-
La civilització romana es va desenvolupar entorn de la mar Mediterrània, que els romans anomenaven Mare Nostrum (en llatí significa “la nostra mar”), ja que dominaven totes les terres als tres continents banyats pel Mediterrani: Europa, Àfrica i Àsia. Aquest enorme territori es van mesclar pobles molt diferents, però tots van ser sotmesos a l’autoritat romana
-
Fundació de Roma va ser 753 aC.
En el turó Palatí per Ròmul.
Era un lloc fèrtil
- De fàcil defensa
- Lloc de pas del riu Tíber.
Aquesta circumstància convertia l’enclavament en un lloc de pas obligat per als comerciants i els viatges que travessaven la Península Itàlica.
Les seves etapes varen ser:
- Monarquia (753-509 aC)
- República (509-27 aC)
- Imperi (27 aC - 476 dC) -
A la antiga Roma tenien una monarquía electiva no hereditària . El rei tenia els màxims poders:
- Administrava justícia, manava l’exèrcit i era summe sacerdot.
El rei governava amb ajuda del senat que eren els ancians de les famílies més importants. Roma va tenir 7 reis 4 d’origen llatí i 3 d’origen etrusc
Tarquini II
el Superb 534-509 aC.
Numa Pompili 717-672 aC
Tul·li Hostili 672-640 aC
Ancus Marci 640-616 aC
Tarquini I 616-578 aC
Servi Tul·li 578-534 aC
Tarquini II el Superb 534-509 aC -
A partir del segle VI aC Roma va caure en mans d’un poble no llatí, els Etruscs. L’època etrusca destaca
- Pel fort creixement urbanístic (construcció de ponts, aqüeductes, cases i temples de pedra, murades, ...)
- El desenvolupament de l’economia, importància de l’agricultura i la ramaderia
- Creixement de les activitats artesanals i comercials.
Al 509 aC es va produir una revolta a Roma, varen expulsar els etruscs i es substitueix el sistema monàrquic per la República. -
És la compilació de les lleis per escrit i de forma pública, a fi d’evitar els abusos a què eren sotmesos els plebeus. -
Elegien els magistrats superiors: Cònsol, Pretor, Censor.
MAGISTRATS: ciutadans que exercien diversos càrrecs de govern i eres escollits anualment, els més importants eren els cònsols (2 cada any, presidien les assemblees, el senat i els comicis, dirigien els govern i l’exèrcit).
SENAT: format per 300 antics magistrats, era el centre de la vida política.Ratificava les lleis aprovades pels comicis,resolia els afers de la política exterior i de finances i donava normes d’actuació als magistrats -
Societat: Patricis i Plebeus, La societat es dividia inicialment en 3 categories però amb el temps es convertiran en 5:
Patricis: Famílies riques i poderoses, ja que tenien la propietat de la major part de les terres. Tenien el monopoli del poder polític i religiós, es consideraven descendents dels fundadors de Roma i s’agrupaven en gens.
Cavallers: Plebeus que s’havien enriquit amb les guerres, el comerç i les finances. Gràcies al poder econòmic aconseguiran cada vegada més drets polítics. -
Divisió del poder en 3 institucions:
COMICIS:reunió dels ciutadans romans per elegir els magistrats, proposar lleis i decidir sobre la pau i la guerra.
Comicis CURIATS:
Segons l’origen familiar
Comicis TRIBUNATS:
Segons la residència (35 tribus: 4 urbanes i 31 rústiques).
Elegien els magistrats inferiors: Edil, Qüestor.
Comicis CENTURIATS:
Segons la riquesa
(format per 193 grups, cada grup tenia un vot. Es començava pels més rics i s’atura quan s’arriba a la majoria absoluta) -
Plebeus: Comerciants, artesans i pagesos amb petites propietats o sense propietats i inicialment sense drets polítics. Lluitaran per aconseguir més drets i més participació política.
- Lliberts: Esclaus que aconseguien la llibertat, . No tenien dret a la participació política però els seus fills eren considerats plebeus.
- Esclaus: No es consideraven persones, sinó objectes propietat dels seus amos. No tenien llibertat ni drets.S'encarregaven de les feines més dures -
Les dones, independentment de la riquesa que posseïen o del lloc d’origen, mai no varen ser considerades ciutadanes, sempre eren tutelades per un home. El paper fundemental de les dones era la criança dels nins.
