-
El 5 de maig del 1789 va iniciar la revolució francesa.
Els tres motius principals van ser la crisis financera de l'estat, la desigualtat social i la incompetència entre el monarca francès i l'Antic Règim -
El Tercer Estat havia aconseguit tenir major nombre de representants que noblesa i clergat junts però sorgeix un problema amb el sistema de vot. Els privilegiats demanen el vot per estament, mentre el Tercer Estat demana el vot per cap. Davant la negativa dels privilegiats d'accedir al vot per cap, els representants del Tercer Estat marxen a una altra sala i es declaren Assemblea Nacional.
Reunits en el Saló de Pilota de Versalles, no se separen fins a donar a França una Constitució. -
Els pajesos s'armen i en estar les tropes de Lluís XVI disperses per París assalten la presó de la Bastilla fent que la revolució s'expandeixi i al final Lluís XVI accedeix a redactar la Constitució. -
El rei és descobert a Varennes intentant escapar per a demanar ajuda a altres potències absolutistes i això fa que hi hagi una sensació de desconfiança davant la família reial i que les idees radicals siguin les més populars. -
Per fi s'aprova la primera constitució per a desvincular-se de l'Antic Règim, que suprimeix els privilegis i el sistema feudal, crea una Declaració de Drets, amb separació de poders i sobirania nacional. -
Les potències absolutistes com Àustria o Prússia van atacar a França en veure la seva victòria en la revolució i en perdre els francesos tanquen a la família reial en creure que estava ajudant a Àustria i a les sans coulottes -
La conversa és creada en estar el rei empresonat, es declara la república.
-
Els Jacobins tiren als Girondinos de la convenció amb ajuda dels sans coulottes i comença l'època del terror en la qual es guillotinen a tots els rivals polítics i a la família reial.
-
Els Girondinos prenen una altra vegada el poder de la convenció i formen un nou mode de govern anomenat directori. -
Es crea l'Assemblea per sufragi censatari I es divideix en Girondios (liberals moderats ) i en Jacobins (liberals radicals) -
Napoleó, un jove militar, realitza un cop d'estat en 1799 i és nomenat primer cònsol durant tres anys i en 1802 es nomena cònsol únic i vitalici
-
En 1804 Napoleó es va coronar Emperador.