Roma

  • 753 BCE

    Inici de Roma

    Inici de Roma
  • Period: 753 BCE to 509 BCE

    MONARQUIA

    Roma està sota el domini dels etruscos. L'any 509, els llatins aliats amb els grecs els van expulsar.
    El poder que anteriorment tenia el rei és substituït pel poder polític de dos cònsols elegits anualment. Durant aquest període cal destacar l'expansió romana, que li va permetre dominar primer el Laci, després tota la península Itàlica i finalment tota la Mediterrània després de vèncer als cartaginesos en les Guerres Púniques.
  • Period: 509 BCE to 27 BCE

    REPUBLICA

    El poder que anteriorment tenia el rei és substituït pel poder polític de dos cònsols elegits anualment. Durant aquest període cal destacar l'expansió romana, que li va permetre dominar primer el Laci, després tota la península Itàlica i finalment tota la Mediterrània després de vèncer als cartaginesos en les Guerres Púniques. La crisi del sistema republicà s'esdevindrà, entre altres motius, com a conseqüència de les dificultats de governar de manera coherent tants territoris.
  • 479 BCE

    Escultura - Lloba capitulina/Luperca

    Escultura - Lloba capitulina/Luperca
    Deixant de banda la controvèrsia que hi ha hagut al respeste de si aquesta escultura forma part de l’art de l’edat mitjana, l’obra presenta característiques pròpies de l’art etrusc. La figura representada és una lloba que amamanta els dos fundadors de Roma, Ròmul i Rem. Durant l’inici de l’Antiga Roma, la cultura es va veure altament influenciada pels etruscs, la qual cosa explica el hieratisme de lobra.
  • 450 BCE

    CONQUISTA - Itàlia

    CONQUISTA - Itàlia
  • 400 BCE

    Gradiva

    Gradiva
  • 313 BCE

    Edicto de Milà

    Edicto de Milà
    O "La tolerància del cristianisme", va ser promulgat a Milà l'any 313 i en ell s'establia la llibertat de religió a l'Imperi romà, donant fi a les persecucions dirigides per les autoritats contra certs grups religiosos, particularment els cristians. L'edicte va ser signat per Constantino I el Gran i Licini, dirigents dels imperis romans d'Occident i Orient, respectivament.
  • 300 BCE

    CONQUESTA - Mediterrani · Grècia

    CONQUESTA - Mediterrani · Grècia
  • 300 BCE

    Escultura - Bust de Junio Bruto

    Escultura - Bust de Junio Bruto
  • 264 BCE

    I Guerra Púnica

    I Guerra Púnica
    Va ser el primer de tres grans conflictes bèl·lics entre les dues principals potències de la Mediterrània Occidental, la República romana i la República cartaginesa, que va tenir una durada de 23 anys. Cartago era la potència dominant de la Mediterrània occidental al començament d'aquest conflicte bèl·lic. No obstant això, després de la guerra, Cartago sortiria derrotada, havent de cedir Sicília als romans i obligada a acceptar unes dures condicions tributàries en el tractat de pau.
  • 218 BCE

    II Guerra Púnica

    II Guerra Púnica
    La segona guerra púnica (218-201 a. C.) és la més coneguda de les tres, per produir-se durant ella la famosa expedició militar d'Aníbal contra Roma creuant els Alps. En la segona guerra púnica destaca la batalla de Cannas. Va comportar la fi de l'imperi cartaginès en benefici de Roma, que va esdevenir la potència hegemònica indiscutible del Mediterrani occidental, malgrat que Cartago va sobreviure i va continuar essent sobirana del seu reduït territori nord-africà.
  • 154 BCE

    Guerres Celtíbero-lusitanas

    Guerres Celtíbero-lusitanas
    Les Guerres lusitanes són les que va mantenir la República romana amb un conjunt de pobles de l'oest de la península ibèrica, als que els propis romans anomenaven lusitans, i el territori va ser incorporat a la província anomenada Hispània Ulterior. Les guerres celtíberas es van produïr entre la República romana i els diferents pobles celtíberos que habitaven a la zona mitjana de l'Ebre i l'altiplà superior.
  • 133 BCE

    Reforma dels Gracs

    Reforma dels Gracs
    Les reformes dels Gracs són una sèrie de lleis i propostes fetes pels germans Tiberi Semproni Grac i Gai Semproni Grac. Eren fills del general i estadista Tiberio Sempronio Graco i de Cornelia, de la família dels Escipions. Els germans Grac van poder elaborar i proposar una sèrie de lleis que anaven a afavorir a:
    - La pleb urbana.
    - Els itàlics que no tenien la ciutadania romana.
    - Els cavallers (ordre eqüestre).
  • 100 BCE

