-
-
Roma està sota el domini dels etruscos. L'any 509, els llatins aliats amb els grecs els van expulsar.
El poder que anteriorment tenia el rei és substituït pel poder polític de dos cònsols elegits anualment. Durant aquest període cal destacar l'expansió romana, que li va permetre dominar primer el Laci, després tota la península Itàlica i finalment tota la Mediterrània després de vèncer als cartaginesos en les Guerres Púniques. -
El poder que anteriorment tenia el rei és substituït pel poder polític de dos cònsols elegits anualment. Durant aquest període cal destacar l'expansió romana, que li va permetre dominar primer el Laci, després tota la península Itàlica i finalment tota la Mediterrània després de vèncer als cartaginesos en les Guerres Púniques. La crisi del sistema republicà s'esdevindrà, entre altres motius, com a conseqüència de les dificultats de governar de manera coherent tants territoris.
-
Deixant de banda la controvèrsia que hi ha hagut al respeste de si aquesta escultura forma part de l’art de l’edat mitjana, l’obra presenta característiques pròpies de l’art etrusc. La figura representada és una lloba que amamanta els dos fundadors de Roma, Ròmul i Rem. Durant l’inici de l’Antiga Roma, la cultura es va veure altament influenciada pels etruscs, la qual cosa explica el hieratisme de lobra.
-
-
-
O "La tolerància del cristianisme", va ser promulgat a Milà l'any 313 i en ell s'establia la llibertat de religió a l'Imperi romà, donant fi a les persecucions dirigides per les autoritats contra certs grups religiosos, particularment els cristians. L'edicte va ser signat per Constantino I el Gran i Licini, dirigents dels imperis romans d'Occident i Orient, respectivament.
-
-
-
Va ser el primer de tres grans conflictes bèl·lics entre les dues principals potències de la Mediterrània Occidental, la República romana i la República cartaginesa, que va tenir una durada de 23 anys. Cartago era la potència dominant de la Mediterrània occidental al començament d'aquest conflicte bèl·lic. No obstant això, després de la guerra, Cartago sortiria derrotada, havent de cedir Sicília als romans i obligada a acceptar unes dures condicions tributàries en el tractat de pau.
-
La segona guerra púnica (218-201 a. C.) és la més coneguda de les tres, per produir-se durant ella la famosa expedició militar d'Aníbal contra Roma creuant els Alps. En la segona guerra púnica destaca la batalla de Cannas. Va comportar la fi de l'imperi cartaginès en benefici de Roma, que va esdevenir la potència hegemònica indiscutible del Mediterrani occidental, malgrat que Cartago va sobreviure i va continuar essent sobirana del seu reduït territori nord-africà.
-
Les Guerres lusitanes són les que va mantenir la República romana amb un conjunt de pobles de l'oest de la península ibèrica, als que els propis romans anomenaven lusitans, i el territori va ser incorporat a la província anomenada Hispània Ulterior. Les guerres celtíberas es van produïr entre la República romana i els diferents pobles celtíberos que habitaven a la zona mitjana de l'Ebre i l'altiplà superior.
-
Les reformes dels Gracs són una sèrie de lleis i propostes fetes pels germans Tiberi Semproni Grac i Gai Semproni Grac. Eren fills del general i estadista Tiberio Sempronio Graco i de Cornelia, de la família dels Escipions. Els germans Grac van poder elaborar i proposar una sèrie de lleis que anaven a afavorir a:
- La pleb urbana.
- Els itàlics que no tenien la ciutadania romana.
- Els cavallers (ordre eqüestre). -
És còpia en marbre del model anterior d’una estatua d’August de bronze. Està basada en el Dorífor de Policlet del segle V a.C. , ja que imita el contraposto d’aquest, el qual, amb les seves marcades diagonals, és una clara característica del classicisme. Segurament es tracta d’una obra conmemorativa de les últimes victòries de l’emperador. Destaca la gran càrrega simbòlica dels elements del seu voltant, com l’armadura o el nen.
-
La batalla d'Accio es va produir el 2 de setembre de l'any 31 a. C., entre les flotes de Cayo Julio César Octaviano, dirigides per Agripa, i la de Marc Antoni i la seva aliada Cleopatra, enfront del golf d'Ambracia i el promontori d'Accio. La batalla es va saldar amb la victòria absoluta d'Octavià i la retirada de Marc Antoni i Cleopatra.
-
Van ser uns enfrontaments entre l'Imperi romà i els diferents pobles astures i càntabres que habitaven territoris coneguts ja pels antics romans com Asturiae i Cantabri al nord de la península ibèrica. Els enfrontaments mantinguts per Roma contra els diversos pobles del nord hispà, càntabres i asturs principalment, representaven la culminació de la llarga conquesta de la península ibèrica.
-
Després de conflictes i guerres civils es canvia el sistema polític.
L'Imperi es defineix per un procés de progressiva centralització política i la pèrdua de poder del Senat. Les causes principals d’aquesta decadència són la fi de l’expansió territorial deguda a la pressió dels pobles bàrbars, la disminució de mà d’obra esclava i les lluites internes i les conspiracions polítiques. L'any 395L'emperador Teodosi divideix l'imperi en dues parts: l'Imperi d'Orient i l'Imperi d'Occident. -
El retrat es considera com una de les manifestacions més originals de l'art romà i tradicionalment es pensa que és una creació romana tot i que les arrels estan en la tradició de l'últim hel·lenisme, període en el qual es va avançar en la individualització dels retrats. Una segona arrel la trobem en els retrats funeraris etruscs (segles VII i VI a.C.).
-
Es produeix una absència gairebé constant d'una autoritat regular central duradora i durant la qual els soldats dels exèrcits fronterers, dels llimis imperials, designen i eliminen emperadors a la seva voluntat. El descontrol és tal que diverses províncies d'occident i orient formen l'Imperi gal i l'Imperi de Palmira respectivament, en un intent de fer front amb els seus propis mitjans als perills exteriors que amenacen l'Imperi.
-
Després dels anys anteriors d'anarquia militar, en què la seguretat i la unitat de l'imperi s'havia vist greument compromesa, diferents emperadors d'origen ilírico i danubiano van aconseguir reunificar l'Imperi i establir les bases per a restablir la situació.
-
-
-
Va ser un enfrontament armat que es va lliurar en les planes al nord-oest de la ciutat romana d'Adrianópolis. En ella es van enfrontar les forces de Fritigerno, cap dels tervingios, i l'exèrcit de l'Imperi romà d'Orient comandat pel propi Emperador Flavio juliol Valente, qui va morir en la batalla i l'exèrcit va ser derrotat. El desenvolupament d'aquesta batalla es coneix en detall gràcies al relat de dos historiadors romans contemporanis: Amiano Marcelino i Paulo Orosio.
-
L'Imperi Romà d'Orient, amb el nom d'Imperi Bizantí, sobreviurà fins el 1453
-
L'Imperi Romà d'Occident desapareix com a tal l'any 476.
-
-
Va ser la primera vegada en 800 anys que la ciutat de Roma queia en mans d'un enemic. L'últim saqueig de Roma s'havia produït en 387 a. C. i havien estat els gals, comandats per Breno, els que van envair la ciutat. El saqueig de l'any 410 va causar una gran commoció en la societat romana de l'època, i encara és considerat per molts historiadors com una fita clau en el final de l'Imperi romà d'Occident.
