-
Crisi econòmica i social, la burgesia animada per les idees de la il•lustració i per exemple anglès i americà, esperava l’ocasió per posar fi a l’antic règim.
-
-
Es reunien a Versalles els Estats Generals.
Els del Tercer Estat demanen que es votés per cap i no per estament.
Els estament privilegiats denegen aquesta demanda. -
Com es denega la votació per persona, els del Tercer Estat es va autoproclamar Assemblea Nacional
-
El rei va ser concentrat tropes davant de Versalles i la resposta popular va ser l’assalt a la presó de Bastilla, simbol de l’absolutisme.
El triomf popular va obligar el rei a reconèixer l’Assemblea Nacional, acceptant les seves decisions. -
L’Assemblea va decretar l’abolició del sistema feudal, suprimint els privilegis i les prestacions senyorials, i a més igualtat a l’hora de pagar impostos.
-
L’Assemblea va elaborar la Declaració de Drets de l’Home i del Ciutadà (llibertat, felicitat, igualtat)
-
L’Assemblea va decretar la Constitució Civil del Clergat: els religiosos passaven a dependre de l’Estat i no de Roma.
-
Finalment, l’Assemblea va elaborar una Constitució el (1791). S’establia la sobirania nacional, la separació de poders, el sufragi censatari (només podien votar els homes amb una determinada renda).
-
El rei va intentar escapar-se. Fou detingut a Varennes i obligat a tornar a París.
-
Una vegada elabora la Constitució, es van convocar eleccions per l’Assemblea Legislativa, amb el triomf dels sector moderats i monàrquics.
Però a la resta de Europa, les monarquies preparaven els seus exèrcits per a intervenir contra la França revolucionària, així que el (20 d’Abril de 1792), l’Assemblea va declarar la guerra a Àustria. L’himne patriòtic francès, La Marsellesa, va ser composat aleshores. Els primers triomfs foren per les tropes austríaques. -
davant l’amenaça prussiana, les masses populars van assaltar el palau de les Tulleries, del qual va fugir la família reial. Els assaltants eren els revolucionaris més radicals, els san-culottes, les classes populars de la ciutat. La revolució es ca radicalitzar.
-
-
L’Assemblea va abolir la monarquia i va elegir una nova Assemblea, anomenada Convenció, per sufragi universal masculí. La Convenció va proclamar república. Van destacar tres grups politics:
• Girondins (Brissot).
• Jacobins o muntanyesos (Robespierre, Marat i Danton).
• Plana, homes fidels a l’esperit de 1789.
La lluita entre girondins i jacobins pel poder es va manifestar en el procés del rei: els jacobins volien condemnar-lo a mort i els girondins salvar-lo. -
Finalment, Lluís XVI va ser executat el 21 de gener de 1793, provocant la reacció de les cases reials europees.
França va declarar la guerra al Regne Unit, a les Províncies Unides, España i els Estats Italians -
Es van adoptar mesures repressives contra els enemics de la Revolució.
Els jacobins van redactar una nova Constitució (1793) amb un caràcter revolucionari
El nou govern va instaurar el Terror, ordenant execucions i detencions en massa
Altres mesures van ser un nou calendari (l'any 1 començava el 22 de setembre de 1792) -
La radicalització de Robespierre va comportar l'execució d'altres líders jacobins, com a Dantón o Hérbert, en el període anomenat Gran Terror.
Aquesta mesura va fer reunir a tots els seus enemics. El 9 de termidor de l'any II, Robespierre i els seus seguidors van ser guillotinats. -
Promulguen una nova constitució, molt més conservadora que la del 1791: establia dues cambres: consells del cinc-cents i el consell dels ancians; el poder executiu requeia en un directori de 5 membres
-
-
El 1799 l'autor de "Què és el Tercer Estat" va ser escollit director i va preparar un cop d'estat amb Napoleó Bonaparte, un jove i ambiciós militar que havia guanyat fama per les seves victòries a Itàlia i Egipte.
-
El 18 de brumari (9 de Novembre de 1799) va protagonitzar un cop d'estat i va anomenar tres cònsols provisionals:
Sieyès, Ducos i Napoleó. D'aquesta manera començava l'etapa del Consolat i acabava la revolució.
