-
Va ser el sistema polític, econòmic i social que seguia les bases del feudalisme (Edat Mitjana). L'economia estava basada en l'agricultura, i la terra pertanyia a la noblesa i a la església, que rep el 10% de les collites. La societat era estamental i estava dividida en privilegiats (noblesa i clergat), no privilegiats (burgesia, artesans, camperols i els grups marginals) i el rei. El poder era tot del rei (rei absolutista), el de França, Lluís XIV, va ser el model per a la resta d'Europa.
-
Una revolta del poble d'Anglaterra, contra la monarquia, obtenint una monarquia parlamentaria. Comporta l'execució de Carles I Stuart i s'estableix un nou règim (Commonwealth)
-
Mort sense descendència de l'últim monarca dels Habsburg, (Carles II). Carles II deixa la corona per testament a Felip V. La corona austríaca proposa a Carles d'Habsburg com a candidat. Guanya Felip V, creant una nova dinastia, els Borbons. Es signa el "Tractat d'Utrecht"
-
La Il·lustració va ser un moviment filosòfic que qüestionava les bases de l'Antic Règim i va proposar una manera diferent d'ordenar la societat. Es passa de la societat estamental a la de classes (no hi ha privilegiats i tothom paga impostos), es divideix el poder que té el rei en tres, l'executiu, el legislatiu i el judicial. Hi ha quatre idees fonamentals: La raó, el progrés, la naturalesa i la felicitat. Els filòsofs més remarcables són: Montesquieu, Voltaire i Rousseau.
-
Va ser un filòsof que va elaborar la teoria de la divisió de poders, contribuint amb el moviment filosòfic de la Il·lustració. Va publicar anònimament l'escrit de "L'esperit de les lleis", al 1748 que va influir en la Constitució del Estats Units. -
"Tot per al poble, però sense el poble"
Alguns monarques europeus introdueixen reformes i modernitzacions influenciats per la Il·lustració, però no perden ni el poder ni els privilegis. Va passar a Prússia, Espanya, Rússia i Àustria. -
Va ser un filòsof que va contribuir en el moviment de la Il·lustració amb el seu principi de sobirania nacional (tots els ciutadans tenen dret a votar pels seus representants al Parlament). Ell deia que calia un "Contracte social" com un pacte entre el poble i els governants. Va publicar "El contracte social" al 1762. -
Va ser un conflicte entre les tretze colònies britàniques a Amèrica del nord. En aquest període, les colònies s'uneixen contra l'imperi Britànic i entren en guerra. Això dona lloc a la Declaració d'independència dels Estats Units (1776) i a la victòria al camp de batalla (1781)
-
La Constitució dels Estats Units és un document de govern i la llei suprema dels Estats Units d'Amèrica. Quan els delegats dels tretze estats van ratificar el document, la federació americana va néixer oficialment y la Cambra dels Representants es van reunir per primera vegada el 4 de març e 1789, que va ser quan va entrar en vigor la Constitució. -
La Revolució Francesa va suposar un canvi molt gran de la societat, buscava acabar amb l'absolutisme i fer que el poble tingués dret a vot. Va començar gràcies a l'impacte de la Il·lustració i la Revolució Americana i també pel descontentament del Tercer Estat, del que Robespierre va ser el representant. Els tres Estats es reuneixen i fan el Jurament del Joc de Pilota. Oficialment, comença al poble amb la Presa a la Bastilla. Es considera que té tres etapes. Acaba amb l'execució de Robespierre.
-
La Declaració defineix un conjunt de drets individuals i col·lectius. Les fonts del text, surten de pensadors de la Il·lustració, dels que destaquen, Rousseau i Montesquieu.
Encara que la Declaració predica ser universal, no inclou a les dones, només considera ciutadans als Homes. -
És un text jurídic francès, redactat per Olympe de Gouges, que assumeix la plena assimilació legal, política social de les dones. Va ser el primer document dedicat a la igualtat legal de les dones respecte als homes. -
Va ser un període de la revolució francesa en el que la lluita entre faccions polítiques va portar a una radicalització que va tenir un caràcter violent amb moltes execucions a la guillotina. Es va donar fi al regnat del terror quan varis diligents, com Robespierre y Saint-Just, van ser condemnats a mort y executats.
-
Va ser el Primer Imperi Francès i també un període de moltes guerres. Napoleó vol fer França més pacífica després de la Revolució, i vol establir les idees del principi de la Revolució Francesa. Napoleó es va fer coronar Emperador pel Papa, i després, va començar a conquerir a l'estranger. Es creen coalicions militars a Europa per lluitar conta ell. Va derrotar i ser derrotat molts cops, però la derrota més definitiva va ser la de Waterloo, que va acabar amb l'exili de Napoleó.
-
Conflicte bèl·lic entre Espanya i el Primer Imperi Francés. Va ocórrer a la península Ibèrica. Va passar perquè Napoleó va voler ficar al seu germà (Josep Bonaparte) al tron Espanyol. Forma part de les Guerres Napoleòniques. La guerra s'acaba amb el "Tractat de Valençay", hi ha pau entre els confrontats, i Napoleó reconeix a Ferran VII com a rei d'Espanya.
-
Es creen diferents juntes revolucionaries, i s'abandonen als governants espanyols. Al final s'aconsegueix la independència d'un territori que va de Xile a Mèxic i les colònies Hispanes es separen en diferents estats.
-
Després de la derrota de Napoleó, els monarques d'alguns països europeus volen restaurar l'absolutisme, i el poble es rebel·la.
-
El rei absolutista de França, Carles X de Borbó, intenta anular la Carta que havia concedit Lluis XVIII. Com a conseqüència, es va generar una revolució, que va expulsar al rei absolutista del país, deixant a Lluís Felip d'Orleans (el rei ciutadà) al tron, un rei més liberal. -
Comença amb la mort de Fernando VII i acaba amb el triomf de la Revolució, que la obliga a exiliar-se. El seu regnat està dividit en dues parts: La minoria d'edat, (regència de María Cristina de Borbó 1833-1843) i el regnat efectiu (General Baldomero Espartero 1843-1868)
-
Va ser una revolució social i obrera i va començar a França. Es va reclamar el sufragi universal masculí i van haver noves demandes, el dret de reunió i el dret d'associació. Va obrir una nova etapa política i va ser el punt de partida de la unificació d'Itàlia i d'Alemanya. -
Va ser un procés, dirigit per la regió de Piemont, en el que es van unificar tots els territoris italians, i Roma es va convertir en la capital. Va succeir, per poder protegir-se de les grans potències europees. El líder militar va ser Garibaldi. -
Va ser un procés iniciat per Prússia a mà de Otto von Bismarck, en el que es van unificar 36 estats alemanys sota la corona de Guillem I.