Timeline: Roma

Period: 800 BCE to 100 BCE

Etrsucos

Evolució de les poblacions vil·lanovianas (900-700 aC)
Societat: Els drets de ciutadania son de transmissió matriarcal.
Ciutats similars a la polis grega
Economia: Riquesa minera, intercanvi amb fenicis, grecs i cartaginesos. Tenen fama de pirates
Religió etrusca: Influència en la religió romana. Pensament fatalista.

753 BCE

Fundació de Roma

Period: 753 BCE to 509 BCE

Monarquia Romana

7 reis en Roma. 4 de dinastia llatino-sabina i 3 de dinastia Etrusca. Cada rei de la dinastia llatino-sabina representa un aspecte de la fundació romana: Ròmul: ordenació institucional; Numa: Ordenació religiosa; Tul·lus: Ordenació territorial; Anc: Ordenació comercial.
Monarquia electiva
Durant el regnat etrusc (Servi Tul·li), es divideix la població segons la seva riquessa. L'últim rei de Roma és Tarquini el superb, qui va ser expulsat de Roma quan el seu fill va violar a Lucrècia.

Period: 509 BCE to 27 BCE

La república Romana

A l'inici d'aquest període, dominació y control absolut dels oligarques. Creació d'assamblees de la plebs (comitia curiata, centuriata i Tributa). Tot i així, marginació política dels plebeus.
Divisió gentilicia de la societat al principi, divisó censatària posteriroment. Sorgeix la classe equestre.
Religió politeista i de caràcter pragmàtic; do et des. Sacerdots no profesionals

494 BCE

Retirada de l'aventí

Creació de l'asamblea de la plebs i dels tribuns de la plebs, ja que degut a la marginació política que patien van amenaçar amb fundar una nova ciutat.

471 BCE

Creació de la concilium plebis

450 BCE

Llei de les dotze taules

1a compilació legal romana. Gran Stasis i preocupació per la questió agrícola.

390 BCE

Derrota romana per part dels gals

Conseqüències nefastes. Tractat signat en condicions inferirors.

367 BCE

Lleis licínies-sèxties

Paritat en el consolat: Patrici+plebeu. Repartiment de terresd e l'estat i límit de 500 iugera per ciutadà. També reducció dels interessos (deutes).

Period: 343 BCE to 341 BCE

1a guerra samnita

Period: 340 BCE to 338 BCE

Guerra llatina

Integració de les comunitats llatines al territori Romà, pero amb dret de ciutdania restringit.

Period: 320 BCE to 304 BCE

2a guerra samnita

Period: 298 BCE to 290 BCE

3a guerra samnita

287 BCE

Llei hortènsia

Llei que equipara el plebiscit amb el senat

281 BCE

Esclat de la guerra de Tàrent

Entre Roma i els italiotes. Campanya de Pirrus, qui després de múltiples batalles perdent molts soldats retorna a Epir.

272 BCE

Conquesta romana de Tàrent

Period: 264 BCE to 241 BCE

1a guerra púnica

Enfrontament per la dominació de Sicília i la hegemonia del Mediterrani.
Sicília es converteix en la primera provincia romana, posteriorment també Còrsega i Cerdenya.

Period: 218 BCE to 201 BCE

2a guerra púnica

Creació de les provincies hispanes: hispania citerior i hispania ulterior.

Period: 149 BCE to 146 BCE

3a guerra púnica

Destrucció de Cartago i creació de la provincia romana d'Africa.

133 BCE

Crisi de la república

Increment de l'ager publicus i creació de grans latifundis. Arrendament de les terres per part de l'estat als patricis. Desaparició de la petita propietat.
Aparició i consolidació de dues postures al senat: Optimates (senadors favorables als patricis) i populares (senadors favorables al poble)

133 BCE

Tribunat de Tiberi Semproni Grac

Lex sempronia: Limitació de l'ager publicus a 500 fins un màxim de 1000.
L'excedent de parceles retorna a l'estat. Reforma xocant per l'aristocràcia.
Els optimates fan srvir a Marc Octavi per parar la reforma, pero Tiberi fa que el destitueixin.
Tiberi es assasinat i no es pot presentar a la reelecció.

123 BCE

Tribunat de Gai Semproni Grac

Germà de Tiberi. Promulga lleis contra la corrupció i que fomenten la protecció de les clases més pobres. Continua la reforma agrària del seu germà. Enfronatament amb el Senat degut a les seves reformes i la colonització de Cartago (intent) que deriva en un enfrontament amb milers de morts (Gai grac i Fulvi Flac entre ells).

107 BCE

Reforma de l'exèrcit de Mari

L'exèrcit s'obre a la gent més pobre; enrolament voluntari.

Period: 90 BCE to 88 BCE

La guerra dels aliats (bellum sociale)

Amb un malestar evident entre els aliats de Roma, l'assasinat de Marc Livi Drus al 91 aC fa esclatar la guerra.
Conseqüències: Concessió de la ciutadania als itàlics fidels (90 aC) i posteriorment a tots el itàlics (89 aC).

Period: 82 BCE to 79 BCE

Dictadura de Sul·la

Gir conservador a la república: Retira el vet dels tribuns, dona més poder al senat.

70 BCE

Consolat de Pomepu i Cras

Posteriorment també Juli Cèsar

60 BCE

1r triumvirat

Entre Cèsar, Pompeu i Cras, sense fonament legal.

59 BCE

Consolat de Juli Cèsar

Politica populista, reforma agrària.

Period: 58 BCE to 52 BCE

Conquesta de les gàl·lies

Poder proconsular. Victòria sobre Vercigentòrix

53 BCE

Mort de Cras

Es trenca el triumvirat i s'incrementa la tensió entre Pompeu i Cèsar.

52 BCE

Disturbis als carers entre optimates i populares

49 BCE

Creuament del Rubicó per part de Cèsar

El que es considera com un gest desafiant contra Pompeu i el senat romà. Escalt de la guerra civil i derrota de Pompeu, qui mor assasinat a Egipte.

46 BCE

Cèsar es proclama dictador perpetu.

Obté poders de censor i pontífex màximus. També eleva el nombre de senadors i de magistratures, i estén el dret de ciutadania.

44 BCE

Assasinat de Cèsar

Complot dirigit per Marc Juni Brut i Gai cassi. Després de la seva mort, els assasins han de fugir de Roma, deixant a Octavià com a Hereu.

43 BCE

Segon triumvirat

Repartiment de poders entre Octavipa, Lèpid i Antoni. Posteriorment, Octavià serà amo de tot l'imperi després de desposeir a Lèpid dels seus territoris i de les campanyes fallides d'Antoni.

27 BCE