-
Fundació de Roma 753 aC,per Ròmul
La civilització romana es va desenvolupar entorn de la mar Mediterrània,dominaven totes les terres als tres continents banyats pel Mediterrani: Europa, Àfrica i Àsia. En aquest enorme territori es varen mesclar pobles molt diferents, però tots varen ser sotmesos a l’autoritat romana.
Amb alguns pobles es varen establir pactes que fixaven diferents graus d’autonomia per al govern local, però sempre davall control romà. -
El rei governava amb l’ajuda d’un Senat format pels ancians de les famílies més importants.
Monarquia electiva, no hereditària. El rei tenia els poders màxims:
- Administrava justícia
- Manava l’exèrcit
- Era summe sacerdot
- El rei governava amb l’ajuda d’un Senat format pels ancians de les famílies més importants. -
Roma va tenir 7 reis 🡪 4 d’origen llatí i 3 d’origen etrusc: Ròmul 753-717 aC
Numa Pompili 717-672 aC
Tul·li Hostili 672-640 aC
Ancus Marci 640-616 aC
Tarquini I 616-578 aC
Servi Tul·li 578-534 aC
Tarquini II el Superb 534-509 aC A partir del segle VI aC Roma va caure en mans dels etruscs. Al 509aC es va produir una revolta a Roma, varen expulsar als etrucsc i es substitueix el sistema monàrquic per la República. -
Divisió del poder en 3 institucions:
Comicis
Comicis Curiats
Segons l’origen familiar
Comicis Tribunats
Elegien els magistrats inferiors
Comicis Centuriats:
Elegien els magistrats superiors: Cònsol, Pretor, Censor.
Magistrats: ciutadans que exercien diversos càrrecs de govern
Senat: format per 300 antics magistrats -
500-250 aC. Al llarg de l’expansió per Itàlia els romans van topar amb els cartaginesos i el conflicte es va fer inevitable.
- 264-146 aC. guerres púniquesRomans i cartaginesos van lluitar en tres guerres llargues
- 146 aC -14 dC expansió pel Mediterrani Oriental i es completa.
Els romans varen estendre entre els pobles dominats la seva llengua (el llatí), les seves lleis (dret romà) i la seva forma de vida. -
Invasions i colonitzacions.
Les invasions indoeuropees
XI i VI aC 🡪 penetració contínua de pobles indoeuropeus pels Pirineus.
Els pobles preromans.
I mil·lenni a.C. Celtes,Ibers i Celtibers.
Els pobles preromans entren en contacte amb poblacions colonitzadores: Fenicis, Grecs i Cartaginesos.
La conquesta d’Hispània,Les guerres entre Roma i Cartago. 238-202 aC.
Conquesta romana de la Península Ibèrica.
Les Illes Balears en temps del romans.
La conquesta romana.
El domini romà de les Balears. -
En el segle I aC. Va començar un període de corrupció, lluites i enfrontaments interns en la república romana.
- Revoltes Populars 🡪 Desigualtats entre Patricis-Cavallers, beneficiaris de les conquestes i Plebeus (bàsicament pagesos) que no obtenen cap benefici.
Revoltes d’esclaus (Espartac, segle I aC).
- Se dona poder als generals (dictadors) per sufocar les revoltes. -
L’Imperi (27 aC- 476 dC)
Octavi August, emperador.
Fill adoptiu de Juli Cèsar 🡪 concentra tots els poders civils
L’organització de l’Imperi.
Els emperadors van concentrar tots els poders civils, militars i religiosos 🡪el Senat, els magistrats i els comicis.
Pax Romana i crisi de l’Imperi
S.I-II dC 🡪moment de màxima prosperitat de Roma.
S.III-V dC 🡪 Crisi de l’Imperi
S’aturen les conquestes,afebliment de l’autoritat imperial ,augment del poder dels caps militars ,crisi econòmica . -
Els romans eren politeistes.
A partir del S.I dC 🡪 culte imperial, obligatori per a totes les persones lliures .
-S.I dC a Palestina 🡪 Jesús de Natzaret .
-Poc èxit entre els jueus de Palestina 🡪 mort de Jesús.
- Difusió per Pau del cristianisme entre els gentils.
- Les primeres comunitats cristianes es varen agrupar en esglésies dirigides per un bisbe.
- Problemes amb la religió oficial per no acceptar el culte imperial.
- 313 dC l’emperador Constantí
- 380 dC l’emperador Teodosi -
Els grups socials
Dos grans grups: Homes lliures i els esclaus
Privilegiats:senadors,alts càr-recs i rics.
Els artesans i els comerciants:
S'agrupaven en associacions professionals (collegii) i celebraven junts les festes i els oficis religiosos.
La plebs: gran massa de pagesos i assalariats urbans. -
A partir del final del segle III, i en onades successives, diversos pobles germànics (sueus, vàndals, alans, visigots, etc.) van travessar la frontera de l'imperi occidental i s'hi van instal·lar. -
Les formes de vida dels pobles germànics eren molt diferents de les dels romans. Tenien unes institucions polítiques molt rudimentàries i no coneixien l'escriptura; no edificaven ciutats i no utilitzaven moneda. Aquests pobles eren seminòmades, vivien de la ramaderia i d'una agricultura molt primitiva en les quals participava tota la unitat familiar. Però coneixien la metal·lúrgia del ferro i fabricaven armes d'una bona qualitat.
-
Al començament del segle V, i empesos per un poble arribat de l'Àsia central, els huns, hi va haver una nova onada d'invasions que van posar fi a l'Imperi Romà. L'any 476 Odoacre, un cap bàrbar, va destituir Ròmul Augústul, un nen de deu anys, que va ser el dar-rer emperador romà d'Occident. Després de la caiguda de l'Imperi d'Occident va començar una nova època a Europa. Els historiadors parlen de la fi de l'Antiguitat i del començament de l'Edat Mitjana.