengua, les seves lleis i la seva forma de vida.
En el segle I aC. Va començar un període de corrupció, lluites i enfrontaments interns en la república romana. Les causes són:
- Revoltes Populars: desigualtats entre Patricis-Cavallers, beneficiaris de les conquestes i Plebeus que no obtenen beneficis.
- Revoltes d’esclaus
El poder dels militars va augmentar. -
Els emperadors tenien tots els poders religiosos, civils i militars.
Creació d’un Consell Imperial
Divisió de l’Imperi en províncies dirigides per un governador, -
-
218-202 aC. Guerra contra els cartaginesos i els seus aliats.
202-154 aC. Desprès de la derrota dels cartaginesos els romans dominen la costa mediterrània de la Península i les valls de l’Ebre i del Guadalquivir.
154-133 aC. Període d’expansió romana amb les guerres contra els pobles de la Meseta.
133-29 aC. Consolidació de l’ocupació de la Meseta.
29-19 aC. Ocupació del Nord de la Península amb la derrota de galaics. -
S.I dC a Palestina: Jesús de Natzaret (religió monoteista). Idees principals:
Hi ha un sol Déu i totes les persones són iguals davant els seus ulls.
Els éssers humans s’han d’estimar i perdonar.
Aquells que es comporten segons aquest ideal rebran com a premi una vida eterna després de la mort.
Poc èxit entre els jueus
Difusió per Pau de Tars del cristianisme entre els gentils (no-jueus) amb més èxit. -
Les primeres comunitats cristianes es varen agrupar en esglésies dirigides per un bisbe i enterraven els morts a les catacumbes, que eren galeries subterrànies.
Considerats rebels van ésser perseguits.
313 dC l’emperador Constantí va autoritzar practicar lliurement la religió.
380 dC l’emperador Teodosi imposarà el cristianisme com a religió oficial.
El Papa era el bisbe de Roma.
Els concilis eren reunions dels bisbes per definir i precisar els aspectes fonamentals de la doctrina cristiana. -
Els grups socials
La població romana de l'època imperial la formaven tres grans grups: Els privilegiats, Els artesans i els comerciants i la plebs. -
A partir del final del segle III, i en onades successives, diversos pobles germànics van travessar la frontera de l'imperi occidental i s'hi van instal·lar.
Els pobles germànics tenien institucions polítiques molt rudimentàries i no coneixien l'escriptura; no edificaven ciutats i no utilitzaven moneda.
La destitució del darrer emperador.
Al començament del segle V,hi va haver una nova onada d'invasions que van posar fi a l'Imperi Romà. L'any 476 Odoacre,un cap bàrbar, va destituir Ròmul Augústul -
Duran el S.I-II dC està la Pax Romana: moment de màxima extensió i prosperitat de Roma i a partir del S.III-V dC està la Crisi de l’Imperi
Causes de la crisi de l’Imperi Romà:
Al S.III dC s’aturen les conquestes
Al S.IV dC (395 dC) Teodosi divideix l’imperi entre els seus fills per facilitar la defensa
Al S.V dC la pressió dels pobles germànics empesos pels huns provoca que s’instal·lin a l’Imperi d’Occident i provoquen la seva desaparició