-
Va ser el període més antic de la història de l'Antiga Roma, va ser el moment en el qual va ser governada per reis. Va concloure amb l'expulsió de l'últim rei, Teodosi l'any 509 aC. En aquesta etapa la societat estava dividida en: patricis que eren famílies aristocràtiques, eren propietaris de les terres del ramat i tenien drets polítics i en plebeus que incloïen a tots els que havien arribat a la ciutat després de la seva fundació., no tenien propietats territorials ni drets politics.
-
Va ser l'època en què la forma de govern era la república. Va concluïr subversió per mitjà de guerres civils. La República Romana va consolidar el seu poder en el centre de la península Itàlica durant el segle v aC i en els segles IV i III aC es va imposar com a potència dominant de la península Itàlica sotmetent als altres pobles de la regió i enfrontant-se a les polis gregues del sud. A la segona meitat del segle iii aC va projectar el seu poder fora d'Itàlia.
-
Els patricis, segons els primers historiadors, eren una de les dues divisions en què des del seu inici estava dividida la societat romana. Existia una classe privilegiada, els patricis o majores gantes, des de la fundació de Roma, i en contrapartida hi havien les anomenades minores gantes, els plebeus. Els patricis constituïen la classe més alta i dirigent de Roma des de la fundació de la ciutat fins al segle ii aC. -
Gai Juli Cèsar més conegut com a Juli Cèsar va ser un líder polític i militar de l'era tardorepublicana. Nascut en el si de la Gens Júlia, una família patrícia d'escassa fortuna, va estar emparentat amb alguns dels homes més influents de la seva època, com el seu oncle Màrius, qui influiria de manera determinant en la seva carrera política. L'any 48 aC va aconseguir proclamar-se dictador després de vèncer a els seu rivals. -
Malgrat tot, diverses famílies senatorials sentien que Cèsar amenaçava les seves posicions. L'honor i el poder de Cèsar els feia témer que aquest volgués ser rei, un títol que, com a republicans, odiaven. L'any 44 aC, un grup de senadors, entre ells Gai Cassi, Bucilià i Marc Juni Brutus, van conspirar per assassinar-lo. El 15 de març del 44 aC, quan Cèsar va entrar al Senat, el grup de conspiradors el va apunyalar. Cèsar va morir als peus de l'estàtua de Pompeu, el seu gran rival. -
August fou un home d'estat i líder militar romà que esdevingué el primer emperador de l'Imperi Romà entre el 27 aC i la seva mort el 14. El regnat d'August marcà l'inici d'un període de pau relativa conegut com a Pax Romana, durant el qual els romans gaudiren de més de dos segles sense conflictes importants tot i les constants guerres expansionistes a les fronteres de l'imperi i la guerra civil de l'any dels quatre emperadors.
-
L'Imperi romà va ser el període de la civilització romana posterior a la República. En el seu apogeu va controlar un territori que abastava des de l'oceà Atlàntic a l'oest fins a les ribes de la mar Càspia i Rojo a l'est, i des del desert del Sàhara al sud fins a les ribes dels rius Rin i Danubi i la frontera amb Caledònia al nord. A causa de la seva extensió i durada, les institucions i la cultura romana van tenir una influència profunda i duradora en el seu desenvolupament.
-
La ciutadania romana implicava gaudir d'una sèrie de drets entre els quals destaquen el de vot a les assemblees i el d'exercir càrrecs públics. Inicialment, només el tingueren els habitants de la ciutat de Roma. Amb el temps es va estendre cap als pobles de la península Itàlica, i posteriorment es generalitzà quan Caracal·la, l'any 212, l'atorgà a tots els habitants lliures de l'Imperi Romà.
-
Flavio Valerio Constantino (en llatí: Flavius Valerius Constantinus; Naissus, 27 de febrer de c. 272-Nicomedia, Bitinia i Ponto, 22 de maig de 337) va ser emperador romà des de la seva proclamació per les seves tropes el 25 de juliol de 306, i va governar un Imperi romà en constant creixement fins a la seva mort. Se'l coneix també com Constantí I, Constantí el Gran o, a l'Església ortodoxa, les Esglésies ortodoxes orientals i l'Església catòlica bizantina grega, com a sant Constantí. -
El cristianisme comença com a secta del judaisme, moment en el qual era il·legal practicar-ho. Ràpidament, va créixer el número de gent que ho practicava fins que va deixar de ser il·legal. Finalment, l'any 360 dC i després de molt temps, el cristianisme es va tornar la religió oficial de l'imperi Romà. -
El temor que els problemes de la part nord i occidental s'estenguessin per tot el territori va fer decidir l'emperador Teodosi a dividir l'Imperi al 395 entre els seus dos fills Honori, al capdavant de l'Imperi Romà d'Occident, i Arcadi al capdavant de l'Imperi Romà d'Orient. A l'Imperi d'Orient l'emperador va saber mantenir l'autoritat i defensar les fronteres, així l'Imperi va sobreviure. En canvi, a Occident, la decisió de Teodosi va ser insuficient per a salvar l'Imperi. -
Els germànics eren un conjunt de pobles que van contribuir decisivament en la caiguda de l'imperi romà. Al principi del segle V, van travessar les fronteres i van entrar a l'imperi Occidental.
Els pobles invasors es van anar instal·lar al les terres d'occident, creant regnes independents.la caiguda de Ròmul August, que va ser l'últim emperador romà va marcar el fi de l'antiguitat i el començament de l'edat mitjana