Drets CIVILS:(3)
Dret a tenir tres noms romans
Dret a contraure matrimoni
Dret a tenir possessions
Drets POLÍTICS
Dret a votar
Dret a ser magistrat
Dret a fer sacrificis als déus
DEURES
Presentar-se al cens
Servir a l’exèrcit
Pagar tributs -
Al S.III dC s’aturen les conquestes les fronteres es tornen insegures pels atacs dels pobles germànics (bàrbars) pel nord i dels perses per l’est. crisi econòmica descens de la producció agrícola i minera
Al S.IV dC (395 dC) Teodosi divideix l’imperi entre els seus fills per facilitar la defensa l S.V dC la pressió dels pobles germànics empesos pels huns provoca que s’instal·lin a l’Imperi d’Occident i provoquen la seva desaparició.Destitueix emperador de Roma Ròmu -
500-250 aC. expansió a la Península Itàlica.
264-146 aC. guerres púniques (Cartago)
146 aC -14 dC expansió pel Mediterrani Oriental -
Durant els primers temps de la República els patricis i els plebeus tenien drets polítics molt diferents. Els patricis tenien un govern aristocràtic i només ells podien formar part del Senat i convertir-se en magistrats.
Els plebeus volien la igualtat amb els patricis ja que com a ciutadans havien de pagar imposts i anar a l’exèrcit però no podien participar en la política. Al llarg de la República varen aconseguir diversos drets. -
L'any 123 A.C. es considera com una data clau a la història de les Balears. És el moment en què el cònsol Cinquè Cecilio Metelo, al capdavant d'una flota aparentment poc nombrosa, inicia la conquesta de Mallorca i Menorca i amb ella la romanització de les dues illes.
-
S.I dC a Palestina Jesús de Natzaret religió monoteistaIdees principals
Hi ha un sol Déu i totes les persones són iguals davant els seus ulls.Els éssers humans s’han d’estimar i perdonar
Aquells que es comporten segons aquest ideal rebran com a premi una vida eterna després de la mort.
-Les primeres comunitats cristianes es varen agrupar en esglésies dirigides per un bisbe
L’emperador Constantí va autoritzar als cristians a practicar lliurement la seva religió.
El Papa, que era el bisbe de Roma -
A causa de la crisis l’Imperi d’Occident es va passar a anomenar-se Imperi Bizantí.Amb aquests canvis es desenvolupa més l'economia, les activitats comercials,les activitats artesanals i les relacions comercials
-
Fill adoptiu de Juli Cèsar derrota als seus rivals en una guerra civil. Passa a tenir tots els poders civils. Militars i religosos.Els emperadors eren déus i havien de ser adorats com a mostra de fidelitat a Roma.
-
La religió era molt important en la vida dels romans. Els romans eren politeistes.La religió de cultes que en un cos de doctrines. Hi havia dues classes de cultes: els de la llar, que unien estretament la família, i els públics, que estimulaven el patriotisme i el respecte a l'Estat.
Els déus romans.
- Creences pròpies - culte dirigit pel pare de família com:
- Númina, Lares, Penats i Manes: -
Després de conquerir Grècia (146 aC) Roma va adoptar la mitologia grega, però canviant alguns noms Tríada Capitolina: Júpiter, Juno i Minerva (Zeus, Hera i Atena). També varen adoptar déus orientals com Isis, Cíbele i Mitra.
- A partir del S.I dC culte imperial, obligatori per a totes les persones lliures (senyal de fidelitat a Roma i a l’emperador). -
- Els emperadors van concentrar tots els poders civils, militars i religiosos El Senat, els magistrats i els comicis varen continuar existint, però tenien un paper simbòlic, ja que l’emperador designava directament tots els personatges importants.
- Creació d’un Consell Imperial per aplicar i transmetre les ordres de l’emperador.
- Divisió de l’Imperi en províncies dirigides per un governador, seguint el model de la república.
-
Període de corrupció,lluites i enfrontaments interns en la república romana.Les causes són:
Els cavallers es beneficien ja que es dedicaven a negociar amb els botins de guerra.
Els patricis es beneficien ja que van comprar milers d’esclaus que havien estat fets presoners de guerra i els van posar a treballar
Els plebeus, principalment pagesos, no es beneficien perquè van haver d’abandonar les terres per servir a l’exèrcit, no podien competir amb els preus i la producció dels grans latifundis. -
L’expansió de Roma
500-250 aC. expansió a la Península Itàlica
Els romans van topar amb els cartaginesos (púnics) i el conflicte es va fer inevitable.
264-146 aC. guerres púniques (Cartago)
Romans i cartaginesos van lluitar en tres guerres guanyen cartaginessos
146 aC -14 dC expansió pel Mediterrani Oriental
Es completa l’ocupació d’Hispània, Gàl·lia i Britània a l’Occident (creació de l’Imperi Romà) -
Odoacro, rei dels hèruls, enderroca l'últim emperador de Roma, Ròmul Augústol, el 4 de setembre de 476. Aquest fet marca la fi de l'Imperi Romà: desapareix l'imperi occidental mentre que l'imperi oriental bizantí sobreviu fins a la caiguda de Constantinoble, el 1453.