    Escultura - August de Prima Porta

    Escultura - August de Prima Porta
    És còpia en marbre del model anterior d’una estatua d’August de bronze. Està basada en el Dorífor de Policlet del segle V a.C. , ja que imita el contraposto d’aquest, el qual, amb les seves marcades diagonals, és una clara característica del classicisme. Segurament es tracta d’una obra conmemorativa de les últimes victòries de l’emperador. Destaca la gran càrrega simbòlica dels elements del seu voltant, com l’armadura o el nen.
  • 31 BCE

    Batalla d'Accio

    Batalla d'Accio
    La batalla d'Accio es va produir el 2 de setembre de l'any 31 a. C., entre les flotes de Cayo Julio César Octaviano, dirigides per Agripa, i la de Marc Antoni i la seva aliada Cleopatra, enfront del golf d'Ambracia i el promontori d'Accio. La batalla es va saldar amb la victòria absoluta d'Octavià i la retirada de Marc Antoni i Cleopatra.
  • 29 BCE

    Guerres Càntabres

    Guerres Càntabres
    Van ser uns enfrontaments entre l'Imperi romà i els diferents pobles astures i càntabres que habitaven territoris coneguts ja pels antics romans com Asturiae i Cantabri al nord de la península ibèrica. Els enfrontaments mantinguts per Roma contra els diversos pobles del nord hispà, càntabres i asturs principalment, representaven la culminació de la llarga conquesta de la península ibèrica.
  • Period: 27 BCE to 395

    IMPERI

    Després de conflictes i guerres civils es canvia el sistema polític.
    L'Imperi es defineix per un procés de progressiva centralització política i la pèrdua de poder del Senat. Les causes principals d’aquesta decadència són la fi de l’expansió territorial deguda a la pressió dels pobles bàrbars, la disminució de mà d’obra esclava i les lluites internes i les conspiracions polítiques. L'any 395L'emperador Teodosi divideix l'imperi en dues parts: l'Imperi d'Orient i l'Imperi d'Occident.
  • 70

    Escultura - Cneo Pompeyo Magno

    Escultura - Cneo Pompeyo Magno
    El retrat es considera com una de les manifestacions més originals de l'art romà i tradicionalment es pensa que és una creació romana tot i que les arrels estan en la tradició de l'últim hel·lenisme, període en el qual es va avançar en la individualització dels retrats. Una segona arrel la trobem en els retrats funeraris etruscs (segles VII i VI a.C.).
  • Period: 235 to 268

    CRISIS - Part 1: Anarquia militar

    Es produeix una absència gairebé constant d'una autoritat regular central duradora i durant la qual els soldats dels exèrcits fronterers, dels llimis imperials, designen i eliminen emperadors a la seva voluntat. El descontrol és tal que diverses províncies d'occident i orient formen l'Imperi gal i l'Imperi de Palmira respectivament, en un intent de fer front amb els seus propis mitjans als perills exteriors que amenacen l'Imperi.
  • Period: 268 to 284

    CRISIS - Part 2: Emperadors il·liris

    Després dels anys anteriors d'anarquia militar, en què la seguretat i la unitat de l'imperi s'havia vist greument compromesa, diferents emperadors d'origen ilírico i danubiano van aconseguir reunificar l'Imperi i establir les bases per a restablir la situació.
  • 285

    Divisió de l'imperi per Teodosi

  • 330

    Constantinoble - Nova capital imperial

    Constantinoble - Nova capital imperial
  • 378

    Batalla d'Adrianàpolis

    Batalla d'Adrianàpolis
    Va ser un enfrontament armat que es va lliurar en les planes al nord-oest de la ciutat romana d'Adrianópolis. En ella es van enfrontar les forces de Fritigerno, cap dels tervingios, i l'exèrcit de l'Imperi romà d'Orient comandat pel propi Emperador Flavio juliol Valente, qui va morir en la batalla i l'exèrcit va ser derrotat. El desenvolupament d'aquesta batalla es coneix en detall gràcies al relat de dos historiadors romans contemporanis: Amiano Marcelino i Paulo Orosio.
  • Period: 395 to 1453

    Imperi d'orient

    L'Imperi Romà d'Orient, amb el nom d'Imperi Bizantí, sobreviurà fins el 1453
  • Period: 395 to 476

    L'imperi d'Occident

    L'Imperi Romà d'Occident desapareix com a tal l'any 476.
  • 400

    Hercules Farnesio

    Hercules Farnesio
  • 476

    Saqueix de Roma pels Godos

    Saqueix de Roma pels Godos
    Va ser la primera vegada en 800 anys que la ciutat de Roma queia en mans d'un enemic. L'últim saqueig de Roma s'havia produït en 387 a. C. i havien estat els gals, comandats per Breno, els que van envair la ciutat. El saqueig de l'any 410 va causar una gran commoció en la societat romana de l'època, i encara és considerat per molts historiadors com una fita clau en el final de l'Imperi romà d'Occident.